Fent vistes per Cambradase

El mal temps ens ha fet fora del coll de Pimorent. La intenció d'avui era la de fer el Coma d'Or des de l'esmentat coll, però arribant allà, la boira i el vent ens indicaven una recomanació... cotxe i avall, a buscar el pla B d'avui que era el de fer una aproximació per la zona de Cambradase per fer en breu la canal Vermicelle.
Una volta en cotxe per l'alta Cerdanya ens ha dut al final a peu de l'estació de St. Pere dels Forcats. No és que no volguem fer muntanya però l'hora que és ens fa decantar per estalviar la patejada de l'estació i... agafem la cadira.
Un cop dalt si que comença la vertadera ruta d'avui, l'objectiu és arribar a peu de la Canal Central, i, depén de com es vegi pujar-hi un troç... o tota.

La primera part és zona boscosa però que s'intueix igualment bona per la baixada doncs hi ha força clarianes, va fent diferents desnivells que es superen ràpidament i tot seguit se'ns obren les vistes a tota la zona de Cambradase.

Veiem tres cordades a la dreta, encarant la Vermicelle, ens hi aproximem un  troç per veure-la de prop. També hi ha gent a la Central, un parell que pugen i altres que baixen esquiant. Això comença a corroborar les bones condicions de neu que fa estona estàvem intuïnt. Ens anem aproximant i la neu ja és pols, de bona qualitat, veiem que els esquiadors xalen baixant, això ens anima a pujar.

No anem amb material necessari per la Vermicelle, però si per la central, portem grampons i piolet, no portem ni arnés ni corda, per tant pujarem i baixarem per la mateixa canal.
Els primers pendents a peu de canal es fan bé amb esquís. Per prudència, quan es comença a estrényer, els treiem i comencem l'ascensió a peu. De moment la qualitat de la neu fa innecessari posar grampons, pujem amb els bastons d'esquiar a les mans i els esquís a la motxil.la, no cal ni piolet.

Des de lluny, la zona es veu molt dreta i feréstega, com molt difícil. Canvia la vista, però, des del peu de la canal, es veu més curta del que realment és, fins al punt que es tendeix a infravalorar. El que créiem que es podia fer en un quart d'hora al final ho fem en 35-40 min.
La part final, amb una petita congesta i força més dreta, ens fa treure el piolet de la motxil.la. No sense fatiga arribem a la sortida i llavors aquesta fatiga es converteix en satisfacció, s'obren les vistes arreu amb un paissatge esplèndid.

Torre D'Eina desde la carena de Cambradase

Fem el cim oriental de Cambradase, tornem a l'inici de la canal i ara ve un altre dels reptes del dia, el descens.

El tempteig i les temences inicials es converteixen en satisfacció pocs metres més avall de la congesta. Es passa la zona més estreta farcida de rocs amb precaució, i quan s'eixampla la canal es gaudeix de la neu i dels viratges, això si, parant de tant en tant per recuperar.

Arribem a la zona de bosc on la neu ja comença a ser transformada, i finalment a l'estació de St. Pere. Cap el cotxe i cap a dinar!

Màrius i Lluís

Esquí de muntanya: Vallter - Bastiments

Aquí tenim una clàssica d'esquí de muntanya que aquest any ens permet fer-la ben aviat. Tot i haver començat tot just el desembre, resulta que la zona de Vallter és de les que està més esquiable de tot el Pirineu. Endavant.

Comencem l'ascensió a peu d'estació, a la cota 2.170, ...si, si, tot i haver-hi neu, comença bastant amunt, justet a peu de pistes, una mica més avall no hi ha res de res.

El Bastiments des de l'estació de Vallter. Per l'esquerra hem fet l'ascensió i per la pala dreta el descens

A mida que anem pujant per l'estació anem trobant més neu. Aquesta és compacta per les nevades humides, sumat després a les petites glaçades que hi ha hagut, i que fan que no hi hagi problemes de base. És difícil tocar pedres amagades.
Després de 200 mts de desnivell deixem l'estació per adreçar-nos cap el Coll de la Marrana, en uns primers metres sense guanyar desnivell, o fins i tot perdent-ne.
Un cop a la base del coll comença a adreçar-se fins que al final, just l'últim tram es torna delicat per la congesta de neu que hi ha.

El Gra de Fajol, i el Coll de la Marrana darrera l'Edu

Sortint al Coll de la Marrana

Mirant a l'Est, Al fons el Canigó

Ja sóm a 2.520 mts, ara, just al peu del Gra de Fajol, se'ns apareix l'altra vessant, la del riu Freser i més avall la Coma de Vaca.
Si mirem cap el nord veiem el nostre objectiu, el Bastiments. Des d'aquí sembla molt assequible, de fet, si les condicions de neu són bones si que ho és, però normalment, aquesta gran pala orientada al Sud sol tenir una neu transformada i per tant, a primera hora força glaçada. Cal avançar amb els esquís molt ben posats i buscar les zones de la pala amb millor neu.

La pala inicialment fàcil. Al fons el Coll de la Marrana i el Gra de Fajol

Quan s'ha començat a adreçar i hem començat a patinar hem fet una gran diagonal cap a la dreta per anar a buscar les millors condicions (veure track), però tampoc les hi hem trobat. Hem tornat a anar cap a l'esquerra pensant que aniriem fent grans diagonals però allà hem trobat una zona amb neu menys transformada per on hem anat pujant fins daltl.
El Bastiments (2.883 mts) té una llarga carena que val la pena resseguir-la fins el final, no és difícil, no té desnivell i té unes grans vistes.

Vistes properes del Freser i el Pic de l'Infern

 

Mirant al Sud la Vall del Freser

Carena cimera

Un cop fet i desfet aquest camí carener ens dirigim a la baixada, que la farem per la pala que baixa directe a l'estació, direcció Est. Des de baix pintava molt bé però també tenia condicions no massa fàcils, molts trams amb glaç que et fan extremar precaucions. La part baixa estava millor, i finalment hem acabat de treure tensions a la zona de l'estació esquiant còmodament fins el cotxe. Temps total 2h justes.
Edu i Lluís

Puigmal de Llo, Pic Petit de Segre i Puigmal

Per segona vegada consecutiva vaig a la zona del Puigmal. Avui sol, de totes maneres, com que els lloc per esquiar encara són escassos, estic segur que trobaré molts esquiadors.
Aquest cop, però, vario una mica la ruta. A l'aparcament constato que no estaria sol, hi ha una vintena de cotxes que busquen un objectiu igual o semblant.
Uns francesos comenten que avui estan millor les costes que baixen del Puigmal, que ahir hi van estar i és més recomanable que el Puigmal de Llo.
A la part baixa la neu és una mica més escassa que la setmana passada, normal..., durant la setmana ha nevat però ho ha fet en cotes més altes. Em poso però, els esquís al mateix lloc, a la cota 2.300 mts. Vaig veient gent que pugen com jo, en solitari, i diferents grups i parelles, que trien diferents opcions per pujar.

Em decideixo a pujar pel mig de la vall fins arribar al Coll de Puigmal de Llo. Un cop allà em desvio a l'esquerra fins el Puigmal de Llo.

El curt tram que hi ha i la mandra de posar i treure pells per tant poc troç fa que deixi els esquís a baix i m'encaro la piràmide final a peu. Un total de 10 min. em basten per arribar-hi, tirar alguna foto i baixar... a punt de seguir la carena cap a l'objectiu final.

Enmig, i quasi sense voler, es passa pel Pic Petit de Segre, que quasi no te n'adones que ets dalt fins que comences a baixar-lo per l'altre costat, ara que, la carena per arribar-hi és el tram més estètic de la ruta.

Un cop baixats els 40 mts fins la Collada d'Err ja només queda fer la piràmide final del Puigmal, aquí les cames ja comencen a notar la fatiga de la més d'hora i mitja que fa que pujo, però en fi, si ja veig el final!! És dur però ja quasi hi sóc..... Tot i la gent que va pujant, a dalt només hi trobo un parell de francesos. Sembla que ens hem repartit en el temps per no acumular-nos dalt. Dia clar i espectacular és el que hi ha avui...

La baixada és de lo milloret que podia fer avui, la llibertat de triar la ruta degut a la quantitat de neu, i bona , ha estat un "gustasu". He baixat per on no ho havia fet mai, directe avall a buscar la vall d'Aiguaneix per on havia pujat.

Sovint les condicions del Puigmal, el gel, les carenes ventades, les pedres que surten, fan que les possibilitats de baixar siguin limitades. Avui la muntanya m'ha deixat triar, m'ha donat "llibertat de descens", s'ha convertit en una gran pala de neu pols que... agàfala per on  vulguis!!!
...Ja sóc baix, se m'ha fet curta...
Lluís

Puigmal de Llo. Les primeres neus

No hi ha gaires anys que no hagi tingut la il.lusió de xafar les primeres neus.
Aquest any no ha estat diferent, de cop i volta et trobes sobre la capa blanca i tornes a comprovar, després dels mesos estivals, que la muntanya ha canviat, és més suau, més dolça, no tant caòtica, no tant dura. Desapareixen les tarteres, les roques, la vegetació, els torrents, tot s'enterra per tornar a sortir d'aquí un mesos amb força, ...però mentrestant ho aprofitarem!
Un altre però... la neu comença a uns 2.250 mts, per tant ens ha tocat caminar mitja horeta amb esquís a la motxil.la pel costat del Torrent d'Aiguaneix. Les ganes d'arribar a la blancor ens han facilitat l'estona de caminar.

Avui amb l'Edu hem anat al Puigmal de Llo... Per què? si hi ha el Puigmal al costat! ...doncs perquè ens ha sortit així, perquè des de baix hem vist una pala amb una neu que pintava tan bona, que prometia tant, que no ens la podiem perdre.
Si que molts quan són a Er-Puigmal van a fer la muntanya més emblemàtica de la zona, el Puigmal, de fet, nosaltres fins ara ho haviem fet així. I aquesta era la intenció d'avui però ens hem permés la llicència de canviar d'objectiu i així feiem un cim que amb esquís encara no l'haviem baixat.
  

  

Petit espectre de Broken 

Avui la neu era dura amb una capa d'uns 2 cms. de neu recent, pols, d'aquelles que et fan fàcil l'esquiar. La pala que baixa directa des del cim té un pendent força uniforme, més dreta a la part alta i que es va suavitzant progressivament fins arribar al peu del torrent, on després de vorejar un metres  i aprofitar la ja escassa neu tot sortejant matolls i pedres, ens hem tret els esquís, però no la satisfacció d'aquesta matinal.

Edu i Lluís

Sortida dels Tupedala pels Rasos de Peguera

Juntament amb la Lali hem preparat aquesta sortida amb BTT per la muntanya propera a Berga. Arribarem als Rasos després de superar un fort desnivell i després baixarem per uns camis bastant tècnics que requerixen força habilitat per als valents que s'hi apuntin.

Es pot veure doncs per aquesta intro que la sortida no serà gens fàcil, exigent tant a la pujada com a la baixada. Apta per valents i obligatori bons frens.

Un cop feta ja la sortida completem l'article amb algunes fotos gentilesa dels Tupedalins, i l'ampliació d'algunes dades del recorregut. Aquí teniu la ressenya.

Sortida: 9h. des del pàrquing superior de la FONT NEGRA (a costat del trencant dels Rasos de Peguera)

Recorregut: Sortirem de la Font Negra per la carretera dels Rasos i a 1km agafarem una pista en direcció al Coll de l’Oreller, just abans d'arribar-hi trobem la primera font del recorregut, ens queda just sota el camí.

Passat el coll queda poc troç fins a la casa de l'Estany però ja tenim les primeres rampes importants, per sort són curtes.

Voregem el que en època humida és l'Estany i ens encarem cap un corriol molt bonic en baixada que passa per l’obaga de les Nou Comes, a l'època que hi passarem segurament l'haurem de fer sense ulleres per la foscor que ens obsequia aquesta impresionant fageda.

La baixada és d'uns 150 mts de desnivell i ens porta fins a un camí molt planer que antigament havia estat ruta de les vagonetes que portaven el carbó extret de la zona de Peguera. Passat un túnel aribem al Riu de Peguera.

Comença la segona part de l'ascensió, i els primers 100 metres els farem a peu, tot seguit enfilem amunt per camí força pedregós fins la Font de Cal Coix, just a sota del poble abandonat de Peguera (1.610 mts.).

 

Travessem els plans de Peguera i durant uns 2 Km. xafem la carretera asfaltada que ve de Fígols. Quan s'acaba aquesta carretera ve segurament el tram de pujada més dur, que finalment ens portarà fins l'estació d'esquí dels Rasos de Peguera (1.893 mts).

Encara no hem acabat de pujar. Qui estigui prou cansat, pot baixar per carretera, però els que encara tinguem forces seguirem la ruta que ens portarà en lleugera pujada fins el Pla de l'Orri (1.945 mts). Aquesta pujada no és ja tant dura però a aquestes alçades ja portem uns 1.200 mts de desnivell acumulats, cosa que fa que ja es pugi a un ritme no massa alegre.

Ja que hem pujat fins aquí ens arribem fins la Torreta o Torre dels enginyers, a 2001 mts. És el punt més alt de la ruta amb unes grans vistes cap els quatre costats.

Aquí comença la baixada, en primer lloc direcció al Coll de Tagast, i llavors agafem un corriol 95% ciclable (100% per als experts) si hi ha les condicions de sequera que hi havia aquesta setmana. Si les pedres fossin molles, aquest percentatge pot baixar una mica. 

Passem per la Font de la Cresta i després de seguir baixant pel corriol que ens farà exprémer les nostres habilitats arribem al Santuari i la font de Corbera.

Ens queda poc camí per arribar al final de la ruta, però encara hi han algunes dificultats en forma de trialera.

Per fi arribem al restaurant Els Roures, a Espinalbet on agafarem carretera per fer la part final fins on hem deixat el cotxe.

Distància: 35 Km.

Desnivell: 1300 mts.

Temps: 4-5hores

Punts d’aigua: trobarem aigua sense problemes (i potser amb sort algun bolet!).

Les quatre fonts que hi ha estàn marcades en el track del Wikiloc.

Si vols descarregar la ruta des del Wikiloc només cal clicar la fletxa verda que hi ha al mapa, la que marca l'inici de la ruta.