He pensat d'anar per la pista que arriba fins el Portet i allà intentar fer la carena que en surt, remuntar fins la Roca Blanca i acabar arribant a la gallina Pelada. El retorn el faré per la ruta clàssica.
La pista del Portet és llarga, 1 hora i quart, i puja molt suau, 200 mts. Sembla no acabar mai, imagino que per això aquesta serà sempre una ruta solitària. Ja m'agrada això.
El camí del Portet i els Prats del Portet
Un cop al Portet tot canvia, em desvio a l'esquerra per remuntar el pendent que cada cop és més gran. Té orientació sud i si no s'hi va en dies de neu t'has de treure els esquís força aviat. De totes maneres, una mica més amunt me'ls he de treure pel pendent que té.
La Roca Blanca des del Portet
Un cop a la carena es suavitza el relleu, em poso els esquís i segueixo alternant trossos de bosc i carena, que m'ofereix cada cop vistes més elevades i aèries.
Les dues vistes que m'acompanyen tota l'estona: amunt la Roca Blanca i avall el Portet
L'ambient aquí ja comença a ser més alpí, m'agrada trobar rutes així en el Pre-Pirineu.
Després d'un bon tram de carena més o menys suau i alternant vessant sud i nord, el terreny es torna a empinar fins al punt que m'he de tornar a treure els esquís. El bosc s'acaba i la poca neu que hi queda després de les ventades és força ferma i em permet avançar fàcilment. No em poso els grampons tot i que val la pena portar-los per si la neu aquí és massa dura.
El terreny és més vertical i aviat tocarà treure's els esquís
Després de fer l'ultim tram per una canaleta de 40º arribo a la Roca Blanca. Els últims 50 metres s'encaren al sud i llavors la neu és massa fonda, m'arriba fins els genolls... però s'acaba de seguida quan arribes als 2.290 mts de la Roca Blanca. Aquí ja trobo petjades humanes.
La rampa final que deu fer uns 40º, al fons, els prats del Portet
Ja només queda la carena força planera que et porta fins la Gallina Pelada.
Carena entre la roca blanca i la Gallina Pelada, l'últim és el cim més alt
El descens el faig per la ruta que habitualment hauria pujat. Cal tenir present el gran flanqueig que s'ha de fer per sobre l'alçada del refugi per així superar el clot on està ubicat. Segueixo amb un descens divertit i la part final sinuosa per la vora o dins el Torrent de la Font d'Ensija.
Els prats d'Ensija i descens amb el Pedra i el Cadí de fons.
Arribo a la Pleta cansat i molt satisfet.
1 comentari:
Hola Lluís, bona volta! a més et permet veure bé les torrenteres que per la cara NW et tornen a la pista, semblen de bon esquiar!?
diumenge no vam poder acabar la Grallera, el ressalt de gel per evitar el díedre de l'entrada de la via estava massa fràgil i intentant-ho se'ns va passar l'hora. Al díedre hi havia acumulacions de neu ventada que tampoc ho feien massa recomanable.. ja hi tornarem i podrem dir allò de a la tercera va la vençuda!
Publica un comentari a l'entrada