Fa uns 5 anys enrere hi havia un accés fàcil cap el Cadí des del Berguedà per fer-lo amb esquís de muntanya. Amb una hora et plantaves al Pas dels Gosolans i des d'allà tenies tota la cara nord de la serra als teus peus. Tant per fer alpinisme com per fer esquí de muntanya era ideal.
D'ençà que van posar una barrera al Clot de la Jaça que no hi tornava i, la veritat, s'ha de trobar un accés més assequible o les excursions per la cara sud es fan massa dures.
Avui hem compartit aventura amb el Pep. Degut a la neu acumulada ens hem hagut d'aturar abans del coll de la Bauma, que quasi hi arribem amb penes i treballs, amb neu que ens arribava a la panxa del cotxe. Això ja ens ha fet allargar la ruta prevista. Calculàvem caminar 40 min però se'ns ha allargat 25 min més.
El curiós és que a partir del coll de la Bauma, que ja és cara sud, fins a gairebé els 2.000 mts ja no hem tornat a veure la neu.
En resum, 25 minuts de caminada per pista, i 40 min de "cabrejada", és a dir de pujar com cabres per costes, boixos i garrics, sense camí i a trossos grimpant amb els esquís a la motxil.la fins al punt que el segon sentit de la paraula començava a aflorar.
Per fi ens posem els esquís a l'alçada del Clot del Comabona. El paissatge s'obre, desapareix la vegetació i el que aflora ara és el somriure i l'alegria de fer amb esquís una zona verge. El que veiem davant nostre promet, una pala uniforme amb pendent considerable ens espera que la pujem i la baixem. Som-hi!
La calor és intensa, la neu és primavera i afrontem la segona hora d'ascensió suats del primer tram. Per sort, l'aire a partir dels 2000 mts, es comença a notar una mica més fred.
El pendent ens obliga a practicar nombroses voltes Maria i la neu inconsistent ens obliga a estar atents de no lliscar cap avall.
Ens fa falta una hora justa amb esquís als peus per arribar al cim. Total, 2h i 10 min entre caminar, "cabrejar" i fer esquí de muntanya per arribar-hi... Més de 1000 mts de desnivell.
Gràcies al Pep menjem els dos, jo m'ho he deixat tot i li he gorrejat la meitat de lo seu. Ho sento!
Ara ens espera la baixada. Sincerament supera les expectatives, aquesta neu primavera es deixa esquiar d'allò més bé, mireu el vídeo, sembla que en sapiguem i tot!
El fort pendent ens fa esprémer al màxim i per això hem d'anar fent descansos... Se'ns acaba la neu, llàstima...
Ara torna a tocar caminar, però per no tornar pel mateix lloc, proposo de baixar per la ruta d'estiu del Comabona, la vaig fer fa uns mesos i està ressenyada en aquest mateix bloc. Si la vols veure clica aquí.
El camí baixa més còmode però també dóna molta més volta. Al final haurem estat més d'una hora de baixada.
Arribem al cotxe tips de caminar però satisfets per l'esquiadeta que hem fet. Tot i ser curta, és de les millors de l'hivern.
Diria que és una ruta d'esquí de muntanya "de col.leccionista", molt maca de fer però molt cara d'arribar-hi. Val la pena, un cop a dalt, allargar la ruta i baixar fins el refugi de Prat d'Aguiló per després remuntar, però per això cal tenir més temps i bona forma física.
...I per acabar, un dinar-berenar al Collet a les 6 de la tada, ...es posa d'allò més bé!
D'ençà que van posar una barrera al Clot de la Jaça que no hi tornava i, la veritat, s'ha de trobar un accés més assequible o les excursions per la cara sud es fan massa dures.
Avui hem compartit aventura amb el Pep. Degut a la neu acumulada ens hem hagut d'aturar abans del coll de la Bauma, que quasi hi arribem amb penes i treballs, amb neu que ens arribava a la panxa del cotxe. Això ja ens ha fet allargar la ruta prevista. Calculàvem caminar 40 min però se'ns ha allargat 25 min més.
El curiós és que a partir del coll de la Bauma, que ja és cara sud, fins a gairebé els 2.000 mts ja no hem tornat a veure la neu.
En resum, 25 minuts de caminada per pista, i 40 min de "cabrejada", és a dir de pujar com cabres per costes, boixos i garrics, sense camí i a trossos grimpant amb els esquís a la motxil.la fins al punt que el segon sentit de la paraula començava a aflorar.
Per fi ens posem els esquís a l'alçada del Clot del Comabona. El paissatge s'obre, desapareix la vegetació i el que aflora ara és el somriure i l'alegria de fer amb esquís una zona verge. El que veiem davant nostre promet, una pala uniforme amb pendent considerable ens espera que la pujem i la baixem. Som-hi!
La calor és intensa, la neu és primavera i afrontem la segona hora d'ascensió suats del primer tram. Per sort, l'aire a partir dels 2000 mts, es comença a notar una mica més fred.
El pendent ens obliga a practicar nombroses voltes Maria i la neu inconsistent ens obliga a estar atents de no lliscar cap avall.
Ens fa falta una hora justa amb esquís als peus per arribar al cim. Total, 2h i 10 min entre caminar, "cabrejar" i fer esquí de muntanya per arribar-hi... Més de 1000 mts de desnivell.
Gràcies al Pep menjem els dos, jo m'ho he deixat tot i li he gorrejat la meitat de lo seu. Ho sento!
Ara ens espera la baixada. Sincerament supera les expectatives, aquesta neu primavera es deixa esquiar d'allò més bé, mireu el vídeo, sembla que en sapiguem i tot!
El fort pendent ens fa esprémer al màxim i per això hem d'anar fent descansos... Se'ns acaba la neu, llàstima...
Ara torna a tocar caminar, però per no tornar pel mateix lloc, proposo de baixar per la ruta d'estiu del Comabona, la vaig fer fa uns mesos i està ressenyada en aquest mateix bloc. Si la vols veure clica aquí.
El camí baixa més còmode però també dóna molta més volta. Al final haurem estat més d'una hora de baixada.
Arribem al cotxe tips de caminar però satisfets per l'esquiadeta que hem fet. Tot i ser curta, és de les millors de l'hivern.
Diria que és una ruta d'esquí de muntanya "de col.leccionista", molt maca de fer però molt cara d'arribar-hi. Val la pena, un cop a dalt, allargar la ruta i baixar fins el refugi de Prat d'Aguiló per després remuntar, però per això cal tenir més temps i bona forma física.
...I per acabar, un dinar-berenar al Collet a les 6 de la tada, ...es posa d'allò més bé!
3 comentaris:
Aquesta és bona, Lluís. Ara, quina matxacada el primer tram....
Tens toooota la raó, però demà hi penjaré el vídeo de la baixadeta... mira-te'l!!
Ets un crack, la imatge en moviment és boníssima.
Encara ens quedava la millor part, la baixa esquíant va ser brutal...
Publica un comentari a l'entrada