Pic dels Pedrons

La millor esquiada de l'any el dia 9 d'abril.
Vam estar de sort i l'únic dia de bon temps de Setmana Santa el vam ben aprofitar.
El Pedrons és un cim que té un pendent moderat i un descens llarg, maco de fer amb neu nova i força segur en situació de molta neu acumulada, tant habitual aquest hivern. La cirereta la posa la petita aresta final que li dóna un aire més alpí a un cim relativament modest, 2.715 mts.

Pujada agradable:






Aresta simpàtica, tot i bufar una mica de vent:




I final de dia amb una baixada inmillorable:

Per cert, la millor baixada és per on es feia abans que construïssin l'aduana, just pels lloms del Rec del Baladrar i no per la carena per on hem pujat. D'aquesta manera al final s'haurà de remuntar uns 40 mts de desnivell i acte seguit baixar esquiant fins el pàrquing on hem deixat el cotxe.



Pep i Lluís

Pedraforca per la Canal de Gósol

Durant el Cicle de Muntanya del Berguedà, el Gatsaule em va comentar que aquest any podia estar bé la Canal de Gósol, però van passar molts dies abans no ens vàrem decidir i, a primers d'abril ja no vàrem trobar les condicions per esquiar-la.
La foto següent és tirada des de l'estació de fons de Tuixén a mig març, quan encara s'hi veia una mica de neu, la que baixa paralel.la a la tartera per la seva dreta. És una línia temptadora que convida a baixar-la.


És una canal que transcorre amagada des de quasibé tot arreu, tot just es veu des del Port del Comte i d'una part de la Serra del Verd, això fa que sigui poc coneguda.


Deixem el cotxe a la gravera i des d'allà encara no veiem com estarà, queda amagada en un revolt que fa la vall.
La primera part es fa per un bosc a estones difícil de passar amb els esquís a l'esquena. Nomès cal però, seguir el camí marcat amb groc-blanc doncs és la ruta d'estiu que surt del poble de Sorribes.

Després de fer el revolt ens trobem amb un terreny més ampli i tarterós, cada cop més pendent, però amb molt poca neu, per tant, em sembla que avui toca patejada perquè el segon objectiu és tornar a fer el Pedra per aquest costat.


A part de la poca neu, les purgues d'aquests dies de calor són evidents.


A la part alta hi ha trams curts que hauriem pogut intentar fer-los amb esquís però la qualitat de la neu tampoc era per tirar coets.


Després d'una petita grimpada per un collet on hi ha un arbre mort a tocar, es creua la carena rocallosa i s'arriba a l'enforcadura just a la seva alçada. Estem a 200 mts. del coll ben bé de pla.

La imatge des d'aquest costat ens és del tot nova.


Fem el cim en poca estona i tot seguit la baixada, que l'encarem per la tartera de Gósol fins un collet també evident però una mica més avall d'on hem anat a sortir de pujada. És important no baixar més doncs ja no hi ha altre accés evident cap a la canal. El track pot ajudar a trobar aquest segon collet.




Sergi, Pep i Lluís

Esquí de muntanya: Serra del Verd

Un altre dels massissos prepirinencs ben esquiables aquest any.
Deixem el cotxe allà on trobem neu, en una pista forestal que s'agafa just passat l'ermita de santa Margarida, i comencem a caminar durant 2 kms.



Ens calcem els esquís i ens disposem a enfilar-nos per un bosc transitable amb esquís però molt dret. Les voltes maria són nombroses i sovint en llocs precaris, però ràpidament comencem a guanyar alçada.

Al cap de poc, el bosc va desapareixent i el relleu es suavitza. La neu també hi és més constant i bona, i és que ja estem superant els 2000 mts.



Ja ens falta poc desnivell però la distància encara és considerable. Seguim endavant entre prats i arbres escassos fins arribar al Cap del Verd... Bones vistes i una mica de menjar.
Ens espera una baixada maca pel Torrent Fosc, un racó esquiable dret al principi però que despres es suavitza.

La resclosa ens marca el final de l'esquiada i el retorn al camí, que, si no hi ha neu, cal fer-lo a peu. Ara seràn tres els kms que haurem de fer amb esquís a la motxil.la, però res a veure amb l'última patejada del Comabona.



Pep i Lluís

Esquí de muntanya: El Comabona des del Coll de la Bauma

Fa uns 5 anys enrere hi havia un accés fàcil cap el Cadí des del Berguedà per fer-lo amb esquís de muntanya. Amb una hora et plantaves al Pas dels Gosolans i des d'allà tenies tota la cara nord de la serra als teus peus. Tant per fer alpinisme com per fer esquí de muntanya era ideal.
D'ençà que van posar una barrera al Clot de la Jaça que no hi tornava i, la veritat, s'ha de trobar un accés més assequible o les excursions per la cara sud es fan massa dures.


Avui hem compartit aventura amb el Pep. Degut a la neu acumulada ens hem hagut d'aturar abans del coll de la Bauma, que quasi hi arribem amb penes i treballs, amb neu que ens arribava a la panxa del cotxe. Això ja ens ha fet allargar la ruta prevista. Calculàvem caminar 40 min però se'ns ha allargat 25 min més.
El curiós és que a partir del coll de la Bauma, que ja és cara sud, fins a gairebé els 2.000 mts ja no hem tornat a veure la neu.

En resum, 25 minuts de caminada per pista, i 40 min de "cabrejada", és a dir de pujar com cabres per costes, boixos i garrics, sense camí i a trossos grimpant amb els esquís a la motxil.la fins al punt que el segon sentit de la paraula començava a aflorar.

Per fi ens posem els esquís a l'alçada del Clot del Comabona. El paissatge s'obre, desapareix la vegetació i el que aflora ara és el somriure i l'alegria de fer amb esquís una zona verge. El que veiem davant nostre promet, una pala uniforme amb pendent considerable ens espera que la pujem i la baixem. Som-hi!


La calor és intensa, la neu és primavera i afrontem la segona hora d'ascensió suats del primer tram. Per sort, l'aire a partir dels 2000 mts, es comença a notar una mica més fred.
El pendent ens obliga a practicar nombroses voltes Maria i la neu inconsistent ens obliga a estar atents de no lliscar cap avall.



Ens fa falta una hora justa amb esquís als peus per arribar al cim. Total, 2h i 10 min entre caminar, "cabrejar" i fer esquí de muntanya per arribar-hi... Més de 1000 mts de desnivell.



Gràcies al Pep menjem els dos, jo m'ho he deixat tot i li he gorrejat la meitat de lo seu. Ho sento!
Ara ens espera la baixada. Sincerament supera les expectatives, aquesta neu primavera es deixa esquiar d'allò més bé, mireu el vídeo, sembla que en sapiguem i tot!

El fort pendent ens fa esprémer al màxim i per això hem d'anar fent descansos... Se'ns acaba la neu, llàstima...
Ara torna a tocar caminar, però per no tornar pel mateix lloc, proposo de baixar per la ruta d'estiu del Comabona, la vaig fer fa uns mesos i està ressenyada en aquest mateix bloc. Si la vols veure clica aquí.
El camí baixa més còmode però també dóna molta més volta. Al final haurem estat més d'una hora de baixada.
Arribem al cotxe tips de caminar però satisfets per l'esquiadeta que hem fet. Tot i ser curta, és de les millors de l'hivern.
Diria que és una ruta d'esquí de muntanya "de col.leccionista", molt maca de fer però molt cara d'arribar-hi. Val la pena, un cop a dalt, allargar la ruta i baixar fins el refugi de Prat d'Aguiló per després remuntar, però per això cal tenir més temps i bona forma física.

...I per acabar, un dinar-berenar al Collet a les 6 de la tada, ...es posa d'allò més bé!

Esquí de muntanya: Pedraforca per la tartera de Saldes

Insisteixo, aquest any em quedo al Prepirineu.
Rutes que es poden fer molt de tant en tant, aquest any estan esplèndides. Avui, 500 mts de desnivel en una sola pala amb fort pendent i uniforme han de ser per gaudir d'allò més.
Truco al Cinto i em diu que s'apunta. Som-hi, cap el Pedra!

Per guanyar temps i recorregut ja retallem per la tartera de Cabirols que finalitza a la carretera prop de l'aparcament del mirador de Gresolet, i que, pel fet d'haver-hi neu l'ascensió es fa dura però ràpida. De seguida guanyes alçada i trobes el camí que va del refu fins el peu de la tartera de Saldes.

Poc més de mitja hora de camí és la que necessitem per calçar-nos els esquís. Són les 9 i ja estem passant calor..., i la que ens espera!

Justament al davant tenim la tartera de Saldes. De baixada serà molt maca però mirant-la des de sota es veu molt dreta i molt gran.


De vegades has de saber posar el "pinyó fixe", de vestir-te d'autòmat i no pensar en res més que en la seguretat de la ruta... així ho hem fet i en una hora hem superat la tartera.

El pendent de la pala t'obliga a fer un curset intensiu de voltes maria.
Deixem els esquís a l'enforcadura i pujem a peu fins el cim, 15 minuts i ja sóm dalt. Ens plantejàvem de pujar els esquís per després baixar esquiant, però l'exposició de l'últim tram al sol de març no perdona a la neu.

Un dia clar i bo en un cim es gaudeix sempre, i encara més quan portes una setmana de fred, vent i mal temps. Quatre fotos, una mica de menjar i deixem les felicitacions per quan siguem baix, ara tot just som a mig camí.


Baixada breu fins on tenim els esquís i ara si, a esquiar... però la neu no és tant bona com esperàvem, bé, deu-ni-do, es deixa fer. Neu primavera-variable-a-molt-variable.

Aquesta neu ens fa esforçar sobre tot a la part més baixa, arribem a peu de tartera amb les cames bastant "madures".
Queda el retorn pel camí del refu fins la tartera de Cabirols que ens porta a la carretera i arribem al cotxe en poca estona.
Ara sí que ens felicitem!