Sovint solitari esportista suant sempre la samarreta pels senders i senderets sobre sabatilles o bicicletes i si no lliscant els seus esquís fent esses sobre les neus i escalant els cims més altsssss:
BTT
Esquí de muntanya
Senderisme i muntanya

diumenge, 14 d’abril de 2013

Esquí de muntanya: Trilogia al Port del Comte

Ja fa un temps vaig fer aquesta trilogia però des de l'estació de Tuixén, més curta. Avui començo al Port del Comte:
13 d'abril, fa calor, potser massa per l'època de l'any, si t'hi fixes quasi es veu la neu en ràpida retirada. Aprofito les últimes neus al Port avui que tinc una estona, farem una volteta ben maca en solitari.
Començo des de la Plaça Catalunya (la del Port, no de la capital), allà hi ha quatre cotxes més, senyal que la muntanya avui serà també solitària.
Tot i ser a una alçada considerable aquí ja no hi queda pràcticament neu, hauré de començar amb els esquís a coll fins que trobi les primeres clapes, això passa al cap d'uns deu minuts de caminar. Em calço els esquís i a partir d'aquí sortosament ja no me'ls hauré de treure més per falta de neu, encara que si per altres motius, aviat m'explico.
Inici de l'ascensió desviant cap a la dreta de la imatge

El camí que he agafat des de la plaça Catalunya és encarant cap a la dreta, cap a l'obaga dels Galls, un tub ampli on fins i tot la gent de l'estació l'ha convertit en pista fins a la meitat, a partir d'allà deixa d'haver-hi rastre humà per una estona, poca, just fins quan treu el cap per sobre d'un llom el primer objectiu del dia, el Tossal de l'Estivella. Per encarar l'última pala creuo per un moment la part alta de l'estació, un remuntador de debutants, potser il.lògicament posat allà.
Tub de descens pel Portell del Llop, des de l'ascensió per l'obaga dels Galls

Tossal de l'Estivella
Tossal des de sota

La congesta que hi ha ara per sobre meu, a la carena cimera, fa una mica de respecte, ja es veu que en una part ja ha baixat per la calor de fa un o dos dies. Per sort encara no hi passo massa tard i confio que no baixi ara, això si, sempre un ull mirant amunt aviam què fa.
L'últim tram abans de la carena final m'obliga a treure els esquís, en ser cara sol la neu és inconsistent i els cantells no agafen amb seguretat. Em trec els esquís i els últims 10 metres els faig a peu, cap entrebanc a part d'haver de superar l'últim graó que forma el punt més feble de la congesta. Trec el cap per sobre la carena i ara es veu el vessant nord, que diferent. Totalment nevat, neu encara endurida per la fresca de la nit i conservada per la poca incidència del Sol, quina baixada m'espera!

Quatre fotos, trec pells, ...i ara em ve al cap una d'aquelles coses que de petit, de nen iniciat a l'esquí al Port del Comte, havia pensat moltes vegades en fer aquelles cues quilomètriques... "m'agradaria tenir el Port un dia per mi, sol, ben sol", doncs vet ací, sense buscar-ho el tinc davant meu, faré una baixada, només una, per la pista que em plagui. Totes estan perfectes, em faltarien hores de dia i sobre tot forma física per aprofitar les condicions d'avui de l'Estivella. He triat "l'Esquirol", més que res perquè ja em deixarà una mica més amunt del temut "Clot dels Carbassers", una ratonera d'aquelles que els esquiadors d'alpí hi han passat moltes hores fent cua, o bé al final han remuntat a peu.
He de parar a mitja baixada, l'esforç de la pujada i el pendent de la pista m'hi obliguen, sobre tot si vull gaudir més del que encara em queda per baixar.


Però una de les coses que té el port és que no hi ha molt desnivell i aviat arribo al clot, on poso pells i m'encaro amunt, direcció a la part alta de l'estació de Tuixén, al Prat d'Arderic i Prat Llong, veig que aquí si que encara hi ha esquiadors de fons, n'he vist quatre en la distància aprofitant el mateix moment que jo.
Segueixo amunt, ara pel bosc que hi ha just sota la Tossa Pelada i buscant el camí més evident per superar aquest fantàstic tram arbrat. És dret però al final tampoc es fa gaire llarg, i de mica en mica va aclarint-se fins que de cop i volta ja veus el bosc des de fora.
Ara la vista es fixa endavant, cap a la Tossa que va treient el nas, cap el que en una muntanya alpina en diriem piràmide cimera, però que a la Serra del Port del Comte són bonys arrodonits, la Tossa és un bony cimer amb totes les de la llei.
Tossa Pelada al fons

D'on ve el nom "Tossa Pelada"?

Un últim esforç per superar el bony i ja hi soc, ja es veu el proper objectiu del dia, el tercer cim, el més alt però curiosament el quin menys esforç suposarà, el Pedró dels Quatre Batlles. D'un cim a l'altre es fa entre 5 i 10 min, fins i tot ni les pells cal treure doncs tenim una lleugera baixada fins un coll molt ampli i acte seguit l'última rampa fins arribar a Pedró.
Més fotos solitàries de la paramenta del cim, que ara ha augmentat amb quantitat, fins al punt que hi ha qui li ha canviat el nom al cim, passant a dir-li el "Pedrot" dels Quatre Batlles. A la foto es veu el perquè.
Pedró dels Quatre Batlles

El pedrot

Que com ha aparescut aquest pedrot aquí dalt? No ho sé, misteri, potser algú me'n sap dir quelcom...
Toca baixada, un altre cop agraïda, excepte el petit contrafort que cal remuntar si pot ser sense pells i amb tècnica de "skating" abans d'encarar la baixada definitiva. És cara sud i la neu ja és bastant tova però dóna confiança, es deixa baixar molt bé, i quan entres dins del bosc ja per sota del Portell del Llop, més obac, fins i tot és encara una mica dura. "Satisfaction nananaaaaa nana na,,,,,,".
Inici del descens



Hi afegeixo també la ruta que vaig fer fa temps des de Tuixén:


Dues horetes, plegar estris i cap a casa, un altre bonic dia,
Lluís

Cap comentari: