Insisteixo, aquest any em quedo al Prepirineu.
Rutes que es poden fer molt de tant en tant, aquest any estan esplèndides. Avui, 500 mts de desnivel en una sola pala amb fort pendent i uniforme han de ser per gaudir d'allò més.
Truco al Cinto i em diu que s'apunta. Som-hi, cap el Pedra!
Per guanyar temps i recorregut ja retallem per la tartera de Cabirols que finalitza a la carretera prop de l'aparcament del mirador de Gresolet, i que, pel fet d'haver-hi neu l'ascensió es fa dura però ràpida. De seguida guanyes alçada i trobes el camí que va del refu fins el peu de la tartera de Saldes.
Poc més de mitja hora de camí és la que necessitem per calçar-nos els esquís. Són les 9 i ja estem passant calor..., i la que ens espera!
Justament al davant tenim la tartera de Saldes. De baixada serà molt maca però mirant-la des de sota es veu molt dreta i molt gran.
De vegades has de saber posar el "pinyó fixe", de vestir-te d'autòmat i no pensar en res més que en la seguretat de la ruta... així ho hem fet i en una hora hem superat la tartera.
El pendent de la pala t'obliga a fer un curset intensiu de voltes maria.
Deixem els esquís a l'enforcadura i pujem a peu fins el cim, 15 minuts i ja sóm dalt. Ens plantejàvem de pujar els esquís per després baixar esquiant, però l'exposició de l'últim tram al sol de març no perdona a la neu.
Un dia clar i bo en un cim es gaudeix sempre, i encara més quan portes una setmana de fred, vent i mal temps. Quatre fotos, una mica de menjar i deixem les felicitacions per quan siguem baix, ara tot just som a mig camí.
Baixada breu fins on tenim els esquís i ara si, a esquiar... però la neu no és tant bona com esperàvem, bé, deu-ni-do, es deixa fer. Neu primavera-variable-a-molt-variable.
Aquesta neu ens fa esforçar sobre tot a la part més baixa, arribem a peu de tartera amb les cames bastant "madures".
Queda el retorn pel camí del refu fins la tartera de Cabirols que ens porta a la carretera i arribem al cotxe en poca estona.
Ara sí que ens felicitem!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada