Sovint solitari esportista suant sempre la samarreta pels senders i senderets sobre sabatilles o bicicletes i si no lliscant els seus esquís fent esses sobre les neus i escalant els cims més altsssss:
BTT
Esquí de muntanya
Senderisme i muntanya

dimarts, 24 de febrer de 2009

Esquí de muntanya: Puigllançada

El dia és ventós aquí dalt. A baix semblava tranquil però sovint canvia a l'arribar.
Bé, ja no torno enrere, ...però, osti! La barrera just al xalet! ...canvi de plans. Volia fer la Tossa d'Alp i el Puigllançada però això m'allarga molt la ruta i no tinc tant temps. Són les 3 de la tarda i només faré el Puigllançada.

Començo a fer esquí de muntanya a tocar la carretera neta de neu, faig quasi 2 km i igual, per què carai tenen la barrera??

El Puigllançada al fons

A l'alçada de la raconada del torrent ho veig, hi ha hagut una allau de placa prou perillosa degut a la gran acumulació de neu.

Bé, m'encaro cap el Puigllançada directe per la zona més evident. El vent hi ha fet estralls, la neu hi és discontínua i s'ha de mirar bé per on pujaré i baixaré. Cal asegurar també que no hi hagi més plaques pel recorregut.

Foto 1: La vall de Llobregat i, ampliant la foto Montserrat al fons.
Foto 2: tot el tram de carretera que he hagut de fer. Ampliant es veu el Xalet al fons. També el Pedraforca i el Cadí.

Un cop decidit, tiro amunt, cal anar per feina perqué com més pujes més fort és el vent. La ruta triada puja bastant directe des de ben bé el Coll de Pal.
La sensació de solitud i de feblesa en aquesta zona desértica i amb aquest vent és més forta que mai però les ganes de superar-la les tinc intactes, per tant, amunt!

Foto 1: Puigcerdà i el Pirineu francés al fons.
Foto 2: Amb bona neu seria una gran pala.

L'avantatge l'aquesta "brisa" és que deixa un cel nítid, per tant, al cim quatre fotos i avall que fa baixada. La neu és molt ventada i irregular, no es disfruta gaire. Hi ha dies millors però torno a casa satisfet.

Les meves traces de quan he pujat, tot tornant cap a la barrera.