La Tossa Pelada, El Pedró i l'Estivella són els tres cims més alts de la Serra de Port del Comte. Avui els he fet en una matinal fàcil i bonica. I més en aquest any de neu, que està imponent, i les vistes en un dia clar són espectaculars.
El gairebé 1 metre de neu nova acumulada fins ahir dificultava enormement l'ascensió però l'esforç es veia recompensat amb uns paisatges dels que es veuen poques vegades.
Fins la Tossa Pelada és on es guanya més desnivell, passant per trams de l'estació de Tuixén i trams de bosc frondós. De fet, Fins la Tossa i el Pedró és una ruta escollida per molta gent que fa raquetes.
La Tossa Pelada des del Pla de l'Arp (Tuixén)
Després hi ha una suau baixada i una suau pujada fins el Pedró. En molt poc temps i molt poc desnivell es fan els dos cims, i valen la pena tots dos perqué les perspectives de les vistes són totalment diferents. Mentre la Tossa t'apropa a les vistes del vessant nord de la Serra i tot el Pirineu, el Pedró t'apropa a les vistes del sud. Entre d'altres, Montserrat i el Montseny. També la plana de Lleida i la depressió de l'Ebre, avui submergida en un mar de boira.
Foto 1: El Pedró des de la Tossa amb traces de "tennistes" que hi porten. Montserrat al fons, rere la boira.
Foto 2: El Pirineu des del Pedró.
Foto 3: L'Estivella tot baixant del Pedró, entre el Cadí i el Pedraforca.
El camí del Pedró fins l'Estivella és en suau descens i amb lleugeres ondulacions, per això no em treuré les pells. Creuo l'estació de Port del Comte i en poca estona sóc al cim, que em regala amb una visió en alçada sobre la Vall de l'Ord, a part de les vistes de tot el dia.
Foto 1: La Tossa Pelada (dreta) i el Pedró (esquerra) des de l'Estivella.
Foto 2: Em queda baixar per aquesta neu!
El descens avui val la pena fer-lo per un petit tub que baixa paral.lel a l'estació fins arribar al remuntador de "Carbassers". És difícil per lo dret i estret que és, sempre entre arbres. Hi ha l'opció una mica més fàcil de baixar per qualsevol de les pistes de l'estació, tot i tenir present que n'hi ha dues de negres. Una altra opció és baixar per la pista de l'esquerra del tot i enllaçar els dos waypoins del mapa directament. Així ens podem estalviar temps i una mica de desnivell.
Del peu de carbassers pujo per la rasa fins arribar al punt més proper entre les dues estacions, en pocs minuts surto del Port del Comte i arribo a Tuixén.
Des d'allà fins a peu d'estació cal seguir el track per tal de no fer cap "repetxó extra" per les ondulacions que fa la muntanya a la zona. Arribem pel "tallafocs" amb un descens agradable i ampli.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada