Puigmal de Llo, Pic Petit de Segre i Puigmal

Per segona vegada consecutiva vaig a la zona del Puigmal. Avui sol, de totes maneres, com que els lloc per esquiar encara són escassos, estic segur que trobaré molts esquiadors.
Aquest cop, però, vario una mica la ruta. A l'aparcament constato que no estaria sol, hi ha una vintena de cotxes que busquen un objectiu igual o semblant.
Uns francesos comenten que avui estan millor les costes que baixen del Puigmal, que ahir hi van estar i és més recomanable que el Puigmal de Llo.
A la part baixa la neu és una mica més escassa que la setmana passada, normal..., durant la setmana ha nevat però ho ha fet en cotes més altes. Em poso però, els esquís al mateix lloc, a la cota 2.300 mts. Vaig veient gent que pugen com jo, en solitari, i diferents grups i parelles, que trien diferents opcions per pujar.

Em decideixo a pujar pel mig de la vall fins arribar al Coll de Puigmal de Llo. Un cop allà em desvio a l'esquerra fins el Puigmal de Llo.

El curt tram que hi ha i la mandra de posar i treure pells per tant poc troç fa que deixi els esquís a baix i m'encaro la piràmide final a peu. Un total de 10 min. em basten per arribar-hi, tirar alguna foto i baixar... a punt de seguir la carena cap a l'objectiu final.

Enmig, i quasi sense voler, es passa pel Pic Petit de Segre, que quasi no te n'adones que ets dalt fins que comences a baixar-lo per l'altre costat, ara que, la carena per arribar-hi és el tram més estètic de la ruta.

Un cop baixats els 40 mts fins la Collada d'Err ja només queda fer la piràmide final del Puigmal, aquí les cames ja comencen a notar la fatiga de la més d'hora i mitja que fa que pujo, però en fi, si ja veig el final!! És dur però ja quasi hi sóc..... Tot i la gent que va pujant, a dalt només hi trobo un parell de francesos. Sembla que ens hem repartit en el temps per no acumular-nos dalt. Dia clar i espectacular és el que hi ha avui...

La baixada és de lo milloret que podia fer avui, la llibertat de triar la ruta degut a la quantitat de neu, i bona , ha estat un "gustasu". He baixat per on no ho havia fet mai, directe avall a buscar la vall d'Aiguaneix per on havia pujat.

Sovint les condicions del Puigmal, el gel, les carenes ventades, les pedres que surten, fan que les possibilitats de baixar siguin limitades. Avui la muntanya m'ha deixat triar, m'ha donat "llibertat de descens", s'ha convertit en una gran pala de neu pols que... agàfala per on  vulguis!!!
...Ja sóc baix, se m'ha fet curta...
Lluís

Puigmal de Llo. Les primeres neus

No hi ha gaires anys que no hagi tingut la il.lusió de xafar les primeres neus.
Aquest any no ha estat diferent, de cop i volta et trobes sobre la capa blanca i tornes a comprovar, després dels mesos estivals, que la muntanya ha canviat, és més suau, més dolça, no tant caòtica, no tant dura. Desapareixen les tarteres, les roques, la vegetació, els torrents, tot s'enterra per tornar a sortir d'aquí un mesos amb força, ...però mentrestant ho aprofitarem!
Un altre però... la neu comença a uns 2.250 mts, per tant ens ha tocat caminar mitja horeta amb esquís a la motxil.la pel costat del Torrent d'Aiguaneix. Les ganes d'arribar a la blancor ens han facilitat l'estona de caminar.

Avui amb l'Edu hem anat al Puigmal de Llo... Per què? si hi ha el Puigmal al costat! ...doncs perquè ens ha sortit així, perquè des de baix hem vist una pala amb una neu que pintava tan bona, que prometia tant, que no ens la podiem perdre.
Si que molts quan són a Er-Puigmal van a fer la muntanya més emblemàtica de la zona, el Puigmal, de fet, nosaltres fins ara ho haviem fet així. I aquesta era la intenció d'avui però ens hem permés la llicència de canviar d'objectiu i així feiem un cim que amb esquís encara no l'haviem baixat.
  

  

Petit espectre de Broken 

Avui la neu era dura amb una capa d'uns 2 cms. de neu recent, pols, d'aquelles que et fan fàcil l'esquiar. La pala que baixa directa des del cim té un pendent força uniforme, més dreta a la part alta i que es va suavitzant progressivament fins arribar al peu del torrent, on després de vorejar un metres  i aprofitar la ja escassa neu tot sortejant matolls i pedres, ens hem tret els esquís, però no la satisfacció d'aquesta matinal.

Edu i Lluís

Sortida dels Tupedala pels Rasos de Peguera

Juntament amb la Lali hem preparat aquesta sortida amb BTT per la muntanya propera a Berga. Arribarem als Rasos després de superar un fort desnivell i després baixarem per uns camis bastant tècnics que requerixen força habilitat per als valents que s'hi apuntin.

Es pot veure doncs per aquesta intro que la sortida no serà gens fàcil, exigent tant a la pujada com a la baixada. Apta per valents i obligatori bons frens.

Un cop feta ja la sortida completem l'article amb algunes fotos gentilesa dels Tupedalins, i l'ampliació d'algunes dades del recorregut. Aquí teniu la ressenya.

Sortida: 9h. des del pàrquing superior de la FONT NEGRA (a costat del trencant dels Rasos de Peguera)

Recorregut: Sortirem de la Font Negra per la carretera dels Rasos i a 1km agafarem una pista en direcció al Coll de l’Oreller, just abans d'arribar-hi trobem la primera font del recorregut, ens queda just sota el camí.

Passat el coll queda poc troç fins a la casa de l'Estany però ja tenim les primeres rampes importants, per sort són curtes.

Voregem el que en època humida és l'Estany i ens encarem cap un corriol molt bonic en baixada que passa per l’obaga de les Nou Comes, a l'època que hi passarem segurament l'haurem de fer sense ulleres per la foscor que ens obsequia aquesta impresionant fageda.

La baixada és d'uns 150 mts de desnivell i ens porta fins a un camí molt planer que antigament havia estat ruta de les vagonetes que portaven el carbó extret de la zona de Peguera. Passat un túnel aribem al Riu de Peguera.

Comença la segona part de l'ascensió, i els primers 100 metres els farem a peu, tot seguit enfilem amunt per camí força pedregós fins la Font de Cal Coix, just a sota del poble abandonat de Peguera (1.610 mts.).

 

Travessem els plans de Peguera i durant uns 2 Km. xafem la carretera asfaltada que ve de Fígols. Quan s'acaba aquesta carretera ve segurament el tram de pujada més dur, que finalment ens portarà fins l'estació d'esquí dels Rasos de Peguera (1.893 mts).

Encara no hem acabat de pujar. Qui estigui prou cansat, pot baixar per carretera, però els que encara tinguem forces seguirem la ruta que ens portarà en lleugera pujada fins el Pla de l'Orri (1.945 mts). Aquesta pujada no és ja tant dura però a aquestes alçades ja portem uns 1.200 mts de desnivell acumulats, cosa que fa que ja es pugi a un ritme no massa alegre.

Ja que hem pujat fins aquí ens arribem fins la Torreta o Torre dels enginyers, a 2001 mts. És el punt més alt de la ruta amb unes grans vistes cap els quatre costats.

Aquí comença la baixada, en primer lloc direcció al Coll de Tagast, i llavors agafem un corriol 95% ciclable (100% per als experts) si hi ha les condicions de sequera que hi havia aquesta setmana. Si les pedres fossin molles, aquest percentatge pot baixar una mica. 

Passem per la Font de la Cresta i després de seguir baixant pel corriol que ens farà exprémer les nostres habilitats arribem al Santuari i la font de Corbera.

Ens queda poc camí per arribar al final de la ruta, però encara hi han algunes dificultats en forma de trialera.

Per fi arribem al restaurant Els Roures, a Espinalbet on agafarem carretera per fer la part final fins on hem deixat el cotxe.

Distància: 35 Km.

Desnivell: 1300 mts.

Temps: 4-5hores

Punts d’aigua: trobarem aigua sense problemes (i potser amb sort algun bolet!).

Les quatre fonts que hi ha estàn marcades en el track del Wikiloc.

Si vols descarregar la ruta des del Wikiloc només cal clicar la fletxa verda que hi ha al mapa, la que marca l'inici de la ruta.

Cadí per a col.leccionistes, 2a part.

És la segona setmana de Cadí per la cara sud. Probablement serà l'última de la temporada perquè el sol d'aquests últims dies ha fet molt mal.

Ja vaig dir a l'anterior entrada que havien de donar-se condicions especials per accedir al Cadí pel vessant Berguedà. Per norma general cal que nevi a partir de 1.700 mts o 1.800 mts per poder accedir per la pista de Xisclareny al Coll de la Bauma sense problemes. Si hi ha una sola nevada a l'hivern per sota d'aquesta cota, el camí sol quedar intransitable fins entrat l'abril, quan justament la neu es fon ràpidament de la muntanya.
Hi ha hiverns que no es donen aquestes condicions i no es pot fer. Tot un luxe per a col.leccionistes.

Fotos del vessant sud:








Fa força anys que no anava a una muntanya i la trobava tan solitària. Ningú, ni tan sols al refugi de Prat d'Aguiló, que encara és tancat. Aquesta sol.litud la fa encara més impressionant.

Avui amb l'Edu hem fet la ruta de la setmana passada i un cop al pas dels Gosolans hem baixat esquiant cap el refugi de Prat d'Aguiló, una baixada franca, dreta al pricipi però es suavitza ràpidament, després s'entra al bosc i tot buscant les zones obertes es baixa de manera còmoda. Es torna a aclarir fins arribar als prats propers al refugi.
A sota, el recorregut de baixada: comença al Pas dels Gosolans, part dreta de la foto, s'entra a la zona de bosc i s'acaba amb els prats que es veuen en primer terme.

El refugi de Prat d'aguiló està construït a raser del vent de nord i al peu d'un esperó amb vessant sud, sud-est, just a pocs metres comença el vessant nord del cadí. Això fa que la neu en marxi força aviat dels voltants del refugi situat a 2.035 mts d'alçada.

Després d'esmorzar a la terrassa hem valorat les dues canaletes més properes per remuntar la carena: la Canaleta de la creu sembla en bones condicions però la cornisa final fa por! (click per ampliar)

Com que amb aquesta calor hi ha força risc d'allaus i sembla que hagi de caure, ens decantem per no temptar la sort i ens decidim per la Canaleta d'Aguiló, on l'allau ja ha baixat fa poc.
A la foto inferior es pot observar la fractura de l'allau:

Ja són quasi les 11 de matí i i som a peu de canal, la neu comença a ser tova, ens posem grampons per si de cas, encara que no sembla que facin falta... la prudència mai sobra.
Pujem sense dificultat però d'una manera un xic penosa en algun punt on ens enfonsem fins el genoll.



Les 11'20 i ja som dalt el Pic d'Aguiló. Tornem a tenir una vista impressionant per tots costats: per l'Est la paret nord del Comabona, impressionant.


Per l'Oest la resta del Cadí, amb el Costa Cabirolera, el Vulturó, la Torre del Cadí, i els altres intermitjos que se'ns barrejen des d'aquesta perspectiva.

I al sud l'altipla que forma la unió del Cadí amb la Serra Pedregosa.

Buuffff!!! ... és el que em surt per descriure-ho.
Només ens queda remuntar 10 min fins el Pic de la Font Tordera i baixar de manera ràpida cap el cotxe, un troç esquiant i l'altre "andant".

Edu i Lluís

Esquí de Muntanya al Cadí. Una ruta per a col.lecionistes

Feia ja dos anys que no anava al Cadí per aquesta ruta. De fet, no és una ruta convencional, segurament perquè no es coneix i perquè l'accés no és evident durant la major part de l'hivern.
La carretera que puja Des de Gisclareny i que va direcció al Coll de la Bauma passa per una zona on no hi toca el sol fins entrada la primavera i, tot i que l'alçada de la zona oscil.la entre només 1.500 i 1.600 mts., la neu sol quedar-s'hi de forma permanent. Un cop passat el coll, el camí tomba cap el vessant sud i desapareix la neu tot i estar a més alçada.
És el que m'ha passat avui. Pensava que hi hauria molta menys neu, que podria passar-hi sense dificultat.... i l'aventura ja ha començat aquí, amb el cul al seient del cotxe i un bon raig d'adrenalina a les venes. Després de més d'un intent d'ascensió i de moltes patinades, el cotxe ha superat el més d'un quilòmetre de distància on s'hi acumula la neu arribant per fi al coll de la Bauma.
Un cop superat el tràngol, queden uns tres quilòmetres fins l'anomenat "Clot de la Jaça" on hi ha una barrera que obliga a deixar-hi el cotxe.

Estem a 1800 mts d'alçada i haurem de començar amb els esquís a la motxil.la perquè la neu que hi ha no és uniforme i hi és amb poc gruix. Aquesta zona sol ser plena d'isards, segurament perquè nigú els enreda, compto que dec ser el primer cotxe que hi puja en alguns mesos.



No serà fins els 2.000 mts. que començo a trobar neu amb prou condicions com per calçar-me els esquís amb un pendent que aviat m'obliga a fer voltes maría fins arribar a un gran clot, una coma on el pendent es suavitza per uns moments, per després tornar a remuntar fortament.

Passat el petit planell, aquesta vall encaixonada en forma d'olla va incrementant el pendent l'agafis per on l'agafis. Cal tenir en compte que segons les condicions de la neu ens obligarà a treure'ns els esquís i acabar de pujar a peu o amb grampons, doncs s'aproxima els 40º. Avui he tingut sort i les bones condicions m'han permés pujar amb esquís als peus. Això sí, cal superar aquest clot pel seu punt més feble que és per la seva dreta, després de fer una gran diagonal en aquesta direcció.
Un cop superat aquest tram, es continua pujant per la carena, ara, miris on miris és tot neu, sembla un mató suau i arrodonit, estic sobre els 2.300 mts i de mica en mica el pendent es va suavitzant.

A la dreta es veu el Comabona, amb la seva paret tallada cap el vessant nord, molt assequible un cop ets aquí dalt però avui em limitaré a aribar al Puig de la Font Tordera, cim bessó del comabona, 30 mts més baix. La intenció és anar cap a l'esquerra, baixar esquiant per suau pendent fins el Pas dels Gosolans.



Les sensacions que tens esquiant pel Cadí no es poden explicar, hi has de ser. Aquesta muntanya suau pel Sud i feréstega pel Nord et proporciona tants contrastos de sensacions com els seus dos vessants. Pots passar d'una situació plaent, assolellada, suau, a fer una baixada extrema i radical pel seu "costat fosc", el Nord.
Avui que vaig sol no m'aventuro a fer una baixada per una de les seves canals, de fet, tampoc he vist moviment pels volts del refugi de Prat d'Aguiló, que potser hi hauria anat a fer un cafetó baixant pel punt més feble de la carena, el Pas dels Gosolans.

Si des d'aquí es baixa una mica direcció nord, tens tot un ventall de canals per tornar a remuntar la carena. Però avui això no toca, ja he dit que vaig sol i l'alpinisme, ...millor acompanyat.
Torno a posar pells per fer una suau remuntada i guanyar el poc desnivell necessari per anar a buscar un altre cop la carena i la coma per on he pujat. Comencen a créixer núvols negrots i val la pena no perdre temps.
Quan trobo la traça de pujada trec pells i cap avall.
La sol.litud d'avui em fa extremar precaucions, baixo de manera suau, sense errors, molt de compte a que no es clavin massa els esquís, la neu és una mica tova, ...no en excés. Es disfruta però en algún viratge s'enfonsa una mica massa. No vull saltar pel davant....
De vegades cal guardar la compostura!!
En poca estona arribo a la zona on m'havia posat els esquís. Aixeco la vista i veig el Pedraforca a tocar.

D'aquí cap avall hi ha una altra sorpresa agradable, la baixada es fa per un terreny tarterós de pedra fina i terreny tou i en un moment ets a prop del cotxe. És de les baixades més fàcils i ràpides que pots fer d'una muntanya.
La ruta ha durat 2h i 20'. El desnivell és de 800 mts.

Una aventura sol és més aventura.