Fa temps que no publicava en aquest bloc, però es que fins ara havia fet poca muntanya i pràcticament cap ruta nova. Avui, en canvi, hem fet una ruta d'aquelles de col.leccionista, solitària i prou bonica i curta per fer-la en un matí.
Amb la Núria i l'Ares hem sortit del pàrquing de l'Estanyol, al qual s'hi arriba amb cotxe per una pista en males condicions que es fa servir a l'hivern com a pista d'esquí de l'estació de Porté Puimorents. A tocar d'aquest aparcament hi ha l'estany de l'Estanyol i un bar restaurant que ens pot servir d'habituallament sobre tot en tornar de la ruta, perquè al marxar potser que encara no estigui obert.
Si es té un turisme potser val la pena deixar el cotxe al Pàrquing de La Vinyola, que s'hi arriba sense dificultats amb carretera asfaltada, encara que això vol dir haver de caminar en pujada uns 150 mts. de desnivell.
El Pic de Fontfreda és la talaia que és sempre present quan t'endinses desde Puigcerdà per la vall que puja fins a Porta, la Vall del Querol. És un cim piramidal des d'aquesta perspectiva que té desde baix un desnivell considerable, de fet s'alça fins els 2738 mts.
Comencem l'ascens pel que és a l'hivern una pista d'esquí i al cap de poc ens desviem a l'esquerra per una petita vall que ens porta al coll del Roc de les Ombres. Aquesta pujada és molt poc fresada i has d'anar buscant unes escasses fites entre nerets i grans blocs de predra.
 |
| Recomponent una fita |
 |
| Blocs i nerets |
En arribar al coll ja ens queda davant nostre tot l'esperó del cim en qüestió, la carena Nord-Est. El cim es veu molt amunt encara.
 |
| Vista del cim des del Coll del Roc de les Ombres |
Hem de fer un petit descens fins les basses de Font Freda, on podem repostar aigua si ens escasseja.
La part potser més dreta és la que fem per anar a buscar la carena, encara que un cop a aquesta, segueix pujant de manera decidida i els metres van avançant ràpid a la pantalla del GPS.
 |
| Aixopluc amb pedra semblant a un dolmen, característic en iniciar la pujada per la carena |
 |
| A baix el planell i les basses de Font Freda |
El que vèiem lluny, lluny fa una estona, cada cop ho veiem més a prop, això si, encara hem d'aixecar el cap perquè és a prop, però també amunt.
El camí és dret i també entretingut, si optes per seguir estrictament la carena, has de fer servir a estones les mans per superar els blocs que hi ha.
 |
| Al fons la carretera i el Coll del Pimorent, just al mig del coll del Roc de les Ombres. |
Després d'alternar uns quans ressalts de roca i unes zones més suaus i herboses veiem que ja s'aplana el poc camí que hi ha i ja s'entreveuen les instal.lacions del cim.
 |
| El Poble de Porta ben be sota nostre |
El cim on arribem és el cim oriental, però per fer el cim occidental només cal planejar per un gran prat, ple de flors a aquesta època, ben diferent del que hem fet fins ara. ens costa cinc minuts escassos d'arribar-hi.
 |
| Mirant enrere, el cim Oriental, tot anant cap a l'occidental |
 |
| Fons d'escriptori |
 |
| Ja de tornada, el Carlit al Fons |
I per tornar desfem el camí fet. Hi hauria més opcions des d'aqui dalt com una circular pels cims de la Valleta, la Vinyola i la Mina per exemple, però les joves que m'acompanyen avui ho han fet amb aquestes condicions ;-)
 |
| Carena de baixada i el Coll del Roc de les Ombres a baix |
 |
| Un altre cop nerets i blocs baixant del coll del Roc de les Ombres |
 |
| El coll per sobre nostre |
El track de la ruta és fet des de l'aparcament de la Vinyola, però com ja he dit al principi, amb un tot terreny es pot pujar fins el pàrquing de l'Estanyol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada