Avui toca una ruta d'una durada i un desnivell prou assequible com per fer-hi una bona passejada en família.
Hem sortit de l'estació de Vallter i ens hem enfilat per les pistes amunt. L'altra opció era començar des del camí del refugi, uns quants metres més avall, però un dels components del grup, per motiu de lesió li convenia estalviar el màxim de desnivell.
Els dies d'estiu, aquesta zona és plena d'excursionistes, sobre tot pel camí del refugi, però també n'hi ha voltant per l'estació, i l'objectiu de la majoria és arribar fins el Coll de la Marrana, o sigui que tant si vens de Vallter com del refugi d'Ulldeter, ens ajuntem tots als planells que hi ha abans de coronar el coll.
La costa per arribar-hi és una mica dreta però en poca estona ens hi plantem, Portem una hora de camí i ja hi som. Al coll, gran part de la gent que hi arriba sol anar a fer el cim més alt de la zona, el Bastiments, però uns quants anem en sentit contrari a fer el Gra de Fajol.
Fins al cim sembla que ens queda una gran pujada, de fet és una pujada dreta, i l'avantatge que té això és que en poqueta estona fas el desnivell que ens porta a dalt, no sense bufar, però amb vint minuts més haurem aconseguit l'objetiu del dia.
Fem un bon i tranquil esmorzar, el dia ens permet fer una bona pausa a 2.714 metres. Després la unitat familiar es divideix i, mentre la majoria giren cua i desfan el camí fet, em quedo sol decidit a fer el Gra de Fajol Petit, no em conec el camí de baixada però ja trobarem alguna cosa.
Tot carenejant em trobo una parella i els demano per aquest camí que no conec, i em diuen que és perillós, que cal desgrimpar i és tarterós. No és de fiar vaja. Em sugereixen l'opció de baixar per una de les canals que parteixen del Pas de l'Isard.
Un cop a aquest coll entre els dos cims, vaig observant si hi ha bona baixada i, home, es veu una mica precària però factible.
Segueixo la ruta per la carena i en poca estona arribo al Gra de Fajol Petit (2.567 m.). Aquí ja estic sol, no hi ha ningú. Miro de trobar un camí evident que baixi directe però no hi és, no hi ha fites i el terreny és molt obert, m'arriscaria a haver de girar a mitja baixada si no trobo el camí bo, per tant, vistos els dubtes, giro cua i arribo fins el pas de l'Isard on hi ha una canal marcada amb una fita i que dóna l'inici a la canal de baixada.
La canal és dreta, i molt descomposta, has de vigilar on poses els peus per no patinar. Quan aquesta s'obre, segueix el pendent inclinat però ara el terreny és tarterós, no gaire còmode però es baixen uns quants metres bastant ràpidament, fins que les pedres ja són més grans i es suavitza el terreny.
El refugi ja es veu a prop però no hi arribaré, queda una mica per sobre, o sigui que opto per anar a buscar el camí i cap avall.
D'allà fins baix és un tràmit fet enmig altre cop d'una gentada. Remunto la carretera fins l'estació on m'espera la resta del grup.
Marta, Núria, Ares i Lluís
Hem sortit de l'estació de Vallter i ens hem enfilat per les pistes amunt. L'altra opció era començar des del camí del refugi, uns quants metres més avall, però un dels components del grup, per motiu de lesió li convenia estalviar el màxim de desnivell.
Els dies d'estiu, aquesta zona és plena d'excursionistes, sobre tot pel camí del refugi, però també n'hi ha voltant per l'estació, i l'objectiu de la majoria és arribar fins el Coll de la Marrana, o sigui que tant si vens de Vallter com del refugi d'Ulldeter, ens ajuntem tots als planells que hi ha abans de coronar el coll.
 |
| Terreny suau sortint de l'estació, en pocs metres ens ajuntarem amb els del refugi |
 |
| Gra de Fajol, el Coll de la Marrana a la dreta |
La costa per arribar-hi és una mica dreta però en poca estona ens hi plantem, Portem una hora de camí i ja hi som. Al coll, gran part de la gent que hi arriba sol anar a fer el cim més alt de la zona, el Bastiments, però uns quants anem en sentit contrari a fer el Gra de Fajol.
 |
| Encarant-nos al Gra de Fajol |
 |
| El Bastiments rere nostre |
 |
| Coll de la Marrana desde mitja pujada |
Fins al cim sembla que ens queda una gran pujada, de fet és una pujada dreta, i l'avantatge que té això és que en poqueta estona fas el desnivell que ens porta a dalt, no sense bufar, però amb vint minuts més haurem aconseguit l'objetiu del dia.
 |
| L'Ares fent créixer un fita just abans del cim |
Fem un bon i tranquil esmorzar, el dia ens permet fer una bona pausa a 2.714 metres. Després la unitat familiar es divideix i, mentre la majoria giren cua i desfan el camí fet, em quedo sol decidit a fer el Gra de Fajol Petit, no em conec el camí de baixada però ja trobarem alguna cosa.
 |
| Vistes del Gra de Fajol Petit des del Gran, enmig de la carena el Pas de l'Isard |
Tot carenejant em trobo una parella i els demano per aquest camí que no conec, i em diuen que és perillós, que cal desgrimpar i és tarterós. No és de fiar vaja. Em sugereixen l'opció de baixar per una de les canals que parteixen del Pas de l'Isard.
Un cop a aquest coll entre els dos cims, vaig observant si hi ha bona baixada i, home, es veu una mica precària però factible.
Segueixo la ruta per la carena i en poca estona arribo al Gra de Fajol Petit (2.567 m.). Aquí ja estic sol, no hi ha ningú. Miro de trobar un camí evident que baixi directe però no hi és, no hi ha fites i el terreny és molt obert, m'arriscaria a haver de girar a mitja baixada si no trobo el camí bo, per tant, vistos els dubtes, giro cua i arribo fins el pas de l'Isard on hi ha una canal marcada amb una fita i que dóna l'inici a la canal de baixada.
 |
| Arribant al Petit |
 |
| Vallter just a sota |
 |
| Mirant enrere, el Gran, i enmig el pas de l'Isad |
La canal és dreta, i molt descomposta, has de vigilar on poses els peus per no patinar. Quan aquesta s'obre, segueix el pendent inclinat però ara el terreny és tarterós, no gaire còmode però es baixen uns quants metres bastant ràpidament, fins que les pedres ja són més grans i es suavitza el terreny.
 |
| El camí fet, mirant amunt |
 |
| El camí que queda per fer |
 |
| Vista de la zona des de baix |
El refugi ja es veu a prop però no hi arribaré, queda una mica per sobre, o sigui que opto per anar a buscar el camí i cap avall.
D'allà fins baix és un tràmit fet enmig altre cop d'una gentada. Remunto la carretera fins l'estació on m'espera la resta del grup.
Marta, Núria, Ares i Lluís
