Sovint solitari esportista suant sempre la samarreta pels senders i senderets sobre sabatilles o bicicletes i si no lliscant els seus esquís fent esses sobre les neus i escalant els cims més altsssss:
BTT
Esquí de muntanya
Senderisme i muntanya

dimarts, 14 d’abril del 2009

Pic dels Pedrons

La millor esquiada de l'any el dia 9 d'abril.
Vam estar de sort i l'únic dia de bon temps de Setmana Santa el vam ben aprofitar.
El Pedrons és un cim que té un pendent moderat i un descens llarg, maco de fer amb neu nova i força segur en situació de molta neu acumulada, tant habitual aquest hivern. La cirereta la posa la petita aresta final que li dóna un aire més alpí a un cim relativament modest, 2.715 mts.

Pujada agradable:






Aresta simpàtica, tot i bufar una mica de vent:




I final de dia amb una baixada inmillorable:

Per cert, la millor baixada és per on es feia abans que construïssin l'aduana, just pels lloms del Rec del Baladrar i no per la carena per on hem pujat. D'aquesta manera al final s'haurà de remuntar uns 40 mts de desnivell i acte seguit baixar esquiant fins el pàrquing on hem deixat el cotxe.



Pep i Lluís

divendres, 10 d’abril del 2009

Pedraforca per la Canal de Gósol

Durant el Cicle de Muntanya del Berguedà, el Gatsaule em va comentar que aquest any podia estar bé la Canal de Gósol, però van passar molts dies abans no ens vàrem decidir i, a primers d'abril ja no vàrem trobar les condicions per esquiar-la.
La foto següent és tirada des de l'estació de fons de Tuixén a mig març, quan encara s'hi veia una mica de neu, la que baixa paralel.la a la tartera per la seva dreta. És una línia temptadora que convida a baixar-la.


És una canal que transcorre amagada des de quasibé tot arreu, tot just es veu des del Port del Comte i d'una part de la Serra del Verd, això fa que sigui poc coneguda.


Deixem el cotxe a la gravera i des d'allà encara no veiem com estarà, queda amagada en un revolt que fa la vall.
La primera part es fa per un bosc a estones difícil de passar amb els esquís a l'esquena. Nomès cal però, seguir el camí marcat amb groc-blanc doncs és la ruta d'estiu que surt del poble de Sorribes.

Després de fer el revolt ens trobem amb un terreny més ampli i tarterós, cada cop més pendent, però amb molt poca neu, per tant, em sembla que avui toca patejada perquè el segon objectiu és tornar a fer el Pedra per aquest costat.


A part de la poca neu, les purgues d'aquests dies de calor són evidents.


A la part alta hi ha trams curts que hauriem pogut intentar fer-los amb esquís però la qualitat de la neu tampoc era per tirar coets.


Després d'una petita grimpada per un collet on hi ha un arbre mort a tocar, es creua la carena rocallosa i s'arriba a l'enforcadura just a la seva alçada. Estem a 200 mts. del coll ben bé de pla.

La imatge des d'aquest costat ens és del tot nova.


Fem el cim en poca estona i tot seguit la baixada, que l'encarem per la tartera de Gósol fins un collet també evident però una mica més avall d'on hem anat a sortir de pujada. És important no baixar més doncs ja no hi ha altre accés evident cap a la canal. El track pot ajudar a trobar aquest segon collet.




Sergi, Pep i Lluís