Sovint solitari esportista suant sempre la samarreta pels senders i senderets sobre sabatilles o bicicletes i si no lliscant els seus esquís fent esses sobre les neus i escalant els cims més altsssss:
BTT
Esquí de muntanya
Senderisme i muntanya

dimarts, 16 de juliol del 2013

La Foradada pel Griell de Cal Pigot

Sovint, quan planteges una excursió amb nens busques recursos per què no s'avorreixin. La solució més fàcil i efectiva és portar un grupet d'amics o parents d'edats properes, però avui no podia ser així i he optat per un altre recurs, el de buscar una ruta amb al·licients, tant entremig com al final del recorregut.
Per qualsevol nen, avui la meva filla, el simple fet de caminar pot ser-li monòton, però aquesta ruta ens facilita un xic d'aventura, que acabada de guarnir amb una corda i un casc la converteixen en motivadora, i més aventura.
Una altra cosa a tenir en compte és la durada. La totalitat de la ruta és molt més llarga, però el tram escollit té prou intensitat d'al.licients. Hem anat i tornat pel mateix lloc, així no tindrà el record que això de fer excursions és una cosa "llarga i pesada".


Deixem el cotxe aparcat a l'Escola de Malanyeu i fem un tram per pista ampla fins que trobem un cartell indicador del nostre recorregut. Ens desviem a la dreta amunt pel bosc seguint les marques grogues que ja no haurem de deixar en tota l'estona.
La pujada és força dreta i poc a poc anem sentint la remor de l'aigua més a prop. després d'alguns passos de camí molt estret arribem ben bé fins el fons del torrent de Cal Pigot.
Cal travessar el torrent per sobre unes pedres si no et vols mullar els peus, l'aigua que porta és molt calcària i ofereix moltes formacions de tosca com la de la imatge anterior.
En un moment ens trobem en una raconada on hi ha una corda penjada i uns graons cavats a la tosca que ens facilitaran l'ascens. Per sobre de la corda hi ha una escala que també ens acaba d'ajudar a superar el primer tram del griell, o graell, o grau.




És important incidir en la seguretat de la ruta. No és una ruta difícil per un adult avesat a la muntanya, però si que és molt recomanable proporcionar seguretat a qui no hi estigui familiaritzat, sobre tot per als nens.
Lligats amb una corda hem superat els dos primers entrebancs però encara no s'ha acabat l'aventura. Per un forat a la roca sortim al peu d'un salt d'aigua, i el superem ben bé per la vora amb una petita grimpada on també hi ha graons cavats a la tosca.

Passat aquest tram només cal creuar el torrent, i durant una estona entrem a un bosc de pi i faig per fer una costeruda pujada en flanqueig cap a la dreta, a buscar el punt més feble de la cinglera de la Foradada. En aquest punt també hi ha una corda muntada per superar un curt pas de 3-4 mts i arribar així dalt de la cinglera.

Des d'allà se'ns obren grans vistes cap el nord i l'oest, Malanyeu als nostres peus, el poble de Fígols davant, la Cubeta de Vallcebre, el Cadí, el Moixeró, la vall del Llobregat, i el Pedraforca, avui guarnit amb una fumarola com si fos un volcà. Més a l'esquerra la Serra d'ensija, i dels Rasos, amb el seus Roc d'Auró i Cim d'Estela.



Fem molts pocs metres més i ja ens trobem davant la Foradada, un forat a la cinglera fet per l'erosió de la roca més tova, vermellosa, sota d'un conglomerat calcari més dur, de color grisós.

El pas per sota ens du a un balcó un altre cop amb grans vistes. A les fotos es veu que seguim units de la corda, no és que sigui complicat ni difícil però torno a remarcar la seguretat amb nens.



Hem esmorzat, hem trobat fins i tot un tresor, on hi hem firmat i l'hem tornat a deixar a lloc per si el troba el següent aventurer que vingui.



Ara toca baixada, fem el mateix camí que de pujada, això vol dir que tornarem a passar per les escales, per l'altra roca foradada, pel salt d'aigua, travessarem el torrent i desgrimparem el que haviem grimpat. Tot un munt de coses abans no arribem al cotxe.





Quina aventura, oi Ares?

El track:



Lluís

dissabte, 13 de juliol del 2013

Matinal al Carlit o "Carlit a l'idea"

A les sis ja no podia dormir i de cop i volta he pres la decisió.
Dit i fet, cotxe i cap el Carlit que hi falta gent... bé, de gent no en falta gaire, més aviat al contrari, per sort la majoria dels muntanyencs solem ser respectuosos i educats, i procurem que no sembli que hi hem passat.
Molta neu. Des dels 2.100 mts. es comencen a trobar congestes... i molta aigua, a part de l'habitual dels llacs. Moltes plantes tot just comencen a brotar, i ja som a mitjans juliol. Hi ha un paisatge que hi estem poc habituats a veure a aquestes alçades de temporada.
Els peus de foto del reportatge fotogràfic ja són suficients per explicar la ruta.
Presa del llac de Les Bulloses


Els Perics al fons

Primeres congestes a 2100 m.



La muntanya del fons és el Carlit


Deixant la zona dels llacs comença un gran flanqueig. El Carlit al fons

Dues opcions, per la carena o per la canal

La majoria es decideix per la carena

Llacs de l'altre vessant de la carena

Tercera opció, sortir de la ruta normal i enfilar-me per la cresta

Per una estona si que vaig sol


Estany de Lanós des del Carlit. Temps 1h 57m.

Hi trobo uns companys Berguedans que em deixen una estelada i em fan la foto

Baixada per la ruta normal. Primer la canal i després vorejar la neu.

Una mica més avall, sense tant pendent, ja podem "esquiar" per la neu





L'esquiadeta...



...I finalment el track: