Sovint solitari esportista suant sempre la samarreta pels senders i senderets sobre sabatilles o bicicletes i si no lliscant els seus esquís fent esses sobre les neus i escalant els cims més altsssss:
BTT
Esquí de muntanya
Senderisme i muntanya

dissabte, 26 de novembre de 2011

Puigmal de Llo, Pic Petit de Segre i Puigmal

Per segona vegada consecutiva vaig a la zona del Puigmal. Avui sol, de totes maneres, com que els lloc per esquiar encara són escassos, estic segur que trobaré molts esquiadors.
Aquest cop, però, vario una mica la ruta. A l'aparcament constato que no estaria sol, hi ha una vintena de cotxes que busquen un objectiu igual o semblant.
Uns francesos comenten que avui estan millor les costes que baixen del Puigmal, que ahir hi van estar i és més recomanable que el Puigmal de Llo.
A la part baixa la neu és una mica més escassa que la setmana passada, normal..., durant la setmana ha nevat però ho ha fet en cotes més altes. Em poso però, els esquís al mateix lloc, a la cota 2.300 mts. Vaig veient gent que pugen com jo, en solitari, i diferents grups i parelles, que trien diferents opcions per pujar.

Em decideixo a pujar pel mig de la vall fins arribar al Coll de Puigmal de Llo. Un cop allà em desvio a l'esquerra fins el Puigmal de Llo.

El curt tram que hi ha i la mandra de posar i treure pells per tant poc troç fa que deixi els esquís a baix i m'encaro la piràmide final a peu. Un total de 10 min. em basten per arribar-hi, tirar alguna foto i baixar... a punt de seguir la carena cap a l'objectiu final.

Enmig, i quasi sense voler, es passa pel Pic Petit de Segre, que quasi no te n'adones que ets dalt fins que comences a baixar-lo per l'altre costat, ara que, la carena per arribar-hi és el tram més estètic de la ruta.

Un cop baixats els 40 mts fins la Collada d'Err ja només queda fer la piràmide final del Puigmal, aquí les cames ja comencen a notar la fatiga de la més d'hora i mitja que fa que pujo, però en fi, si ja veig el final!! És dur però ja quasi hi sóc..... Tot i la gent que va pujant, a dalt només hi trobo un parell de francesos. Sembla que ens hem repartit en el temps per no acumular-nos dalt. Dia clar i espectacular és el que hi ha avui...


La baixada és de lo milloret que podia fer avui, la llibertat de triar la ruta degut a la quantitat de neu, i bona , ha estat un "gustasu". He baixat per on no ho havia fet mai, directe avall a buscar la vall d'Aiguaneix per on havia pujat.
Sovint les condicions del Puigmal, el gel, les carenes ventades, les pedres que surten, fan que les possibilitats de baixar siguin limitades. Avui la muntanya m'ha deixat triar, m'ha donat "llibertat de descens", s'ha convertit en una gran pala de neu pols que... agàfala per on  vulguis!!!
...Ja sóc baix, se m'ha fet curta...
Lluís