Esquí de Muntanya: Puigmal des d'Err

Per fi!!
Per fi torno a l'activitat.
Després d'uns mesos de sequera excursionista a causa de la lesió que explico a l'article de sota, ens hem retrobat amb una colla d'amics per fer un "revival" d'esquí de muntanya al Puigmal.

Aquest any estem de sort amb la neu, no com els últims dos anys. Esperem aprofitar-la!!


Aquesta ruta del Puigmal és la ruta clàssica des de França, de fet és la més habitual i fàcil inclòs per la majoria dels que venim del sud, doncs s'arriba a peu de l'Estació d'Err Puigmal, es deixa el cotxe al pàrquing, i en poques hores et plantes al cim. Des de Núria la logística és més complicada tot i que també té el seu atractiu.
Cal remarcar que la part alta de la muntanya està molt exposada al vent i que sovint hi ha neu dura o glaçada, per tant cal tenir aquesta precaució abans d'inicar l'ascensió i portar el material adequat.
La baixada és molt agraïda doncs, exceptuant la part alta, la resta solen ser tot un seguit de pales amb bona pendent i bona neu.



Un bon dia i molt bona companyia per retornar a la muntanya!

Travessa Benàs-Llauset

El títol de l'article havia de ser "Ultra Trail de l'Aneto", però un genoll va fer figa i per tant deixo el títol que hi ha a dalt. A Llauset ens va tocar retirada.

Per la gent que va acabar la prova va ser duríssima, 65 Kms. i més de 4.500 mts. de desnivell positiu acumulat. Enhorabona als valents que van aconseguir arribar a Benàs!
Nosaltres vàrem fer la primera part de la prova i ja en vam tenir prou, de fet ens van sortir gairebé 1.800 mts de desnivell positiu i 24 kms.
En una prova tant llarga et pots trobar amb moltes anècdotes. A nosaltres dos ens en va passar una que no ens havia passat mai: tant a l'Edu com a mi se'ns va rebentar el Camelback, a ell just abans de sortir i a mi quan encara no feia un km!!! Per sort haviem decidit portar un bidonet per anar omplint els "camels" fàcilment i no treure'ls de la motxlil.la. Va ser l'únic recipient que ens quedava entre els dos per poder beure, i per sort també, aquest any surt aigua per qualsevol lloc.

Ja ens donem per satisfets amb les més de quatre hores i mitja d'exercici i els nombrosos paissatges per on vam anar passant. Aquest any les muntanyes estan impressionants amb el munt de neu i aigua que hi ha arreu.

Edu i Lluís.

Tour de França el 16-07-08. Lanemezan-Foix

No, no, ....no és que hi correm! Només l'hem anat a veure.
Tot un espectacle, tant la caravana publicitària que passa una hora abans com la velocitat a que pugen un port de 1a categoria aquests ciclistes. De fet, si no estàs atent ja t'han passat pel davant!

Jo no hi havia estat mai però el Pep m'ha fet d'amfitrió. Val la pena anar-hi amb algú que hi entengui i que et pugui explicar els més i els menys d'aquesta gran clàssica per etapes.
Però, és clar, una mica de bici haviem de fer. Per això hem deixat el cotxe prop del "Col de Port" i ens hem enfilat fins el "col de Peguera", prop de la població francessa de "Massat".
Ens hem trobat amb una pujada duríssima només de començar, quin escalfament! 475 mts. de desnivell en només 4 kms!!!
De fet ja ens avisava el rètol que hem trobat: 18%. No conec gaires rampes amb aquest pendent a casa nostra.

Els corredors, però, no passaven per aquestes rampes. La seva carretera i la nostra coincideixen gairebé dalt de tot del "Col de Portel" i allà és on ens hem quedat a mirar-los.
Després de que passessin hem prosseguit la ruta i hem acabat de fer algun kilometret més per algunes carreteretes que déu n'hi do. Al final han estat 30 Kms i 960 mts de desnivell.

Un dia complert. Pep i Lluís

XXV Travessa d'Encamp (Andorra)

Aquest dissabte 12-07-08 es va disputar la 25a travessa d'Encamp, una travessa, com la majoria que es fan a Andorra amb molt desnivell.

Moments de la sortida

Se sortia del mateix poble, a 1.250 mts. i pujava fins la Carena del Pic dels Llops, a 2.750 mts., això fa que, juntament amb algunes rampes el desnivell acumulat sigui de més de 1.600 mts.
Per sort els organitzadors preveuen dues alternatives més per tal de que la cursa sigui més popular i tohom adapti la travessa al seu nivell.
Els Kms. totals de la travessa llarga són de més de 22.

Dures rampes abans de l'estany d'Engolasters

Un altre cop, el plantejament "de menys a més" s'ha tornat a quedar curt, i al final hem tornat anar tant "a menys" que sort que només quedava baixada....
Duríssima, tot i que la duresa ens la fem cada participant.
L'empresa Muntanya Activa i el Comú d'Encamp són els organitzadors d'aquesta cursa i per a més informació, fotografies i resultats aneu al web de Muntanya Activa.

Sant Maurici-Refugi Amitges-Cascada Ratera-Aparcament Parc Natural

Avui fem el camí que s'endinsa al Parc Nacional d'aigües Tortes. Aquest és l'únic amb categoria de Parc Nacional que hi ha a Catalunya.

L'accés al Parc es fot fer des de diferents llocs, però hi anirem per la carretera que hi accedeix des d'Espot. És una carretereta molt estreta, però ben indicada on sovint s'hi troba trànsit de turistes, muntanyencs i taxis tot terreny. Els últims són els únics vehicles que poden entrar al Parc.
Deixem el cotxe a l'aparcament del Prat de Pierró que delimita l'inici de l'espai natural, i per facilitar l'excursió durant l'ascens agafarem un taxi que ens portarà fins ben bé a l'Estany de Sant Maurici.
Comença la caminada després de contemplar l'estany i Els Encantats, imatge emblemàtica del parc.

A punt d'iniciar la marxa cap el refugi des d'on ens deixen els taxis


Els Encantats

L'alçada a l'inici de l'excursió és de 1940 mts i des d'aquí s'agafa el camí en direcció al Refugi d'Amitges, primer objectiu del dia. És una antiga pista en molt mal estat que fa una pujada força uniforme fins que arriba a l'estany de Ratera, allà es suavitza una mica tot vorejant el llac i continua pujant suau fins que es supera el petit Estany de la Cabana. A partir d'aquest punt, el camí es torna altre cop pendent fins arribar al Refugi d'Amitges, situat a 2370 mts., amb un total de 430 mts de desnivell acumulat.

Estany de Ratera


Estany de La Cabana


Una marmota entre de les roques

L'última costa fins el refugi és dreta i pedregosa, una mica dura, però el premi un cop ets dalt s'ho mereix. A part del merescut descans al refugi, un petit passeig planer pels voltants ens porta ràpidament als estanys d'Amitges, dels Barbs i de la Munyidera, i aixecant el cap tenim allà mateix les Agulles d'amitges, el Pic d'Amitges i el Tuc de Saboredo. Tot un regal gairebé a tocar.
El refugi pot ser un objectiu per si sol, per contemplar els cims propers i l'ambient d'alta muntanya que t'envolta; o també pot ser una base per fer d'altres excursions per les muntanyes properes, algunes d'elles fregant els 2900 mts.



D'esquerra a dreta, refugi, Tuc de Saboredo, Agulles d'Amintges, i Pic d'Amitges

Cal dir que aquest refugi és un d'aquells llocs acollidors que et pots trobar al mig del no res, entre muntanyes, llacs i rius, on es respira calma i pots passar hores de contemplació. De totes maneres, si l'objectiu és pernoctar-hi cal trucar abans per fer reserva doncs a l'estiu sol estar molt ple.

Els Encantats des del refugi, al capvesre

De fet, aquest camí l'hem fet servir per anar a escalar a la zona d'amitges (més info a la pàgina dels Dalton), però val la pena l'excursió per arribar fins el refugi perquè si l'entorn de més avall del refugi és bonic, el de més amunt és espectacular.
La baixada la iniciarem pel mateix camí fins que, a pocs metres després d'haver passat l'estany de Ratera, hi ha un indicador que ens marca la ruta alternativa que passa per la Cascada de Ratera. És un sender en clara baixada que porta directe i just a sota d'aquesta cascada, que quan el riu de Ratera baixa ple ofereix tot un espectacle natural.

Continuant avall el camí perd pendent i ens porta a una zona planera tot vorejant l'Estany de Sant Maurici. En poca estona arribarem allà on haviem deixat el taxi, prop de la presa de l'estany.
Aquí tenim l'opció de tornar a agafar el taxi, però nosaltres optem per fer el camí de baixada fins el pàrquing caminant. Tot i que aquest camí passa sovint molt a prop de la carretera, ens obsequia amb racons de gran bellesa i frondositat, contrastant plenament amb la severitat i ambient només rocallós dels voltants del refugi d'Amitges.



Un dels avets gegants

L'horari oficial del parc: des de l'estany de Sant Maurici fins el refugi és de 1,45 h. i la baixada fins el pàrquing és de 2,30 h.

BTT: Ruta de les Colònies - Romànica - Berga Santpedor

Un retall de ca d'una d'aquestes rutes dóna de resultat aquesta volta.

Palanques de Viladomiu Nou i de Cal Prat

La dificultat és alta per la quantitat de corriols estrets, recargolats i pendents que ens trobem, bons per fer a peu però més difícils en bici, si és que no t'obliguen a baixar-ne. A més, la poca velocitat emprada en els corriols i la llargada en Kms (61), fa que el temps invertit sigui molt alt, més de 5 hores.
Tots aquests condicionants no la fan una activitat recomanable per a poc iniciats.

Foto 1: Colònia Cal Vidal
Foto 2: Densa vegetació de Ribera

Aquesta durada ha fet que la part final del recorregut, des de Castelladral, l'hagués de fer per una combinació de carreteres secundàries i camins més bons.

Foto 1: Sant Cugat del Racó
Foto 2: Un dels nombrosos trams infranquebables amb bici


Foto 1: Castelladral
Foto 2: Sant Joan de Montdarn

De totes maneres és una ruta curiosa perquè es pot observar en la part inicial tot un seguit de contruccions que s'han fet al voltant del riu, ponts, recloses, colònies, canals, etc., i en la part final un conjunt de construccions religioses d'orígen romànic.

Desnivell total acumulat: 1.140 mts.

Collada de Tosses - Pas dels Lladres

Ruta llarga i sempre per bon camí, tot i els mil metres de desnivell que surten. Apta per qui vulgui fer llargues estones per sobre els 2000 mts. de manera còmoda: gairebé sempre es camina sobre herba.

Foto 1: Puigmal

Foto 2: Els prats de la ruta amb els Pics Peric i Petit Peric al fons

Foto 3: Marques blanques de la Núria-Queralt

És una ruta que coincideix amb part de la Núria-Queralt, de fet, es van seguint sovint les marques blanques característiques d'aquesta travessa.
Amb paciència i més temps es pot arribar sense gaires dificultats fins el Puigmal.

BTT: Gironella-La Portella-La Quar-Merlés-La Guàrdia-Gironella

Volta mixta per camins i carreteres secundàries que segueix un monestir, un santuari i una esglèsia força aïllats i perduts enmig d'un entorn natural, també passa per un pont d'origen gòtic.
El camí a partir de Fuïves és força dolent, pedregós i escurxat per l'aigua, a més travessa tres vegades la Riera de la Portella. En primer lloc, després d'uns quants quilòmetres i d'una sèrie de rampes no molt llargues però força dretes, trobem el monestir de Sant Pere de la Portella. . Més info si cliqueu aquí.


Cinc dels sis companys devant del monestir de Sant Pere de la Portella.

Pocs quilòmetres més endavant, però després d'un fort desnivell ens trobem el Santuari de la Mare de Déu de la Quar, amb unes vistes precioses de la zona.

Foto 1: La duresa d'algunes rampes ens obliga a baixar de la bici.
Foto 2: Vistes des del Santuari de la Quar.

A partir d'aquí ens esperen algunes baixades força dificultoses, pendents i amb molta pedra fins a trobar la carretera de la Riera de Merlés.

Merescut avituallament

Després d'un merescut esmorzar al Càmping Riera de Merlés, ens dirigim per carretera i camí més planer cap el pont de Sant Martí de Merlés, i finalment tornem a pujar direcció a l'església de Santa Maria de la Guàrdia, una altra talaia amb molt bones vistes del Baix Berguedà.

Foto 1: Pont de Sant Martí de Merlés.
Fotos 2 i 3: Santa Maria de la Guàrdia.

D'aquí a Gironella queden pocs quilòmetres majoritàriament de baixada.
Clicant la bandera verda del mapa es pot accedir al Wikiloc.

Dades de la ruta: 57 kms, 1140 mts de desnivell i gairebé 4 hores pedalant.
Si al tram final de la ruta ja se'n té prou, es pot estalviar el troç de la Guàrdia enllaçant per carretera els punts 1 i 2 marcats al mapa.
Els companys de la sortida: Jordi, Lluís, Juanjo, Xavi, Josep, Lluís

Quarta Maria: Serrat de Malla - La Bòfia

Ruta on cal esmolar el GPS perquè, tot i començar seguint el GR, després s'ha de deixar i navegar per bosc fàcilment transitable però pendent, direcció al Serrat de Malla.

Foto1: Salt d'aigua abans de deixar el GR

Foto2: Cingle de Malla

Foto3: Serrat de St. Salvador des del Cingle de Malla

A la baixada del Serrat es dóna la mateixa situació, bosc fàcil i sense camí. Bé, aquí sí que hi ha una pista però per escurçar només la creuem.

Foto1: esplèncdid aspecte del pantà superior de l'Espunyola.

Foto 2: Igual aspecte de la Riera de Montclar a la part baixa de la ruta.

La zona del pantà de l'Espunyola i el Sender Local que ens porta fins a la Bòfia no comporta cap complicació.
Un cop hem passat per la Bòfia, el camí de retorn es va perdent fins que ja no és pràcticament visible. Aquí el camí és més dolent i hi ha un punt on és força dret, acabant amb una zona on hi ha nombroses branques tallades. De seguida, però, arribem a un camí millor que ens portarà a creuar la Riera de Montclar i d'aquí al final del recorregut només cal fer una petita remuntada.