Esquí de Muntanya al Cadí. Una ruta per a col.lecionistes

Feia ja dos anys que no anava al Cadí per aquesta ruta. De fet, no és una ruta convencional, segurament perquè no es coneix i perquè l'accés no és evident durant la major part de l'hivern.
La carretera que puja Des de Gisclareny i que va direcció al Coll de la Bauma passa per una zona on no hi toca el sol fins entrada la primavera i, tot i que l'alçada de la zona oscil.la entre només 1.500 i 1.600 mts., la neu sol quedar-s'hi de forma permanent. Un cop passat el coll, el camí tomba cap el vessant sud i desapareix la neu tot i estar a més alçada.
És el que m'ha passat avui. Pensava que hi hauria molta menys neu, que podria passar-hi sense dificultat.... i l'aventura ja ha començat aquí, amb el cul al seient del cotxe i un bon raig d'adrenalina a les venes. Després de més d'un intent d'ascensió i de moltes patinades, el cotxe ha superat el més d'un quilòmetre de distància on s'hi acumula la neu arribant per fi al coll de la Bauma.
Un cop superat el tràngol, queden uns tres quilòmetres fins l'anomenat "Clot de la Jaça" on hi ha una barrera que obliga a deixar-hi el cotxe.

Estem a 1800 mts d'alçada i haurem de començar amb els esquís a la motxil.la perquè la neu que hi ha no és uniforme i hi és amb poc gruix. Aquesta zona sol ser plena d'isards, segurament perquè nigú els enreda, compto que dec ser el primer cotxe que hi puja en alguns mesos.



No serà fins els 2.000 mts. que començo a trobar neu amb prou condicions com per calçar-me els esquís amb un pendent que aviat m'obliga a fer voltes maría fins arribar a un gran clot, una coma on el pendent es suavitza per uns moments, per després tornar a remuntar fortament.

Passat el petit planell, aquesta vall encaixonada en forma d'olla va incrementant el pendent l'agafis per on l'agafis. Cal tenir en compte que segons les condicions de la neu ens obligarà a treure'ns els esquís i acabar de pujar a peu o amb grampons, doncs s'aproxima els 40º. Avui he tingut sort i les bones condicions m'han permés pujar amb esquís als peus. Això sí, cal superar aquest clot pel seu punt més feble que és per la seva dreta, després de fer una gran diagonal en aquesta direcció.
Un cop superat aquest tram, es continua pujant per la carena, ara, miris on miris és tot neu, sembla un mató suau i arrodonit, estic sobre els 2.300 mts i de mica en mica el pendent es va suavitzant.

A la dreta es veu el Comabona, amb la seva paret tallada cap el vessant nord, molt assequible un cop ets aquí dalt però avui em limitaré a aribar al Puig de la Font Tordera, cim bessó del comabona, 30 mts més baix. La intenció és anar cap a l'esquerra, baixar esquiant per suau pendent fins el Pas dels Gosolans.



Les sensacions que tens esquiant pel Cadí no es poden explicar, hi has de ser. Aquesta muntanya suau pel Sud i feréstega pel Nord et proporciona tants contrastos de sensacions com els seus dos vessants. Pots passar d'una situació plaent, assolellada, suau, a fer una baixada extrema i radical pel seu "costat fosc", el Nord.
Avui que vaig sol no m'aventuro a fer una baixada per una de les seves canals, de fet, tampoc he vist moviment pels volts del refugi de Prat d'Aguiló, que potser hi hauria anat a fer un cafetó baixant pel punt més feble de la carena, el Pas dels Gosolans.

Si des d'aquí es baixa una mica direcció nord, tens tot un ventall de canals per tornar a remuntar la carena. Però avui això no toca, ja he dit que vaig sol i l'alpinisme, ...millor acompanyat.
Torno a posar pells per fer una suau remuntada i guanyar el poc desnivell necessari per anar a buscar un altre cop la carena i la coma per on he pujat. Comencen a créixer núvols negrots i val la pena no perdre temps.
Quan trobo la traça de pujada trec pells i cap avall.
La sol.litud d'avui em fa extremar precaucions, baixo de manera suau, sense errors, molt de compte a que no es clavin massa els esquís, la neu és una mica tova, ...no en excés. Es disfruta però en algún viratge s'enfonsa una mica massa. No vull saltar pel davant....
De vegades cal guardar la compostura!!
En poca estona arribo a la zona on m'havia posat els esquís. Aixeco la vista i veig el Pedraforca a tocar.

D'aquí cap avall hi ha una altra sorpresa agradable, la baixada es fa per un terreny tarterós de pedra fina i terreny tou i en un moment ets a prop del cotxe. És de les baixades més fàcils i ràpides que pots fer d'una muntanya.
La ruta ha durat 2h i 20'. El desnivell és de 800 mts.

Una aventura sol és més aventura.