Començo a buscar i m'adono que la nevada és massa recent i fa massa fred per que els animals s'hagin atrevit a sortir dels caus.
Sí que em trobo però moltes traces humanes amb totes les seves vessants. Les estudiarem:
A la següent foto veiem el rastre que deixen els "raquetistes" o altrament dits "tennistes". És l'espècie que ha proliferat més els últims anys, de fet, els Rasos és un espai ideal per a ells.
Se'ls pot trobar en grups, o bé solitaris, veiem algunes fotos que ens ho demostren.
També hi tenim els "palilleros", aquests es podrien dividir en "palilleros gruixuts" i en "palilleros prims".
Aquests últims en vies d'extinció als Rasos, se'n veuen molt poques traces i moltes d'elles demostren un cert patiment en forma de forats al costat de la seva traça. Es veu que s'ha modificat el seu hàbitat i no s'hi acaben d'adaptar.
Això es veu sobre tot en llocs una mica pendents i amb neu tova. Vegeu la foto inferior.
No oblidem també que els "palilleros gruixuts" havien estat els més nombrosos a la muntanya però va passar alguna cosa tipus meteorit i dinosaures: d'un dia per l'altre van desaparèixer i nomès en quedà la subespècie dels que sabien pujar i baixar. Diuen d'ells, però, que menjen foques i que n'aprofiten les pells...
Solen fer una traça recta de pujada, sovint amb una cara descomposada de l'esforç, a l'igual que els "tennistes". A diferència d'aquests últims, la canvien però, de baixada, dibuixant unes esses per la neu i una gran rialla a la seva cara.
Sovint, tant "tennistes" com "palilleros" solen conviure en simbiosi aprofitant-se de les traces d'uns i altres. A sota hi tenim un exemple.
Una altra espècie molt comuna són els "culenbajen". Es caracteritzen per aparéixer sobre tot els caps de setmana i la seva activitat es basa en un principi fonamental: col.locar el centre de gravetat el més baix possible, tipus fòrmula 1, i així lliscar amb certa seguretat. Els seus frens, però, no són de carboni com en els citats vehícles i solen fallar provocant accidents múltiples.
Per acabar avui us deixo amb unes traces molt habituals per aquests verals i també per molts altres. Deixen dues traces paral.leles, no són gaire hàbils a la neu, i si es despisten una mica se'ls veu per les cunetes o bé encastats els uns amb els altres.
El recorregut que he fet és un dels més clàssics i més esquiables als Rasos (ai, ja m'he delatat.. ja saps de l'espècie que sóc).
NOTA: aviat la segona part. Aquesta sí que serà d'animals animals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada