Comencem l'ascensió a peu d'estació, a la cota 2.170, ...si, si, tot i haver-hi neu, comença bastant amunt, justet a peu de pistes, una mica més avall no hi ha res de res.
 |
| El Bastiments des de l'estació de Vallter. Per l'esquerra hem fet l'ascensió i per la pala dreta el descens |
A mida que anem pujant per l'estació anem trobant més neu. Aquesta és compacta per les nevades humides, sumat després a les petites glaçades que hi ha hagut, i que fan que no hi hagi problemes de base. És difícil tocar pedres amagades.
Després de 200 mts de desnivell deixem l'estació per adreçar-nos cap el Coll de la Marrana, en uns primers metres sense guanyar desnivell, o fins i tot perdent-ne.
Un cop a la base del coll comença a adreçar-se fins que al final, just l'últim tram es torna delicat per la congesta de neu que hi ha.
 |
| El Gra de Fajol, i el Coll de la Marrana darrera l'Edu |
 |
| Sortint al Coll de la Marrana |
 |
| Mirant a l'Est, Al fons el Canigó |
Ja sóm a 2.520 mts, ara, just al peu del Gra de Fajol, se'ns apareix l'altra vessant, la del riu Freser i més avall la Coma de Vaca.
Si mirem cap el nord veiem el nostre objectiu, el Bastiments. Des d'aquí sembla molt assequible, de fet, si les condicions de neu són bones si que ho és, però normalment, aquesta gran pala orientada al Sud sol tenir una neu transformada i per tant, a primera hora força glaçada. Cal avançar amb els esquís molt ben posats i buscar les zones de la pala amb millor neu.
 |
| La pala inicialment fàcil. Al fons el Coll de la Marrana i el Gra de Fajol |
Quan s'ha començat a adreçar i hem començat a patinar hem fet una gran diagonal cap a la dreta per anar a buscar les millors condicions (veure track), però tampoc les hi hem trobat. Hem tornat a anar cap a l'esquerra pensant que aniriem fent grans diagonals però allà hem trobat una zona amb neu menys transformada per on hem anat pujant fins daltl.
El Bastiments (2.883 mts) té una llarga carena que val la pena resseguir-la fins el final, no és difícil, no té desnivell i té unes grans vistes.
 |
| Vistes properes del Freser i el Pic de l'Infern |
 |
| Mirant al Sud la Vall del Freser |
 |
| Carena cimera |
Un cop fet i desfet aquest camí carener ens dirigim a la baixada, que la farem per la pala que baixa directe a l'estació, direcció Est. Des de baix pintava molt bé però també tenia condicions no massa fàcils, molts trams amb glaç que et fan extremar precaucions. La part baixa estava millor, i finalment hem acabat de treure tensions a la zona de l'estació esquiant còmodament fins el cotxe. Temps total 2h justes.
Edu i Lluís
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada