Sovint solitari esportista suant sempre la samarreta pels senders i senderets sobre sabatilles o bicicletes i si no lliscant els seus esquís fent esses sobre les neus i escalant els cims més altsssss:
BTT
Esquí de muntanya
Senderisme i muntanya

dilluns, 5 de desembre de 2011

Esquí de muntanya: Vallter - Bastiments

Aquí tenim una clàssica d'esquí de muntanya que aquest any ens permet fer-la ben aviat. Tot i haver començat tot just el desembre, resulta que la zona de Vallter és de les que està més esquiable de tot el Pirineu. Endavant.

Comencem l'ascensió a peu d'estació, a la cota 2.170, ...si, si, tot i haver-hi neu, comença bastant amunt, justet a peu de pistes, una mica més avall no hi ha res de res.
El Bastiments des de l'estació de Vallter. Per l'esquerra hem fet l'ascensió i per la pala dreta el descens

A mida que anem pujant per l'estació anem trobant més neu. Aquesta és compacta per les nevades humides, sumat després a les petites glaçades que hi ha hagut, i que fan que no hi hagi problemes de base. És difícil tocar pedres amagades.
Després de 200 mts de desnivell deixem l'estació per adreçar-nos cap el Coll de la Marrana, en uns primers metres sense guanyar desnivell, o fins i tot perdent-ne.
Un cop a la base del coll comença a adreçar-se fins que al final, just l'últim tram es torna delicat per la congesta de neu que hi ha.
El Gra de Fajol, i el Coll de la Marrana darrera l'Edu

Sortint al Coll de la Marrana


Mirant a l'Est, Al fons el Canigó

Ja sóm a 2.520 mts, ara, just al peu del Gra de Fajol, se'ns apareix l'altra vessant, la del riu Freser i més avall la Coma de Vaca.
Si mirem cap el nord veiem el nostre objectiu, el Bastiments. Des d'aquí sembla molt assequible, de fet, si les condicions de neu són bones si que ho és, però normalment, aquesta gran pala orientada al Sud sol tenir una neu transformada i per tant, a primera hora força glaçada. Cal avançar amb els esquís molt ben posats i buscar les zones de la pala amb millor neu.
La pala inicialment fàcil. Al fons el Coll de la Marrana i el Gra de Fajol

Quan s'ha començat a adreçar i hem començat a patinar hem fet una gran diagonal cap a la dreta per anar a buscar les millors condicions (veure track), però tampoc les hi hem trobat. Hem tornat a anar cap a l'esquerra pensant que aniriem fent grans diagonals però allà hem trobat una zona amb neu menys transformada per on hem anat pujant fins daltl.
El Bastiments (2.883 mts) té una llarga carena que val la pena resseguir-la fins el final, no és difícil, no té desnivell i té unes grans vistes.
Vistes properes del Freser i el Pic de l'Infern

Mirant al Sud la Vall del Freser
Carena cimera

Un cop fet i desfet aquest camí carener ens dirigim a la baixada, que la farem per la pala que baixa directe a l'estació, direcció Est. Des de baix pintava molt bé però també tenia condicions no massa fàcils, molts trams amb glaç que et fan extremar precaucions. La part baixa estava millor, i finalment hem acabat de treure tensions a la zona de l'estació esquiant còmodament fins el cotxe. Temps total 2h justes.
Edu i Lluís

dissabte, 26 de novembre de 2011

Puigmal de Llo, Pic Petit de Segre i Puigmal

Per segona vegada consecutiva vaig a la zona del Puigmal. Avui sol, de totes maneres, com que els lloc per esquiar encara són escassos, estic segur que trobaré molts esquiadors.
Aquest cop, però, vario una mica la ruta. A l'aparcament constato que no estaria sol, hi ha una vintena de cotxes que busquen un objectiu igual o semblant.
Uns francesos comenten que avui estan millor les costes que baixen del Puigmal, que ahir hi van estar i és més recomanable que el Puigmal de Llo.
A la part baixa la neu és una mica més escassa que la setmana passada, normal..., durant la setmana ha nevat però ho ha fet en cotes més altes. Em poso però, els esquís al mateix lloc, a la cota 2.300 mts. Vaig veient gent que pugen com jo, en solitari, i diferents grups i parelles, que trien diferents opcions per pujar.

Em decideixo a pujar pel mig de la vall fins arribar al Coll de Puigmal de Llo. Un cop allà em desvio a l'esquerra fins el Puigmal de Llo.

El curt tram que hi ha i la mandra de posar i treure pells per tant poc troç fa que deixi els esquís a baix i m'encaro la piràmide final a peu. Un total de 10 min. em basten per arribar-hi, tirar alguna foto i baixar... a punt de seguir la carena cap a l'objectiu final.

Enmig, i quasi sense voler, es passa pel Pic Petit de Segre, que quasi no te n'adones que ets dalt fins que comences a baixar-lo per l'altre costat, ara que, la carena per arribar-hi és el tram més estètic de la ruta.

Un cop baixats els 40 mts fins la Collada d'Err ja només queda fer la piràmide final del Puigmal, aquí les cames ja comencen a notar la fatiga de la més d'hora i mitja que fa que pujo, però en fi, si ja veig el final!! És dur però ja quasi hi sóc..... Tot i la gent que va pujant, a dalt només hi trobo un parell de francesos. Sembla que ens hem repartit en el temps per no acumular-nos dalt. Dia clar i espectacular és el que hi ha avui...


La baixada és de lo milloret que podia fer avui, la llibertat de triar la ruta degut a la quantitat de neu, i bona , ha estat un "gustasu". He baixat per on no ho havia fet mai, directe avall a buscar la vall d'Aiguaneix per on havia pujat.
Sovint les condicions del Puigmal, el gel, les carenes ventades, les pedres que surten, fan que les possibilitats de baixar siguin limitades. Avui la muntanya m'ha deixat triar, m'ha donat "llibertat de descens", s'ha convertit en una gran pala de neu pols que... agàfala per on  vulguis!!!
...Ja sóc baix, se m'ha fet curta...
Lluís

divendres, 18 de novembre de 2011

Puigmal de Llo. Les primeres neus


No hi ha gaires anys que no hagi tingut la il.lusió de xafar les primeres neus.
Aquest any no ha estat diferent, de cop i volta et trobes sobre la capa blanca i tornes a comprovar, després dels mesos estivals, que la muntanya ha canviat, és més suau, més dolça, no tant caòtica, no tant dura. Desapareixen les tarteres, les roques, la vegetació, els torrents, tot s'enterra per tornar a sortir d'aquí un mesos amb força, ...però mentrestant ho aprofitarem!
Un altre però... la neu comença a uns 2.250 mts, per tant ens ha tocat caminar mitja horeta amb esquís a la motxil.la pel costat del Torrent d'Aiguaneix. Les ganes d'arribar a la blancor ens han facilitat l'estona de caminar.
Avui amb l'Edu hem anat al Puigmal de Llo... Per què? si hi ha el Puigmal al costat! ...doncs perquè ens ha sortit així, perquè des de baix hem vist una pala amb una neu que pintava tan bona, que prometia tant, que no ens la podiem perdre.
Si que molts quan són a Er-Puigmal van a fer la muntanya més emblemàtica de la zona, el Puigmal, de fet, nosaltres fins ara ho haviem fet així. I aquesta era la intenció d'avui però ens hem permés la llicència de canviar d'objectiu i així feiem un cim que amb esquís encara no l'haviem baixat.
  




  

Petit espectre de Broken 


Avui la neu era dura amb una capa d'uns 2 cms. de neu recent, pols, d'aquelles que et fan fàcil l'esquiar. La pala que baixa directa des del cim té un pendent força uniforme, més dreta a la part alta i que es va suavitzant progressivament fins arribar al peu del torrent, on després de vorejar un metres  i aprofitar la ja escassa neu tot sortejant matolls i pedres, ens hem tret els esquís, però no la satisfacció d'aquesta matinal.

video

video






Edu i Lluís

dissabte, 1 d’octubre de 2011

Sortida dels Tupedala pels Rasos de Peguera

Juntament amb la Lali hem preparat aquesta sortida amb BTT per la muntanya propera a Berga. Arribarem als Rasos després de superar un fort desnivell i després baixarem per uns camis bastant tècnics que requerixen força habilitat per als valents que s'hi apuntin.

Es pot veure doncs per aquesta intro que la sortida no serà gens fàcil, exigent tant a la pujada com a la baixada. Apta per valents i obligatori bons frens.

Un cop feta ja la sortida completem l'article amb algunes fotos gentilesa dels Tupedalins, i l'ampliació d'algunes dades del recorregut. Aquí teniu la ressenya.

Sortida: 9h. des del pàrquing superior de la FONT NEGRA (a costat del trencant dels Rasos de Peguera)
Recorregut: Sortirem de la Font Negra per la carretera dels Rasos i a 1km agafarem una pista en direcció al Coll de l’Oreller, just abans d'arribar-hi trobem la primera font del recorregut, ens queda just sota el camí.
Passat el coll queda poc troç fins a la casa de l'Estany però ja tenim les primeres rampes importants, per sort són curtes.


Voregem el que en època humida és l'Estany i ens encarem cap un corriol molt bonic en baixada que passa per l’obaga de les Nou Comes, a l'època que hi passarem segurament l'haurem de fer sense ulleres per la foscor que ens obsequia aquesta impresionant fageda.
La baixada és d'uns 150 mts de desnivell i ens porta fins a un camí molt planer que antigament havia estat ruta de les vagonetes que portaven el carbó extret de la zona de Peguera. Passat un túnel aribem al Riu de Peguera.



Comença la segona part de l'ascensió, i els primers 100 metres els farem a peu, tot seguit enfilem amunt per camí força pedregós fins la Font de Cal Coix, just a sota del poble abandonat de Peguera (1.610 mts.).




 

Travessem els plans de Peguera i durant uns 2 Km. xafem la carretera asfaltada que ve de Fígols. Quan s'acaba aquesta carretera ve segurament el tram de pujada més dur, que finalment ens portarà fins l'estació d'esquí dels Rasos de Peguera (1.893 mts).



Encara no hem acabat de pujar. Qui estigui prou cansat, pot baixar per carretera, però els que encara tinguem forces seguirem la ruta que ens portarà en lleugera pujada fins el Pla de l'Orri (1.945 mts). Aquesta pujada no és ja tant dura però a aquestes alçades ja portem uns 1.200 mts de desnivell acumulats, cosa que fa que ja es pugi a un ritme no massa alegre.
Ja que hem pujat fins aquí ens arribem fins la Torreta o Torre dels enginyers, a 2001 mts. És el punt més alt de la ruta amb unes grans vistes cap els quatre costats.



Aquí comença la baixada, en primer lloc direcció al Coll de Tagast, i llavors agafem un corriol 95% ciclable (100% per als experts) si hi ha les condicions de sequera que hi havia aquesta setmana. Si les pedres fossin molles, aquest percentatge pot baixar una mica. 



Passem per la Font de la Cresta i després de seguir baixant pel corriol que ens farà exprémer les nostres habilitats arribem al Santuari i la font de Corbera.


Ens queda poc camí per arribar al final de la ruta, però encara hi han algunes dificultats en forma de trialera.
Per fi arribem al restaurant Els Roures, a Espinalbet on agafarem carretera per fer la part final fins on hem deixat el cotxe.
Distància: 35 Km.
Desnivell: 1300 mts.
Temps: 4-5hores
Punts d’aigua: trobarem aigua sense problemes (i potser amb sort algun bolet!).
Les quatre fonts que hi ha estàn marcades en el track del Wikiloc.

Si vols descarregar la ruta des del Wikiloc només cal clicar la fletxa verda que hi ha al mapa, la que marca l'inici de la ruta.

dissabte, 2 d’abril de 2011

Cadí per a col.leccionistes, 2a part.

És la segona setmana de Cadí per la cara sud. Probablement serà l'última de la temporada perquè el sol d'aquests últims dies ha fet molt mal.

Ja vaig dir a l'anterior entrada que havien de donar-se condicions especials per accedir al Cadí pel vessant Berguedà. Per norma general cal que nevi a partir de 1.700 mts o 1.800 mts per poder accedir per la pista de Xisclareny al Coll de la Bauma sense problemes. Si hi ha una sola nevada a l'hivern per sota d'aquesta cota, el camí sol quedar intransitable fins entrat l'abril, quan justament la neu es fon ràpidament de la muntanya.
Hi ha hiverns que no es donen aquestes condicions i no es pot fer. Tot un luxe per a col.leccionistes.

Fotos del vessant sud:








Fa força anys que no anava a una muntanya i la trobava tan solitària. Ningú, ni tan sols al refugi de Prat d'Aguiló, que encara és tancat. Aquesta sol.litud la fa encara més impressionant.

Avui amb l'Edu hem fet la ruta de la setmana passada i un cop al pas dels Gosolans hem baixat esquiant cap el refugi de Prat d'Aguiló, una baixada franca, dreta al pricipi però es suavitza ràpidament, després s'entra al bosc i tot buscant les zones obertes es baixa de manera còmoda. Es torna a aclarir fins arribar als prats propers al refugi.
A sota, el recorregut de baixada: comença al Pas dels Gosolans, part dreta de la foto, s'entra a la zona de bosc i s'acaba amb els prats que es veuen en primer terme.

El refugi de Prat d'aguiló està construït a raser del vent de nord i al peu d'un esperó amb vessant sud, sud-est, just a pocs metres comença el vessant nord del cadí. Això fa que la neu en marxi força aviat dels voltants del refugi situat a 2.035 mts d'alçada.

Després d'esmorzar a la terrassa hem valorat les dues canaletes més properes per remuntar la carena: la Canaleta de la creu sembla en bones condicions però la cornisa final fa por! (click per ampliar)

Com que amb aquesta calor hi ha força risc d'allaus i sembla que hagi de caure, ens decantem per no temptar la sort i ens decidim per la Canaleta d'Aguiló, on l'allau ja ha baixat fa poc.
A la foto inferior es pot observar la fractura de l'allau:

Ja són quasi les 11 de matí i i som a peu de canal, la neu comença a ser tova, ens posem grampons per si de cas, encara que no sembla que facin falta... la prudència mai sobra.
Pujem sense dificultat però d'una manera un xic penosa en algun punt on ens enfonsem fins el genoll.



Les 11'20 i ja som dalt el Pic d'Aguiló. Tornem a tenir una vista impressionant per tots costats: per l'Est la paret nord del Comabona, impressionant.


Per l'Oest la resta del Cadí, amb el Costa Cabirolera, el Vulturó, la Torre del Cadí, i els altres intermitjos que se'ns barrejen des d'aquesta perspectiva.

I al sud l'altipla que forma la unió del Cadí amb la Serra Pedregosa.

Buuffff!!! ... és el que em surt per descriure-ho.
Només ens queda remuntar 10 min fins el Pic de la Font Tordera i baixar de manera ràpida cap el cotxe, un troç esquiant i l'altre "andant".

Edu i Lluís