Sovint solitari esportista suant sempre la samarreta pels senders i senderets sobre sabatilles o bicicletes i si no lliscant els seus esquís fent esses sobre les neus i escalant els cims més altsssss:
BTT
Esquí de muntanya
Senderisme i muntanya

dimarts, 16 de juliol del 2013

La Foradada pel Griell de Cal Pigot

Sovint, quan planteges una excursió amb nens busques recursos per què no s'avorreixin. La solució més fàcil i efectiva és portar un grupet d'amics o parents d'edats properes, però avui no podia ser així i he optat per un altre recurs, el de buscar una ruta amb al·licients, tant entremig com al final del recorregut.
Per qualsevol nen, avui la meva filla, el simple fet de caminar pot ser-li monòton, però aquesta ruta ens facilita un xic d'aventura, que acabada de guarnir amb una corda i un casc la converteixen en motivadora, i més aventura.
Una altra cosa a tenir en compte és la durada. La totalitat de la ruta és molt més llarga, però el tram escollit té prou intensitat d'al.licients. Hem anat i tornat pel mateix lloc, així no tindrà el record que això de fer excursions és una cosa "llarga i pesada".


Deixem el cotxe aparcat a l'Escola de Malanyeu i fem un tram per pista ampla fins que trobem un cartell indicador del nostre recorregut. Ens desviem a la dreta amunt pel bosc seguint les marques grogues que ja no haurem de deixar en tota l'estona.
La pujada és força dreta i poc a poc anem sentint la remor de l'aigua més a prop. després d'alguns passos de camí molt estret arribem ben bé fins el fons del torrent de Cal Pigot.
Cal travessar el torrent per sobre unes pedres si no et vols mullar els peus, l'aigua que porta és molt calcària i ofereix moltes formacions de tosca com la de la imatge anterior.
En un moment ens trobem en una raconada on hi ha una corda penjada i uns graons cavats a la tosca que ens facilitaran l'ascens. Per sobre de la corda hi ha una escala que també ens acaba d'ajudar a superar el primer tram del griell, o graell, o grau.




És important incidir en la seguretat de la ruta. No és una ruta difícil per un adult avesat a la muntanya, però si que és molt recomanable proporcionar seguretat a qui no hi estigui familiaritzat, sobre tot per als nens.
Lligats amb una corda hem superat els dos primers entrebancs però encara no s'ha acabat l'aventura. Per un forat a la roca sortim al peu d'un salt d'aigua, i el superem ben bé per la vora amb una petita grimpada on també hi ha graons cavats a la tosca.

Passat aquest tram només cal creuar el torrent, i durant una estona entrem a un bosc de pi i faig per fer una costeruda pujada en flanqueig cap a la dreta, a buscar el punt més feble de la cinglera de la Foradada. En aquest punt també hi ha una corda muntada per superar un curt pas de 3-4 mts i arribar així dalt de la cinglera.

Des d'allà se'ns obren grans vistes cap el nord i l'oest, Malanyeu als nostres peus, el poble de Fígols davant, la Cubeta de Vallcebre, el Cadí, el Moixeró, la vall del Llobregat, i el Pedraforca, avui guarnit amb una fumarola com si fos un volcà. Més a l'esquerra la Serra d'ensija, i dels Rasos, amb el seus Roc d'Auró i Cim d'Estela.



Fem molts pocs metres més i ja ens trobem davant la Foradada, un forat a la cinglera fet per l'erosió de la roca més tova, vermellosa, sota d'un conglomerat calcari més dur, de color grisós.

El pas per sota ens du a un balcó un altre cop amb grans vistes. A les fotos es veu que seguim units de la corda, no és que sigui complicat ni difícil però torno a remarcar la seguretat amb nens.



Hem esmorzat, hem trobat fins i tot un tresor, on hi hem firmat i l'hem tornat a deixar a lloc per si el troba el següent aventurer que vingui.



Ara toca baixada, fem el mateix camí que de pujada, això vol dir que tornarem a passar per les escales, per l'altra roca foradada, pel salt d'aigua, travessarem el torrent i desgrimparem el que haviem grimpat. Tot un munt de coses abans no arribem al cotxe.





Quina aventura, oi Ares?

El track:



Lluís

dissabte, 13 de juliol del 2013

Matinal al Carlit o "Carlit a l'idea"

A les sis ja no podia dormir i de cop i volta he pres la decisió.
Dit i fet, cotxe i cap el Carlit que hi falta gent... bé, de gent no en falta gaire, més aviat al contrari, per sort la majoria dels muntanyencs solem ser respectuosos i educats, i procurem que no sembli que hi hem passat.
Molta neu. Des dels 2.100 mts. es comencen a trobar congestes... i molta aigua, a part de l'habitual dels llacs. Moltes plantes tot just comencen a brotar, i ja som a mitjans juliol. Hi ha un paisatge que hi estem poc habituats a veure a aquestes alçades de temporada.
Els peus de foto del reportatge fotogràfic ja són suficients per explicar la ruta.
Presa del llac de Les Bulloses


Els Perics al fons

Primeres congestes a 2100 m.



La muntanya del fons és el Carlit


Deixant la zona dels llacs comença un gran flanqueig. El Carlit al fons

Dues opcions, per la carena o per la canal

La majoria es decideix per la carena

Llacs de l'altre vessant de la carena

Tercera opció, sortir de la ruta normal i enfilar-me per la cresta

Per una estona si que vaig sol


Estany de Lanós des del Carlit. Temps 1h 57m.

Hi trobo uns companys Berguedans que em deixen una estelada i em fan la foto

Baixada per la ruta normal. Primer la canal i després vorejar la neu.

Una mica més avall, sense tant pendent, ja podem "esquiar" per la neu





L'esquiadeta...



...I finalment el track:




diumenge, 14 d’abril del 2013

Esquí de muntanya: Trilogia al Port del Comte

Ja fa un temps vaig fer aquesta trilogia però des de l'estació de Tuixén, més curta. Avui començo al Port del Comte:
13 d'abril, fa calor, potser massa per l'època de l'any, si t'hi fixes quasi es veu la neu en ràpida retirada. Aprofito les últimes neus al Port avui que tinc una estona, farem una volteta ben maca en solitari.
Començo des de la Plaça Catalunya (la del Port, no de la capital), allà hi ha quatre cotxes més, senyal que la muntanya avui serà també solitària.
Tot i ser a una alçada considerable aquí ja no hi queda pràcticament neu, hauré de començar amb els esquís a coll fins que trobi les primeres clapes, això passa al cap d'uns deu minuts de caminar. Em calço els esquís i a partir d'aquí sortosament ja no me'ls hauré de treure més per falta de neu, encara que si per altres motius, aviat m'explico.
Inici de l'ascensió desviant cap a la dreta de la imatge

El camí que he agafat des de la plaça Catalunya és encarant cap a la dreta, cap a l'obaga dels Galls, un tub ampli on fins i tot la gent de l'estació l'ha convertit en pista fins a la meitat, a partir d'allà deixa d'haver-hi rastre humà per una estona, poca, just fins quan treu el cap per sobre d'un llom el primer objectiu del dia, el Tossal de l'Estivella. Per encarar l'última pala creuo per un moment la part alta de l'estació, un remuntador de debutants, potser il.lògicament posat allà.
Tub de descens pel Portell del Llop, des de l'ascensió per l'obaga dels Galls

Tossal de l'Estivella
Tossal des de sota

La congesta que hi ha ara per sobre meu, a la carena cimera, fa una mica de respecte, ja es veu que en una part ja ha baixat per la calor de fa un o dos dies. Per sort encara no hi passo massa tard i confio que no baixi ara, això si, sempre un ull mirant amunt aviam què fa.
L'últim tram abans de la carena final m'obliga a treure els esquís, en ser cara sol la neu és inconsistent i els cantells no agafen amb seguretat. Em trec els esquís i els últims 10 metres els faig a peu, cap entrebanc a part d'haver de superar l'últim graó que forma el punt més feble de la congesta. Trec el cap per sobre la carena i ara es veu el vessant nord, que diferent. Totalment nevat, neu encara endurida per la fresca de la nit i conservada per la poca incidència del Sol, quina baixada m'espera!

Quatre fotos, trec pells, ...i ara em ve al cap una d'aquelles coses que de petit, de nen iniciat a l'esquí al Port del Comte, havia pensat moltes vegades en fer aquelles cues quilomètriques... "m'agradaria tenir el Port un dia per mi, sol, ben sol", doncs vet ací, sense buscar-ho el tinc davant meu, faré una baixada, només una, per la pista que em plagui. Totes estan perfectes, em faltarien hores de dia i sobre tot forma física per aprofitar les condicions d'avui de l'Estivella. He triat "l'Esquirol", més que res perquè ja em deixarà una mica més amunt del temut "Clot dels Carbassers", una ratonera d'aquelles que els esquiadors d'alpí hi han passat moltes hores fent cua, o bé al final han remuntat a peu.
He de parar a mitja baixada, l'esforç de la pujada i el pendent de la pista m'hi obliguen, sobre tot si vull gaudir més del que encara em queda per baixar.


Però una de les coses que té el port és que no hi ha molt desnivell i aviat arribo al clot, on poso pells i m'encaro amunt, direcció a la part alta de l'estació de Tuixén, al Prat d'Arderic i Prat Llong, veig que aquí si que encara hi ha esquiadors de fons, n'he vist quatre en la distància aprofitant el mateix moment que jo.
Segueixo amunt, ara pel bosc que hi ha just sota la Tossa Pelada i buscant el camí més evident per superar aquest fantàstic tram arbrat. És dret però al final tampoc es fa gaire llarg, i de mica en mica va aclarint-se fins que de cop i volta ja veus el bosc des de fora.
Ara la vista es fixa endavant, cap a la Tossa que va treient el nas, cap el que en una muntanya alpina en diriem piràmide cimera, però que a la Serra del Port del Comte són bonys arrodonits, la Tossa és un bony cimer amb totes les de la llei.
Tossa Pelada al fons

D'on ve el nom "Tossa Pelada"?

Un últim esforç per superar el bony i ja hi soc, ja es veu el proper objectiu del dia, el tercer cim, el més alt però curiosament el quin menys esforç suposarà, el Pedró dels Quatre Batlles. D'un cim a l'altre es fa entre 5 i 10 min, fins i tot ni les pells cal treure doncs tenim una lleugera baixada fins un coll molt ampli i acte seguit l'última rampa fins arribar a Pedró.
Més fotos solitàries de la paramenta del cim, que ara ha augmentat amb quantitat, fins al punt que hi ha qui li ha canviat el nom al cim, passant a dir-li el "Pedrot" dels Quatre Batlles. A la foto es veu el perquè.
Pedró dels Quatre Batlles

El pedrot

Que com ha aparescut aquest pedrot aquí dalt? No ho sé, misteri, potser algú me'n sap dir quelcom...
Toca baixada, un altre cop agraïda, excepte el petit contrafort que cal remuntar si pot ser sense pells i amb tècnica de "skating" abans d'encarar la baixada definitiva. És cara sud i la neu ja és bastant tova però dóna confiança, es deixa baixar molt bé, i quan entres dins del bosc ja per sota del Portell del Llop, més obac, fins i tot és encara una mica dura. "Satisfaction nananaaaaa nana na,,,,,,".
Inici del descens



Hi afegeixo també la ruta que vaig fer fa temps des de Tuixén:


Dues horetes, plegar estris i cap a casa, un altre bonic dia,
Lluís

dimarts, 26 de març del 2013

Fent vistes per Cambradase

El mal temps ens ha fet fora del coll de Pimorent. La intenció d'avui era la de fer el Coma d'Or des de l'esmentat coll, però arribant allà, la boira i el vent ens indicaven una recomanació... cotxe i avall, a buscar el pla B d'avui que era el de fer una aproximació per la zona de Cambradase per fer en breu la canal Vermicelle.
Una volta en cotxe per l'alta Cerdanya ens ha dut al final a peu de l'estació de St. Pere dels Forcats. No és que no volguem fer muntanya però l'hora que és ens fa decantar per estalviar la patejada de l'estació i... agafem la cadira.
Un cop dalt si que comença la vertadera ruta d'avui, l'objectiu és arribar a peu de la Canal Central, i, depén de com es vegi pujar-hi un troç... o tota.

La primera part és zona boscosa però que s'intueix igualment bona per la baixada doncs hi ha força clarianes, va fent diferents desnivells que es superen ràpidament i tot seguit se'ns obren les vistes a tota la zona de Cambradase.



Veiem tres cordades a la dreta, encarant la Vermicelle, ens hi aproximem un  troç per veure-la de prop. També hi ha gent a la Central, un parell que pugen i altres que baixen esquiant. Això comença a corroborar les bones condicions de neu que fa estona estàvem intuïnt. Ens anem aproximant i la neu ja és pols, de bona qualitat, veiem que els esquiadors xalen baixant, això ens anima a pujar.

No anem amb material necessari per la Vermicelle, però si per la central, portem grampons i piolet, no portem ni arnés ni corda, per tant pujarem i baixarem per la mateixa canal.
Els primers pendents a peu de canal es fan bé amb esquís. Per prudència, quan es comença a estrényer, els treiem i comencem l'ascensió a peu. De moment la qualitat de la neu fa innecessari posar grampons, pujem amb els bastons d'esquiar a les mans i els esquís a la motxil.la, no cal ni piolet.

Des de lluny, la zona es veu molt dreta i feréstega, com molt difícil. Canvia la vista, però, des del peu de la canal, es veu més curta del que realment és, fins al punt que es tendeix a infravalorar. El que créiem que es podia fer en un quart d'hora al final ho fem en 35-40 min.
La part final, amb una petita congesta i força més dreta, ens fa treure el piolet de la motxil.la. No sense fatiga arribem a la sortida i llavors aquesta fatiga es converteix en satisfacció, s'obren les vistes arreu amb un paissatge esplèndid.






Torre D'Eina desde la carena de Cambradase

Fem el cim oriental de Cambradase, tornem a l'inici de la canal i ara ve un altre dels reptes del dia, el descens.

El tempteig i les temences inicials es converteixen en satisfacció pocs metres més avall de la congesta. Es passa la zona més estreta farcida de rocs amb precaució, i quan s'eixampla la canal es gaudeix de la neu i dels viratges, això si, parant de tant en tant per recuperar.
Arribem a la zona de bosc on la neu ja comença a ser transformada, i finalment a l'estació de St. Pere. Cap el cotxe i cap a dinar!



Màrius i Lluís