Randonée als Rasos de Peguera

Podriem dir que aquesta és la volta més gran que es pot fer al massís dels Rasos de Peguera amb esquís. L'alçada del recorregut oscil.la entre 1.600 i 1.950 mts.
Cal aprofitar l'any de neu que estem tenint i fer aquesta volta a tota la muntanya doncs no sempre es pot fer.

Foto 1: El poble abandonat de Peguera protegit al nord pel "Roc de Peguera"
Foto 2: els plans de Peguera

Tot i que l'he fet amb esquís de muntanya, les eines ideals per fer la volta són, sens dubte, els esquís de randonée, ja que no té descensos importants i segueix gairebé tota l'estona camins amb lleugeres ondulacions. Només el descens inicial dels Rasos fins el poble de Peguera té una baixada amb una certa entitat.

Vistes de la fageda de la Baga de les Nou Comes

A part de la lleugeresa dels esmentats esquís, el recorregut ondulat fa que, en llocs on jo no em trec les pells per lo curt del tram de descens, amb uns esquís amb escames baixes molt més ràpid sense tantes friccions. El mateix passa en els nombrosos plans.
De totes maneres és recomanable amb qualsevol tipus d'esquís, inclós de fons si es té nivell amb baixada; i fins i tot amb raquetes.
El camí no fa cap dels cims del massís, és més, comença baixant fins el punt més baix, el poble abandonat de Peguera. Des d'allà, es va pujant i baixant suaument per terreny de fageda a la Baga de les Nou Comes fins acabar guanyant lentament el punt més alt, just a la zona del Pla de l'Orri.
Des d'allà fins el final només ens queda una suau baixada fins el pàrquig de l'estació.






L'ombra de l'autor.

Esquí de muntanya: passeig pels Rasos de Peguera

No és una muntanya de les clàssiques per fer esquí de muntanya, però sí que és la muntanya més propera des de la Catalunya central i de Barcelona per fer una escapada entre setmana i, si hi ha un bon dia, gaudir d'una excursió excel.lent i amb bones vistes sobre el Pre-Pirineu i, al sud, gairebé fins el mar.

Foto 1: D'esquerra a dreta Tossa d'Alp, Puigllançada i Puigmal.
Foto 2: Vistes cap el sud amb Montserrat al fons.

No hi ha grans desnivells de pujada ni grans descensos, és per això que en podriem dir que és més una randonée o, en català, un passeig, sempre agradable entre boscos de pi negre i antigues pistes del que va ser l'estació, pionera, per cert de l'esquí a Catalunya.

Foto 1: Cadí al fons i Ensija a la dreta.
Foto 2: Port del Comte.

És bon lloc també per fer raquetes a l'hivern, de fet les traces d'aquestes "eines" són cada cop més abundants a la muntanya per lo assequible que és per a tothom.

Però jo prefereixo els esquís.

Propostes de fons d'escriptori:



Ruta: Les collades, Rasos de Baix, Els Rasets, La Torreta, Les Soques.

Esquí de muntanya: Trilogia a la Serra de Port del Comte

3,2,1 i 1, també seria bo com a títol: 3 cims entre 2 estacions, 1 de fons i 1 d'alpí.
La Tossa Pelada, El Pedró i l'Estivella són els tres cims més alts de la Serra de Port del Comte. Avui els he fet en una matinal fàcil i bonica. I més en aquest any de neu, que està imponent, i les vistes en un dia clar són espectaculars.
El gairebé 1 metre de neu nova acumulada fins ahir dificultava enormement l'ascensió però l'esforç es veia recompensat amb uns paisatges dels que es veuen poques vegades.

Fins la Tossa Pelada és on es guanya més desnivell, passant per trams de l'estació de Tuixén i trams de bosc frondós. De fet, Fins la Tossa i el Pedró és una ruta escollida per molta gent que fa raquetes.

La Tossa Pelada des del Pla de l'Arp (Tuixén)

Després hi ha una suau baixada i una suau pujada fins el Pedró. En molt poc temps i molt poc desnivell es fan els dos cims, i valen la pena tots dos perqué les perspectives de les vistes són totalment diferents. Mentre la Tossa t'apropa a les vistes del vessant nord de la Serra i tot el Pirineu, el Pedró t'apropa a les vistes del sud. Entre d'altres, Montserrat i el Montseny. També la plana de Lleida i la depressió de l'Ebre, avui submergida en un mar de boira.

Foto 1: El Pedró des de la Tossa amb traces de "tennistes" que hi porten. Montserrat al fons, rere la boira.
Foto 2: El Pirineu des del Pedró.
Foto 3: L'Estivella tot baixant del Pedró, entre el Cadí i el Pedraforca.

El camí del Pedró fins l'Estivella és en suau descens i amb lleugeres ondulacions, per això no em treuré les pells. Creuo l'estació de Port del Comte i en poca estona sóc al cim, que em regala amb una visió en alçada sobre la Vall de l'Ord, a part de les vistes de tot el dia.

Foto 1: La Tossa Pelada (dreta) i el Pedró (esquerra) des de l'Estivella.
Foto 2: Em queda baixar per aquesta neu!

El descens avui val la pena fer-lo per un petit tub que baixa paral.lel a l'estació fins arribar al remuntador de "Carbassers". És difícil per lo dret i estret que és, sempre entre arbres. Hi ha l'opció una mica més fàcil de baixar per qualsevol de les pistes de l'estació, tot i tenir present que n'hi ha dues de negres. Una altra opció és baixar per la pista de l'esquerra del tot i enllaçar els dos waypoins del mapa directament. Així ens podem estalviar temps i una mica de desnivell.
Del peu de carbassers pujo per la rasa fins arribar al punt més proper entre les dues estacions, en pocs minuts surto del Port del Comte i arribo a Tuixén.
Des d'allà fins a peu d'estació cal seguir el track per tal de no fer cap "repetxó extra" per les ondulacions que fa la muntanya a la zona. Arribem pel "tallafocs" amb un descens agradable i ampli.