El mal temps ens ha fet fora del coll de Pimorent. La intenció d'avui era la de fer el Coma d'Or des de l'esmentat coll, però arribant allà, la boira i el vent ens indicaven una recomanació... cotxe i avall, a buscar el pla B d'avui que era el de fer una aproximació per la zona de Cambradase per fer en breu la canal Vermicelle.
Una volta en cotxe per l'alta Cerdanya ens ha dut al final a peu de l'estació de St. Pere dels Forcats. No és que no volguem fer muntanya però l'hora que és ens fa decantar per estalviar la patejada de l'estació i... agafem la cadira.
Un cop dalt si que comença la vertadera ruta d'avui, l'objectiu és arribar a peu de la Canal Central, i, depén de com es vegi pujar-hi un troç... o tota.
La primera part és zona boscosa però que s'intueix igualment bona per la baixada doncs hi ha força clarianes, va fent diferents desnivells que es superen ràpidament i tot seguit se'ns obren les vistes a tota la zona de Cambradase.
Veiem tres cordades a la dreta, encarant la Vermicelle, ens hi aproximem un troç per veure-la de prop. També hi ha gent a la Central, un parell que pugen i altres que baixen esquiant. Això comença a corroborar les bones condicions de neu que fa estona estàvem intuïnt. Ens anem aproximant i la neu ja és pols, de bona qualitat, veiem que els esquiadors xalen baixant, això ens anima a pujar.
No anem amb material necessari per la Vermicelle, però si per la central, portem grampons i piolet, no portem ni arnés ni corda, per tant pujarem i baixarem per la mateixa canal.
Els primers pendents a peu de canal es fan bé amb esquís. Per prudència, quan es comença a estrényer, els treiem i comencem l'ascensió a peu. De moment la qualitat de la neu fa innecessari posar grampons, pujem amb els bastons d'esquiar a les mans i els esquís a la motxil.la, no cal ni piolet.
Des de lluny, la zona es veu molt dreta i feréstega, com molt difícil. Canvia la vista, però, des del peu de la canal, es veu més curta del que realment és, fins al punt que es tendeix a infravalorar. El que créiem que es podia fer en un quart d'hora al final ho fem en 35-40 min.
La part final, amb una petita congesta i força més dreta, ens fa treure el piolet de la motxil.la. No sense fatiga arribem a la sortida i llavors aquesta fatiga es converteix en satisfacció, s'obren les vistes arreu amb un paissatge esplèndid.
Fem el cim oriental de Cambradase, tornem a l'inici de la canal i ara ve un altre dels reptes del dia, el descens.
El tempteig i les temences inicials es converteixen en satisfacció pocs metres més avall de la congesta. Es passa la zona més estreta farcida de rocs amb precaució, i quan s'eixampla la canal es gaudeix de la neu i dels viratges, això si, parant de tant en tant per recuperar.
Màrius i Lluís
Una volta en cotxe per l'alta Cerdanya ens ha dut al final a peu de l'estació de St. Pere dels Forcats. No és que no volguem fer muntanya però l'hora que és ens fa decantar per estalviar la patejada de l'estació i... agafem la cadira.
Un cop dalt si que comença la vertadera ruta d'avui, l'objectiu és arribar a peu de la Canal Central, i, depén de com es vegi pujar-hi un troç... o tota.
La primera part és zona boscosa però que s'intueix igualment bona per la baixada doncs hi ha força clarianes, va fent diferents desnivells que es superen ràpidament i tot seguit se'ns obren les vistes a tota la zona de Cambradase.
Veiem tres cordades a la dreta, encarant la Vermicelle, ens hi aproximem un troç per veure-la de prop. També hi ha gent a la Central, un parell que pugen i altres que baixen esquiant. Això comença a corroborar les bones condicions de neu que fa estona estàvem intuïnt. Ens anem aproximant i la neu ja és pols, de bona qualitat, veiem que els esquiadors xalen baixant, això ens anima a pujar.
No anem amb material necessari per la Vermicelle, però si per la central, portem grampons i piolet, no portem ni arnés ni corda, per tant pujarem i baixarem per la mateixa canal.
Els primers pendents a peu de canal es fan bé amb esquís. Per prudència, quan es comença a estrényer, els treiem i comencem l'ascensió a peu. De moment la qualitat de la neu fa innecessari posar grampons, pujem amb els bastons d'esquiar a les mans i els esquís a la motxil.la, no cal ni piolet.
Des de lluny, la zona es veu molt dreta i feréstega, com molt difícil. Canvia la vista, però, des del peu de la canal, es veu més curta del que realment és, fins al punt que es tendeix a infravalorar. El que créiem que es podia fer en un quart d'hora al final ho fem en 35-40 min.
La part final, amb una petita congesta i força més dreta, ens fa treure el piolet de la motxil.la. No sense fatiga arribem a la sortida i llavors aquesta fatiga es converteix en satisfacció, s'obren les vistes arreu amb un paissatge esplèndid.
 |
| Torre D'Eina desde la carena de Cambradase |
Fem el cim oriental de Cambradase, tornem a l'inici de la canal i ara ve un altre dels reptes del dia, el descens.
El tempteig i les temences inicials es converteixen en satisfacció pocs metres més avall de la congesta. Es passa la zona més estreta farcida de rocs amb precaució, i quan s'eixampla la canal es gaudeix de la neu i dels viratges, això si, parant de tant en tant per recuperar.
Arribem a la zona de bosc on la neu ja comença a ser transformada, i finalment a l'estació de St. Pere. Cap el cotxe i cap a dinar!
Màrius i Lluís
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada