Sovint solitari esportista suant sempre la samarreta pels senders i senderets sobre sabatilles o bicicletes i si no lliscant els seus esquís fent esses sobre les neus i escalant els cims més altsssss:
BTT
Esquí de muntanya
Senderisme i muntanya

diumenge, 12 de juliol del 2015

Gra de Fajol i Gra de Fajol Petit

Avui toca una ruta d'una durada i un desnivell prou assequible com per fer-hi una bona passejada en família.
Hem sortit de l'estació de Vallter i ens hem enfilat per les pistes amunt. L'altra opció era començar des del camí del refugi, uns quants metres més avall, però un dels components del grup, per motiu de lesió li convenia estalviar el màxim de desnivell.

Els dies d'estiu, aquesta zona és plena d'excursionistes, sobre tot pel camí del refugi, però també n'hi ha voltant per l'estació, i l'objectiu de la majoria és arribar fins el Coll de la Marrana, o sigui que tant si vens de Vallter com del refugi d'Ulldeter, ens ajuntem tots als planells que hi ha abans de coronar el coll.
Terreny suau sortint de l'estació, en pocs metres ens ajuntarem amb els del refugi

Gra de Fajol, el Coll de la Marrana a la dreta

La costa per arribar-hi és una mica dreta però en poca estona ens hi plantem, Portem una hora de camí i ja hi som. Al coll, gran part de la gent que hi arriba sol anar a fer el cim més alt de la zona, el Bastiments, però uns quants anem en sentit contrari a fer el Gra de Fajol.
Encarant-nos al Gra de Fajol
El Bastiments rere nostre

Coll de la Marrana desde mitja pujada

Fins al cim sembla que ens queda una gran pujada, de fet és una pujada dreta, i l'avantatge que té això és que en poqueta estona fas el desnivell que ens porta a dalt, no sense bufar, però amb vint minuts més haurem aconseguit l'objetiu del dia.
L'Ares fent créixer un fita just abans del cim




Fem un bon i tranquil esmorzar, el dia ens permet fer una bona pausa a 2.714 metres. Després la unitat familiar es divideix i, mentre la majoria giren cua i desfan el camí fet, em quedo sol decidit a fer el Gra de Fajol Petit, no em conec el camí de baixada però ja trobarem alguna cosa.
Vistes del Gra de Fajol Petit des del Gran, enmig de la carena el Pas de l'Isard

Tot carenejant em trobo una parella i els demano per aquest camí que no conec, i em diuen que és perillós, que cal desgrimpar i és tarterós. No és de fiar vaja. Em sugereixen l'opció de baixar per una de les canals que parteixen del Pas de l'Isard.
Un cop a aquest coll entre els dos cims, vaig observant si hi ha bona baixada i, home, es veu una mica precària però factible.
Segueixo la ruta per la carena i en poca estona arribo al Gra de Fajol Petit (2.567 m.). Aquí ja estic sol, no hi ha ningú. Miro de trobar un camí evident que baixi directe però no hi és, no hi ha fites i el terreny és molt obert, m'arriscaria a haver de girar a mitja baixada si no trobo el camí bo, per tant, vistos els dubtes, giro cua i arribo fins el pas de l'Isard on hi ha una canal marcada amb una fita i que dóna l'inici a la canal de baixada.
Arribant al Petit

Vallter just a sota

Mirant enrere, el Gran, i enmig el pas de l'Isad

La canal és dreta, i molt descomposta, has de vigilar on poses els peus per no patinar. Quan aquesta s'obre, segueix el pendent inclinat però ara el terreny és tarterós, no gaire còmode però es baixen uns quants metres bastant ràpidament, fins que les pedres ja són més grans i es suavitza el terreny.

El camí fet, mirant amunt
El camí que queda per fer


Vista de la zona des de baix

El refugi ja es veu a prop però no hi arribaré, queda una mica per sobre, o sigui que opto per anar a buscar el camí i cap avall.
D'allà fins baix és un tràmit fet enmig altre cop d'una gentada. Remunto la carretera fins l'estació on m'espera la resta del grup.



Marta, Núria, Ares i Lluís

diumenge, 5 de juliol del 2015

Pic de Font Freda

Fa temps que no publicava en aquest bloc, però es que fins ara havia fet poca muntanya i pràcticament cap ruta nova. Avui, en canvi, hem fet una ruta d'aquelles de col.leccionista, solitària i prou bonica i curta per fer-la en un matí.
Amb la Núria i l'Ares hem sortit del pàrquing de l'Estanyol, al qual s'hi arriba amb cotxe per una pista en males condicions que es fa servir a l'hivern com a pista d'esquí de l'estació de Porté Puimorents. A tocar d'aquest aparcament hi ha l'estany de l'Estanyol i un bar restaurant que ens pot servir d'habituallament sobre tot en tornar de la ruta, perquè al marxar potser que encara no estigui obert.
Si es té un turisme potser val la pena deixar el cotxe al Pàrquing de La Vinyola, que s'hi arriba sense dificultats amb carretera asfaltada, encara que això vol dir haver de caminar en pujada uns 150 mts. de desnivell.
El Pic de Fontfreda és la talaia que és sempre present quan t'endinses desde Puigcerdà per la vall que puja fins a Porta, la Vall del Querol. És un cim piramidal des d'aquesta perspectiva que té desde baix un desnivell considerable, de fet s'alça fins els 2738 mts.
Comencem l'ascens pel que és a l'hivern una pista d'esquí i al cap de poc ens desviem a l'esquerra per una petita vall que ens porta al coll del Roc de les Ombres. Aquesta pujada és molt poc fresada i has d'anar buscant unes escasses fites entre nerets i grans blocs de predra.
Recomponent una fita

Blocs i nerets

En arribar al coll ja ens queda davant nostre tot l'esperó del cim en qüestió, la carena Nord-Est. El cim es veu molt amunt encara.
Vista del cim des del Coll del Roc de les Ombres

Hem de fer un petit descens fins les basses de Font Freda, on podem repostar aigua si ens escasseja.
La part potser més dreta és la que fem per anar a buscar la carena, encara que un cop a aquesta, segueix pujant de manera decidida i els metres van avançant ràpid a la pantalla del GPS.
Aixopluc amb pedra semblant a un dolmen, característic en iniciar la pujada per la carena

A baix el planell i les basses de Font Freda

El que vèiem lluny, lluny fa una estona, cada cop ho veiem més a prop, això si, encara hem d'aixecar el cap perquè és a prop, però també amunt.

El camí és dret i també entretingut, si optes per seguir estrictament la carena, has de fer servir a estones les mans per superar els blocs que hi ha.
Al fons la carretera i el Coll del Pimorent, just al mig del coll del Roc de les Ombres.

Després d'alternar uns quans ressalts de roca i unes zones més suaus i herboses veiem que ja s'aplana el poc camí que hi ha i ja s'entreveuen les instal.lacions del cim.
El Poble de Porta ben be sota nostre

El cim on arribem és el cim oriental, però per fer el cim occidental només cal planejar per un gran prat, ple de flors a aquesta època, ben diferent del que hem fet fins ara. ens costa cinc minuts escassos d'arribar-hi.
Mirant enrere, el cim Oriental, tot anant cap a l'occidental

Fons d'escriptori

Ja de tornada, el Carlit al Fons

I per tornar desfem el camí fet. Hi hauria més opcions des d'aqui dalt com una circular pels cims de la Valleta, la Vinyola i la Mina per exemple, però les joves que m'acompanyen avui ho han fet amb aquestes condicions ;-)
Carena de baixada i el Coll del Roc de les Ombres a baix


Un altre cop nerets i blocs baixant del coll del Roc de les Ombres

El coll per sobre nostre
El track de la ruta és fet des de l'aparcament de la Vinyola, però com ja he dit al principi, amb un tot terreny es pot pujar fins el pàrquing de l'Estanyol.



Ruta ben feta i desfeta, entretinguda i en bona companyia.