Lucky Luke

Esquí de muntanya: Vallter - Bastiments

2011-12-05T19:44:00.001+01:00

Aquí tenim una clàssica d'esquí de muntanya que aquest any ens permet fer-la ben aviat. Tot i haver començat tot just el desembre, resulta que la zona de Vallter és de les que està més esquiable de tot el Pirineu. Endavant.

Comencem l'ascensió a peu d'estació, a la cota 2.170, ...si, si, tot i haver-hi neu, comença bastant amunt, justet a peu de pistes, una mica més avall no hi ha res de res.

El Bastiments des de l'estació de Vallter. Per l'esquerra hem fet l'ascensió i per la pala dreta el descens

A mida que anem pujant per l'estació anem trobant més neu. Aquesta és compacta per les nevades humides, sumat després a les petites glaçades que hi ha hagut, i que fan que no hi hagi problemes de base. És difícil tocar pedres amagades.
Després de 200 mts de desnivell deixem l'estació per adreçar-nos cap el Coll de la Marrana, en uns primers metres sense guanyar desnivell, o fins i tot perdent-ne.
Un cop a la base del coll comença a adreçar-se fins que al final, just l'últim tram es torna delicat per la congesta de neu que hi ha.

El Gra de Fajol, i el Coll de la Marrana darrera l'Edu

Sortint al Coll de la Marrana

Mirant a l'Est, Al fons el Canigó

Ja sóm a 2.520 mts, ara, just al peu del Gra de Fajol, se'ns apareix l'altra vessant, la del riu Freser i més avall la Coma de Vaca.
Si mirem cap el nord veiem el nostre objectiu, el Bastiments. Des d'aquí sembla molt assequible, de fet, si les condicions de neu són bones si que ho és, però normalment, aquesta gran pala orientada al Sud sol tenir una neu transformada i per tant, a primera hora força glaçada. Cal avançar amb els esquís molt ben posats i buscar les zones de la pala amb millor neu.

La pala inicialment fàcil. Al fons el Coll de la Marrana i el Gra de Fajol

Quan s'ha començat a adreçar i hem començat a patinar hem fet una gran diagonal cap a la dreta per anar a buscar les millors condicions (veure track), però tampoc les hi hem trobat. Hem tornat a anar cap a l'esquerra pensant que aniriem fent grans diagonals però allà hem trobat una zona amb neu menys transformada per on hem anat pujant fins daltl.
El Bastiments (2.883 mts) té una llarga carena que val la pena resseguir-la fins el final, no és difícil, no té desnivell i té unes grans vistes.

Vistes properes del Freser i el Pic de l'Infern

Mirant al Sud la Vall del Freser

Carena cimera

Un cop fet i desfet aquest camí carener ens dirigim a la baixada, que la farem per la pala que baixa directe a l'estació, direcció Est. Des de baix pintava molt bé però també tenia condicions no massa fàcils, molts trams amb glaç que et fan extremar precaucions. La part baixa estava millor, i finalment hem acabat de treure tensions a la zona de l'estació esquiant còmodament fins el cotxe. Temps total 2h justes.
Edu i Lluís

Puigmal de Llo, Pic Petit de Segre i Puigmal

2011-11-26T23:57:00.001+01:00

Per segona vegada consecutiva vaig a la zona del Puigmal. Avui sol, de totes maneres, com que els lloc per esquiar encara són escassos, estic segur que trobaré molts esquiadors.
Aquest cop, però, vario una mica la ruta. A l'aparcament constato que no estaria sol, hi ha una vintena de cotxes que busquen un objectiu igual o semblant.
Uns francesos comenten que avui estan millor les costes que baixen del Puigmal, que ahir hi van estar i és més recomanable que el Puigmal de Llo.
A la part baixa la neu és una mica més escassa que la setmana passada, normal..., durant la setmana ha nevat però ho ha fet en cotes més altes. Em poso però, els esquís al mateix lloc, a la cota 2.300 mts. Vaig veient gent que pugen com jo, en solitari, i diferents grups i parelles, que trien diferents opcions per pujar.

Em decideixo a pujar pel mig de la vall fins arribar al Coll de Puigmal de Llo. Un cop allà em desvio a l'esquerra fins el Puigmal de Llo.

El curt tram que hi ha i la mandra de posar i treure pells per tant poc troç fa que deixi els esquís a baix i m'encaro la piràmide final a peu. Un total de 10 min. em basten per arribar-hi, tirar alguna foto i baixar... a punt de seguir la carena cap a l'objectiu final.

Enmig, i quasi sense voler, es passa pel Pic Petit de Segre, que quasi no te n'adones que ets dalt fins que comences a baixar-lo per l'altre costat, ara que, la carena per arribar-hi és el tram més estètic de la ruta.

Un cop baixats els 40 mts fins la Collada d'Err ja només queda fer la piràmide final del Puigmal, aquí les cames ja comencen a notar la fatiga de la més d'hora i mitja que fa que pujo, però en fi, si ja veig el final!! És dur però ja quasi hi sóc..... Tot i la gent que va pujant, a dalt només hi trobo un parell de francesos. Sembla que ens hem repartit en el temps per no acumular-nos dalt. Dia clar i espectacular és el que hi ha avui...

La baixada és de lo milloret que podia fer avui, la llibertat de triar la ruta degut a la quantitat de neu, i bona , ha estat un "gustasu". He baixat per on no ho havia fet mai, directe avall a buscar la vall d'Aiguaneix per on havia pujat.

Sovint les condicions del Puigmal, el gel, les carenes ventades, les pedres que surten, fan que les possibilitats de baixar siguin limitades. Avui la muntanya m'ha deixat triar, m'ha donat "llibertat de descens", s'ha convertit en una gran pala de neu pols que... agàfala per on vulguis!!!
...Ja sóc baix, se m'ha fet curta...
Lluís

Puigmal de Llo. Les primeres neus

2011-11-18T19:27:00.001+01:00

No hi ha gaires anys que no hagi tingut la il.lusió de xafar les primeres neus.
Aquest any no ha estat diferent, de cop i volta et trobes sobre la capa blanca i tornes a comprovar, després dels mesos estivals, que la muntanya ha canviat, és més suau, més dolça, no tant caòtica, no tant dura. Desapareixen les tarteres, les roques, la vegetació, els torrents, tot s'enterra per tornar a sortir d'aquí un mesos amb força, ...però mentrestant ho aprofitarem!
Un altre però... la neu comença a uns 2.250 mts, per tant ens ha tocat caminar mitja horeta amb esquís a la motxil.la pel costat del Torrent d'Aiguaneix. Les ganes d'arribar a la blancor ens han facilitat l'estona de caminar.

Avui amb l'Edu hem anat al Puigmal de Llo... Per què? si hi ha el Puigmal al costat! ...doncs perquè ens ha sortit així, perquè des de baix hem vist una pala amb una neu que pintava tan bona, que prometia tant, que no ens la podiem perdre.
Si que molts quan són a Er-Puigmal van a fer la muntanya més emblemàtica de la zona, el Puigmal, de fet, nosaltres fins ara ho haviem fet així. I aquesta era la intenció d'avui però ens hem permés la llicència de canviar d'objectiu i així feiem un cim que amb esquís encara no l'haviem baixat.

Petit espectre de Broken

Avui la neu era dura amb una capa d'uns 2 cms. de neu recent, pols, d'aquelles que et fan fàcil l'esquiar. La pala que baixa directa des del cim té un pendent força uniforme, més dreta a la part alta i que es va suavitzant progressivament fins arribar al peu del torrent, on després de vorejar un metres i aprofitar la ja escassa neu tot sortejant matolls i pedres, ens hem tret els esquís, però no la satisfacció d'aquesta matinal.

Edu i Lluís

Sortida dels Tupedala pels Rasos de Peguera

2011-10-01T10:46:00.007+02:00

Juntament amb la Lali hem preparat aquesta sortida amb BTT per la muntanya propera a Berga. Arribarem als Rasos després de superar un fort desnivell i després baixarem per uns camis bastant tècnics que requerixen força habilitat per als valents que s'hi apuntin.

Es pot veure doncs per aquesta intro que la sortida no serà gens fàcil, exigent tant a la pujada com a la baixada. Apta per valents i obligatori bons frens.

Un cop feta ja la sortida completem l'article amb algunes fotos gentilesa dels Tupedalins, i l'ampliació d'algunes dades del recorregut. Aquí teniu la ressenya.

Sortida: 9h. des del pàrquing superior de la FONT NEGRA (a costat del trencant dels Rasos de Peguera)

Recorregut: Sortirem de la Font Negra per la carretera dels Rasos i a 1km agafarem una pista en direcció al Coll de l’Oreller, just abans d'arribar-hi trobem la primera font del recorregut, ens queda just sota el camí.

Passat el coll queda poc troç fins a la casa de l'Estany però ja tenim les primeres rampes importants, per sort són curtes.

Voregem el que en època humida és l'Estany i ens encarem cap un corriol molt bonic en baixada que passa per l’obaga de les Nou Comes, a l'època que hi passarem segurament l'haurem de fer sense ulleres per la foscor que ens obsequia aquesta impresionant fageda.

La baixada és d'uns 150 mts de desnivell i ens porta fins a un camí molt planer que antigament havia estat ruta de les vagonetes que portaven el carbó extret de la zona de Peguera. Passat un túnel aribem al Riu de Peguera.

Comença la segona part de l'ascensió, i els primers 100 metres els farem a peu, tot seguit enfilem amunt per camí força pedregós fins la Font de Cal Coix, just a sota del poble abandonat de Peguera (1.610 mts.).

Travessem els plans de Peguera i durant uns 2 Km. xafem la carretera asfaltada que ve de Fígols. Quan s'acaba aquesta carretera ve segurament el tram de pujada més dur, que finalment ens portarà fins l'estació d'esquí dels Rasos de Peguera (1.893 mts).

Encara no hem acabat de pujar. Qui estigui prou cansat, pot baixar per carretera, però els que encara tinguem forces seguirem la ruta que ens portarà en lleugera pujada fins el Pla de l'Orri (1.945 mts). Aquesta pujada no és ja tant dura però a aquestes alçades ja portem uns 1.200 mts de desnivell acumulats, cosa que fa que ja es pugi a un ritme no massa alegre.

Ja que hem pujat fins aquí ens arribem fins la Torreta o Torre dels enginyers, a 2001 mts. És el punt més alt de la ruta amb unes grans vistes cap els quatre costats.

Aquí comença la baixada, en primer lloc direcció al Coll de Tagast, i llavors agafem un corriol 95% ciclable (100% per als experts) si hi ha les condicions de sequera que hi havia aquesta setmana. Si les pedres fossin molles, aquest percentatge pot baixar una mica.

Passem per la Font de la Cresta i després de seguir baixant pel corriol que ens farà exprémer les nostres habilitats arribem al Santuari i la font de Corbera.

Ens queda poc camí per arribar al final de la ruta, però encara hi han algunes dificultats en forma de trialera.

Per fi arribem al restaurant Els Roures, a Espinalbet on agafarem carretera per fer la part final fins on hem deixat el cotxe.

Distància: 35 Km.

Desnivell: 1300 mts.

Temps: 4-5hores

Punts d’aigua: trobarem aigua sense problemes (i potser amb sort algun bolet!).

Les quatre fonts que hi ha estàn marcades en el track del Wikiloc.

Si vols descarregar la ruta des del Wikiloc només cal clicar la fletxa verda que hi ha al mapa, la que marca l'inici de la ruta.

Cadí per a col.leccionistes, 2a part.

2011-04-02T17:16:00.012+02:00

És la segona setmana de Cadí per la cara sud. Probablement serà l'última de la temporada perquè el sol d'aquests últims dies ha fet molt mal.

Ja vaig dir a l'anterior entrada que havien de donar-se condicions especials per accedir al Cadí pel vessant Berguedà. Per norma general cal que nevi a partir de 1.700 mts o 1.800 mts per poder accedir per la pista de Xisclareny al Coll de la Bauma sense problemes. Si hi ha una sola nevada a l'hivern per sota d'aquesta cota, el camí sol quedar intransitable fins entrat l'abril, quan justament la neu es fon ràpidament de la muntanya.
Hi ha hiverns que no es donen aquestes condicions i no es pot fer. Tot un luxe per a col.leccionistes.

Fotos del vessant sud:

Fa força anys que no anava a una muntanya i la trobava tan solitària. Ningú, ni tan sols al refugi de Prat d'Aguiló, que encara és tancat. Aquesta sol.litud la fa encara més impressionant.

Avui amb l'Edu hem fet la ruta de la setmana passada i un cop al pas dels Gosolans hem baixat esquiant cap el refugi de Prat d'Aguiló, una baixada franca, dreta al pricipi però es suavitza ràpidament, després s'entra al bosc i tot buscant les zones obertes es baixa de manera còmoda. Es torna a aclarir fins arribar als prats propers al refugi.
A sota, el recorregut de baixada: comença al Pas dels Gosolans, part dreta de la foto, s'entra a la zona de bosc i s'acaba amb els prats que es veuen en primer terme.

El refugi de Prat d'aguiló està construït a raser del vent de nord i al peu d'un esperó amb vessant sud, sud-est, just a pocs metres comença el vessant nord del cadí. Això fa que la neu en marxi força aviat dels voltants del refugi situat a 2.035 mts d'alçada.

Després d'esmorzar a la terrassa hem valorat les dues canaletes més properes per remuntar la carena: la Canaleta de la creu sembla en bones condicions però la cornisa final fa por! (click per ampliar)

Com que amb aquesta calor hi ha força risc d'allaus i sembla que hagi de caure, ens decantem per no temptar la sort i ens decidim per la Canaleta d'Aguiló, on l'allau ja ha baixat fa poc.
A la foto inferior es pot observar la fractura de l'allau:

Ja són quasi les 11 de matí i i som a peu de canal, la neu comença a ser tova, ens posem grampons per si de cas, encara que no sembla que facin falta... la prudència mai sobra.
Pujem sense dificultat però d'una manera un xic penosa en algun punt on ens enfonsem fins el genoll.

Les 11'20 i ja som dalt el Pic d'Aguiló. Tornem a tenir una vista impressionant per tots costats: per l'Est la paret nord del Comabona, impressionant.

Per l'Oest la resta del Cadí, amb el Costa Cabirolera, el Vulturó, la Torre del Cadí, i els altres intermitjos que se'ns barrejen des d'aquesta perspectiva.

I al sud l'altipla que forma la unió del Cadí amb la Serra Pedregosa.

Buuffff!!! ... és el que em surt per descriure-ho.
Només ens queda remuntar 10 min fins el Pic de la Font Tordera i baixar de manera ràpida cap el cotxe, un troç esquiant i l'altre "andant".

Edu i Lluís

Esquí de Muntanya al Cadí. Una ruta per a col.lecionistes

2011-03-26T16:03:00.009+01:00

Feia ja dos anys que no anava al Cadí per aquesta ruta. De fet, no és una ruta convencional, segurament perquè no es coneix i perquè l'accés no és evident durant la major part de l'hivern.
La carretera que puja Des de Gisclareny i que va direcció al Coll de la Bauma passa per una zona on no hi toca el sol fins entrada la primavera i, tot i que l'alçada de la zona oscil.la entre només 1.500 i 1.600 mts., la neu sol quedar-s'hi de forma permanent. Un cop passat el coll, el camí tomba cap el vessant sud i desapareix la neu tot i estar a més alçada.
És el que m'ha passat avui. Pensava que hi hauria molta menys neu, que podria passar-hi sense dificultat.... i l'aventura ja ha començat aquí, amb el cul al seient del cotxe i un bon raig d'adrenalina a les venes. Després de més d'un intent d'ascensió i de moltes patinades, el cotxe ha superat el més d'un quilòmetre de distància on s'hi acumula la neu arribant per fi al coll de la Bauma.
Un cop superat el tràngol, queden uns tres quilòmetres fins l'anomenat "Clot de la Jaça" on hi ha una barrera que obliga a deixar-hi el cotxe.

Estem a 1800 mts d'alçada i haurem de començar amb els esquís a la motxil.la perquè la neu que hi ha no és uniforme i hi és amb poc gruix. Aquesta zona sol ser plena d'isards, segurament perquè nigú els enreda, compto que dec ser el primer cotxe que hi puja en alguns mesos.

No serà fins els 2.000 mts. que començo a trobar neu amb prou condicions com per calçar-me els esquís amb un pendent que aviat m'obliga a fer voltes maría fins arribar a un gran clot, una coma on el pendent es suavitza per uns moments, per després tornar a remuntar fortament.

Passat el petit planell, aquesta vall encaixonada en forma d'olla va incrementant el pendent l'agafis per on l'agafis. Cal tenir en compte que segons les condicions de la neu ens obligarà a treure'ns els esquís i acabar de pujar a peu o amb grampons, doncs s'aproxima els 40º. Avui he tingut sort i les bones condicions m'han permés pujar amb esquís als peus. Això sí, cal superar aquest clot pel seu punt més feble que és per la seva dreta, després de fer una gran diagonal en aquesta direcció.
Un cop superat aquest tram, es continua pujant per la carena, ara, miris on miris és tot neu, sembla un mató suau i arrodonit, estic sobre els 2.300 mts i de mica en mica el pendent es va suavitzant.

A la dreta es veu el Comabona, amb la seva paret tallada cap el vessant nord, molt assequible un cop ets aquí dalt però avui em limitaré a aribar al Puig de la Font Tordera, cim bessó del comabona, 30 mts més baix. La intenció és anar cap a l'esquerra, baixar esquiant per suau pendent fins el Pas dels Gosolans.

Les sensacions que tens esquiant pel Cadí no es poden explicar, hi has de ser. Aquesta muntanya suau pel Sud i feréstega pel Nord et proporciona tants contrastos de sensacions com els seus dos vessants. Pots passar d'una situació plaent, assolellada, suau, a fer una baixada extrema i radical pel seu "costat fosc", el Nord.
Avui que vaig sol no m'aventuro a fer una baixada per una de les seves canals, de fet, tampoc he vist moviment pels volts del refugi de Prat d'Aguiló, que potser hi hauria anat a fer un cafetó baixant pel punt més feble de la carena, el Pas dels Gosolans.

Si des d'aquí es baixa una mica direcció nord, tens tot un ventall de canals per tornar a remuntar la carena. Però avui això no toca, ja he dit que vaig sol i l'alpinisme, ...millor acompanyat.
Torno a posar pells per fer una suau remuntada i guanyar el poc desnivell necessari per anar a buscar un altre cop la carena i la coma per on he pujat. Comencen a créixer núvols negrots i val la pena no perdre temps.
Quan trobo la traça de pujada trec pells i cap avall.
La sol.litud d'avui em fa extremar precaucions, baixo de manera suau, sense errors, molt de compte a que no es clavin massa els esquís, la neu és una mica tova, ...no en excés. Es disfruta però en algún viratge s'enfonsa una mica massa. No vull saltar pel davant....
De vegades cal guardar la compostura!!
En poca estona arribo a la zona on m'havia posat els esquís. Aixeco la vista i veig el Pedraforca a tocar.

D'aquí cap avall hi ha una altra sorpresa agradable, la baixada es fa per un terreny tarterós de pedra fina i terreny tou i en un moment ets a prop del cotxe. És de les baixades més fàcils i ràpides que pots fer d'una muntanya.
La ruta ha durat 2h i 20'. El desnivell és de 800 mts.

Una aventura sol és més aventura.

Del Tourmalet al Pic du Midi de Bigorre

2010-11-29T22:15:00.011+01:00

Qualsevol podria dir que sota aquests dos noms mítics del Pirineu francés s'hi amaga una gran ruta alpinística, però res més lluny de la realitat. Aquesta ruta transcorrerà en gran part per una pista forestal entremig del que qualsevol naturalista en diria grans ferides a aquesta muntanya.
Sovint el Pirineu francés està molt civilitzat, fins a tal punt que construccions, carreteres i telefèrics converteixen el paisatge ferèstec de muntanya en un terreny "domesticat", i aquest és el cas.
Partim del turístic i mític coll del Tour, el Tourmalet, i accedim a un gran exemple de tecnologia astrològic-meteorològica i de comunicacions, combinat amb el turisme de muntanya, que és el Pic de Midi de Bigorre. Tot això a les vores de la gran estació d'esquí alpí de la Mongie.
La suma de tots aquests factors fan d'aquesta muntanya un atractiu turístic apte per tots els públics, per tant, durant el recorregut hi trobarem des d'esportistes corrent, passant pels muntanyencs de sempre, i fins a turistes que no veurien la muntanya si no fos pels recursos que la civilització ha posat al seu abast. Comencem.

A l'arribar al coll del Toumalet, la primera feina enmig de l'estiu és trobar aparcament, sovint cal deixar el cotxe una mica lluny del petit coll ple de vehicles, però en fi, anem a caminar i no ve d'un troç.

Arribem al coll caminant, i això ens permet sentir els últims moments que passen els ciclistes abans de creuar-lo, tot just després comença una baixada vertiginosa per l'estreta carretera que porta cap a Super Barèges, però nosaltres la deixem i, després de contemplar l'ambient, i el monument en memòria del Tour agafem una pista de terra que s'encara direcció Nord. Sóm a 2110 mts d'alçada.
Aquesta ampla pista, pels muntanyencs habituats als senders com un servidor, et deixa una mica desubicat, però cal reconéixer que molta gent l'agraeix per fer una excursió matinal. El desnivell és suau i constant i el paissatge, només s'obre cap a l'esquerra, cap a la vall del riu Bastan, cap amunt, a la nostra dreta, no veiem més que terreny costerut.

En mitja hora ja haurem passat els dos túnels que hi ha a mig camí, i, passat un revolt a la dreta, ja es comença a veure l'objectiu, el Pic du Midi, alt, molt alt encara. Com que la pista puja suau, tot just portem 200 mts de desnivell.

A sota, a la nostra esquerra ens va quedant el Llac d'Oncet, el païssatge ja és més gran i per uns moments sembla fins i tot andí, potser perquè comences a trobar un ramat de llamas que et conviden per una estona a traslladar-te a la gran serralada americana.

En 45 min hem arribat just a la base de la piràmide cimera del nostre objectiu. Sóm al Coll de Sencours, i a partir d'ara, tot i que seguim per pista forestal, el desnivell s'accentúa i el camí va fent unes zetes molt marcades pel llom Sud del Pic. Aquestes ens van desviant de mica en mica cap a la carena Oest, i, just abans d'arribar-hi trobem una construcció en ruïnes, l'hostellerie des Laquets.

Quan sóm just al Coll des Laquets, el camí que hi havia es converteix per fi en un sender, que, s'enfila, ara si, decididament cap el cim. Just al coll portem 430 mts de desnivell i poc més d'una hora d'activitat.
Les zetes que dibuixa el pedregós corriol ara són molt més petites, i pel fet de que ja portem estona i que el camí és més dret, les cames comencen a notar-ho.
A la nostra dreta ens queda sempre la línia del telefèric, i, mentre pujem a peu, dóna temps a que la màquina faci uns quants viatges.

Cada cop sóm més a prop de l'espectacular i quasi lunar cim, tot ple de cúpules i antenes, paisatge que sembla traslladar-nos ara al nostre proper satèl.lit.

Arribem a dalt entre la confusió de gent i construccions, quasi no hi ha terreny natural lliure, de fet, per als que pujen a peu se'ls encamina cap a una terrassa més alta que la majoria de construccions i no es barrejen amb els que han pujat en telefèric, aquests han pagat, i si no ho fas per que et baixin no tens cap servei més que la terrasa esmentada.

Per baixar, avui hem pagat, en aquest cas pots entrar i fer visita turística a part de la tecnologia instal.lada allà dalt, i l'opció de menjar en el restaurant que hi ha.
La baixada la fem ràpidament quasi a vol d'ocell...

Trilogia als Rasos de Peguera: Cim d'Estela - Roc d'Auró - La Torreta (Cap dels Rasets)

2010-09-30T18:12:00.016+02:00

Tot i tenir unes formes arrodonides, el massís dels Rasos guarda algunes sorpreses una mica més verticals, que, tot i no tenir cap dificultat ens enfilen a unes puntes amb vistes cap els quatre punts cardinals.
La ruta d'avui serà una volta circular que enllaçarà el Cim d'Estela, el Roc d'Auró i el Cap dels Rasets (o la Torreta).
Deixem el cotxe al Santuari de Corbera a 1424 mts d'altitud, situat sobre el veïnat d’Espinalbet i al peu de la serra de Corbera.

D'aquí cal deixar la cruïlla de pistes que tenim davant i agafar un corriol que per començar puja força dret i en poca estona fem uns 120 mts de desnivell.
Aquest corriol mena a una antiga pista en lleuger descens que cal seguir fins la masia abandonada de Cal Déu. Total 20 mts de baixada fins la casa, on just abans d'arribar-hi tornem a agafar un corriol que ens fa passar per la dreta de les seves parets.

Sobre Cal Deu, els tres cims que farem avui. D'esq. a dreta, Cim d'Estela, Roc d'Auró i la Torreta.

El corriol es torna a enfilar i va pujant amb força pendent tot retallant l'antiga pista que portava fins la font de Tagast.
Uns metres abans d'arribar a la font el camí gira a l'esquerra i entra a una zona de prats en un clar flanqueig als cims que farem, que ens queden a la dreta just per sobre nostre. El camí és poc evident i cal seguir unes estaques clavades als prats i unes marques de pintura grogues. Al final dels prats, al Coll de Tagast, trobem un corriol molt planer que ens portarà a la pista de pujada fins el Coll d'Estela.

De vegades hi pots trobar trànsit.

Cim d'Estela des dels prats del Coll d'Estela.

Hi ha poca estona del coll fins el Cim d'Estela, en un primer moment és sender fàcil i després s'enfila una mica per entre roques on hi ha algun cable per superar la part més dreta.

En pocs minuts sóm dalt després de superar també algun flanqueig una mica aeri.

Cim d'Estela 1870 mts.

Des del Cim d'Estela podem observar els dos propers objectius, Roc d'Auró en primer pla i la Torreta al fons.
Cal retornar fins el Coll d'Estela per seguir el camí cap al Roc d'Auró. Comença amb un camí molt evident i ben marcat però després entra en una zona de caos de roques que el fan una mica perdedor, amb tot i això, es troben fites per tot arreu i només cal seguir-les encarant-te amunt.

Ben bé al Coll del Roc d'Auró trobem una cadena que ens ajudarà a enfilar els primers passos cap aquest cim. Per a molta gent no li serà necessari agafar-s'hi però segur que soluciona el pas a més d'un, sobretot a l'hora de baixar.

Un cop dalt, el cim és una mica més ampli que el d'Estela, que ens queda just a sota, i pel damunt tenim la Torreta, el nostre proper objectiu.

Roc d'Auró, 1953 mts.

Cim d'Estela des del Roc d'Auró.

Baixem fins el coll i continuem l'ascensió fins el tercer i últim "graó" del dia, La Torreta, l'accés fins aquest cim és potser el més laboriós doncs s'ha d'anar buscant el camí, marcat amb senyals grogues per entre els blocs de roca que formen la carena, passant per dreta i esquerra d'aquesta.

Aquest es va enfilant cada cop més fins que l'última part que hi ha una roca amb un pas de II, fàcil. Un cop superat ja sóm dalt.

La Torreta, 1992 mts.

Les vistes ara se'ns amplien fins el Pirineu cerdà, on podem distingir fàcilment la Tossa d'Alp, el Puigllançada i el Puigmal.
Al sud ens queden, molt propers i sota nostre el Cim d'Estela i el Roc d'Auró, i més avall tota la Serra de Queralt, la dels Lladres i la dels Tossals. Més enllà hi tenim tota la plana de la Catalunya central amb Montserrat i el Montseny al fons.
A l'Est hi veiem la Serra de Picancel, el Pantà de la Baells i el Catllaràs com a principals relleus, i a l'Oest hi veiem la Serra de Busa i el Port del Comte.
El descens el farem direcció Nord, Nord-Est per suaus pendents i entremig de bosc de pi negre fins al coll dels Rasets.

Coll dels Rasets des de la Torreta

Allà hi ha un indicador que senyala el camí de baixada. Aquest fa un flanqueig i al final ens porta a la font de Tagast, punt on haviem deixat el camí durant la pujada.
El retorn des d'aquí és el mateix que hem fet pujant.

Ruta al Wikiloc:

Ruta circular pel Puigmal

2010-07-07T17:37:00.006+02:00

Avui tinc la bona companyia del Màrius, i amb ell anirem a seguir una ruta pel Puigmal i entorn. Ens interessa fer una bona ruta en alçada per tal d'aclimatar-nos una mica i preparar la propera sortida als Alps. Com més estona estiguem en actiu allà dalt, millor, per tant hem buscat un recorregut que ens permeti això.
Aprofitant que es pujen quasi 900 mts de cop, i que arribem al cim més alt de la ruta, el Puigmal (2.910 mts), farem una volta i uns quants cims amb poc esforç més.

Tot just abans d'arribar dalt del cim, veiem un isard solitari que ens deleita amb alguna cabriola que hem tingut la sort d'immortalitzar.

La foto de rigor al cim del Puigmal.

Els cims que fem després del Puigmal són el Pic Petit del Segre, el Pic del Segre i el Puigmal de Llo. En total no arribem als 1.100 mts de desnivell acumulat i hi destinem 4 h 40', una sortida ideal per al nostre objectiu.

Arribant al Puigmal de Llo amb el Pic Petit del Segre darrera.

Des del Puigmal de Llo i prop del migdia es veuen uns núvols amenaçadors rere el Puigmal que a la tarda donarien tempestes.

La tornada la farem per la carena que baixa des del Puigmal de Llo fins on es suavitza i llavors girem a l'esquerra i baixem directe per terreny mig tarterós en direcció al torrent d'Aiguaneix.

Màrius i Lluís

Seguint rastres als Rasos (part 1)

2010-03-02T22:42:00.017+01:00

Avui que ha acabat de nevar he pensat que podia fer un article sobre la fauna als Rasos seguint i observant els seus rastres.
Començo a buscar i m'adono que la nevada és massa recent i fa massa fred per que els animals s'hagin atrevit a sortir dels caus.
Sí que em trobo però moltes traces humanes amb totes les seves vessants. Les estudiarem:
A la següent foto veiem el rastre que deixen els "raquetistes" o altrament dits "tennistes". És l'espècie que ha proliferat més els últims anys, de fet, els Rasos és un espai ideal per a ells.
Se'ls pot trobar en grups, o bé solitaris, veiem algunes fotos que ens ho demostren.

També hi tenim els "palilleros", aquests es podrien dividir en "palilleros gruixuts" i en "palilleros prims".
Aquests últims en vies d'extinció als Rasos, se'n veuen molt poques traces i moltes d'elles demostren un cert patiment en forma de forats al costat de la seva traça. Es veu que s'ha modificat el seu hàbitat i no s'hi acaben d'adaptar.

Això es veu sobre tot en llocs una mica pendents i amb neu tova. Vegeu la foto inferior.

No oblidem també que els "palilleros gruixuts" havien estat els més nombrosos a la muntanya però va passar alguna cosa tipus meteorit i dinosaures: d'un dia per l'altre van desaparèixer i nomès en quedà la subespècie dels que sabien pujar i baixar. Diuen d'ells, però, que menjen foques i que n'aprofiten les pells...

Solen fer una traça recta de pujada, sovint amb una cara descomposada de l'esforç, a l'igual que els "tennistes". A diferència d'aquests últims, la canvien però, de baixada, dibuixant unes esses per la neu i una gran rialla a la seva cara.

Sovint, tant "tennistes" com "palilleros" solen conviure en simbiosi aprofitant-se de les traces d'uns i altres. A sota hi tenim un exemple.

Una altra espècie molt comuna són els "culenbajen". Es caracteritzen per aparéixer sobre tot els caps de setmana i la seva activitat es basa en un principi fonamental: col.locar el centre de gravetat el més baix possible, tipus fòrmula 1, i així lliscar amb certa seguretat. Els seus frens, però, no són de carboni com en els citats vehícles i solen fallar provocant accidents múltiples.

Per acabar avui us deixo amb unes traces molt habituals per aquests verals i també per molts altres. Deixen dues traces paral.leles, no són gaire hàbils a la neu, i si es despisten una mica se'ls veu per les cunetes o bé encastats els uns amb els altres.

El recorregut que he fet és un dels més clàssics i més esquiables als Rasos (ai, ja m'he delatat.. ja saps de l'espècie que sóc).

NOTA: aviat la segona part. Aquesta sí que serà d'animals animals.

Pic dels Pedrons

2009-04-14T23:23:00.009+02:00

La millor esquiada de l'any el dia 9 d'abril.
Vam estar de sort i l'únic dia de bon temps de Setmana Santa el vam ben aprofitar.
El Pedrons és un cim que té un pendent moderat i un descens llarg, maco de fer amb neu nova i força segur en situació de molta neu acumulada, tant habitual aquest hivern. La cirereta la posa la petita aresta final que li dóna un aire més alpí a un cim relativament modest, 2.715 mts.

Pujada agradable:

Aresta simpàtica, tot i bufar una mica de vent:

I final de dia amb una baixada inmillorable:

Per cert, la millor baixada és per on es feia abans que construïssin l'aduana, just pels lloms del Rec del Baladrar i no per la carena per on hem pujat. D'aquesta manera al final s'haurà de remuntar uns 40 mts de desnivell i acte seguit baixar esquiant fins el pàrquing on hem deixat el cotxe.

Pep i Lluís

Pedraforca per la Canal de Gósol

2009-04-10T21:58:00.011+02:00

Durant el Cicle de Muntanya del Berguedà, el Gatsaule em va comentar que aquest any podia estar bé la Canal de Gósol, però van passar molts dies abans no ens vàrem decidir i, a primers d'abril ja no vàrem trobar les condicions per esquiar-la.
La foto següent és tirada des de l'estació de fons de Tuixén a mig març, quan encara s'hi veia una mica de neu, la que baixa paralel.la a la tartera per la seva dreta. És una línia temptadora que convida a baixar-la.

És una canal que transcorre amagada des de quasibé tot arreu, tot just es veu des del Port del Comte i d'una part de la Serra del Verd, això fa que sigui poc coneguda.

Deixem el cotxe a la gravera i des d'allà encara no veiem com estarà, queda amagada en un revolt que fa la vall.
La primera part es fa per un bosc a estones difícil de passar amb els esquís a l'esquena. Nomès cal però, seguir el camí marcat amb groc-blanc doncs és la ruta d'estiu que surt del poble de Sorribes.

Després de fer el revolt ens trobem amb un terreny més ampli i tarterós, cada cop més pendent, però amb molt poca neu, per tant, em sembla que avui toca patejada perquè el segon objectiu és tornar a fer el Pedra per aquest costat.

A part de la poca neu, les purgues d'aquests dies de calor són evidents.

A la part alta hi ha trams curts que hauriem pogut intentar fer-los amb esquís però la qualitat de la neu tampoc era per tirar coets.

Després d'una petita grimpada per un collet on hi ha un arbre mort a tocar, es creua la carena rocallosa i s'arriba a l'enforcadura just a la seva alçada. Estem a 200 mts. del coll ben bé de pla.

La imatge des d'aquest costat ens és del tot nova.

Fem el cim en poca estona i tot seguit la baixada, que l'encarem per la tartera de Gósol fins un collet també evident però una mica més avall d'on hem anat a sortir de pujada. És important no baixar més doncs ja no hi ha altre accés evident cap a la canal. El track pot ajudar a trobar aquest segon collet.

Sergi, Pep i Lluís

Esquí de muntanya: Serra del Verd

2009-03-28T22:50:00.007+01:00

Un altre dels massissos prepirinencs ben esquiables aquest any.
Deixem el cotxe allà on trobem neu, en una pista forestal que s'agafa just passat l'ermita de santa Margarida, i comencem a caminar durant 2 kms.

Ens calcem els esquís i ens disposem a enfilar-nos per un bosc transitable amb esquís però molt dret. Les voltes maria són nombroses i sovint en llocs precaris, però ràpidament comencem a guanyar alçada.

Al cap de poc, el bosc va desapareixent i el relleu es suavitza. La neu també hi és més constant i bona, i és que ja estem superant els 2000 mts.

Ja ens falta poc desnivell però la distància encara és considerable. Seguim endavant entre prats i arbres escassos fins arribar al Cap del Verd... Bones vistes i una mica de menjar.
Ens espera una baixada maca pel Torrent Fosc, un racó esquiable dret al principi però que despres es suavitza.

La resclosa ens marca el final de l'esquiada i el retorn al camí, que, si no hi ha neu, cal fer-lo a peu. Ara seràn tres els kms que haurem de fer amb esquís a la motxil.la, però res a veure amb l'última patejada del Comabona.

Pep i Lluís

Esquí de muntanya: El Comabona des del Coll de la Bauma

2009-03-18T17:38:00.011+01:00

Fa uns 5 anys enrere hi havia un accés fàcil cap el Cadí des del Berguedà per fer-lo amb esquís de muntanya. Amb una hora et plantaves al Pas dels Gosolans i des d'allà tenies tota la cara nord de la serra als teus peus. Tant per fer alpinisme com per fer esquí de muntanya era ideal.
D'ençà que van posar una barrera al Clot de la Jaça que no hi tornava i, la veritat, s'ha de trobar un accés més assequible o les excursions per la cara sud es fan massa dures.

Avui hem compartit aventura amb el Pep. Degut a la neu acumulada ens hem hagut d'aturar abans del coll de la Bauma, que quasi hi arribem amb penes i treballs, amb neu que ens arribava a la panxa del cotxe. Això ja ens ha fet allargar la ruta prevista. Calculàvem caminar 40 min però se'ns ha allargat 25 min més.
El curiós és que a partir del coll de la Bauma, que ja és cara sud, fins a gairebé els 2.000 mts ja no hem tornat a veure la neu.

En resum, 25 minuts de caminada per pista, i 40 min de "cabrejada", és a dir de pujar com cabres per costes, boixos i garrics, sense camí i a trossos grimpant amb els esquís a la motxil.la fins al punt que el segon sentit de la paraula començava a aflorar.

Per fi ens posem els esquís a l'alçada del Clot del Comabona. El paissatge s'obre, desapareix la vegetació i el que aflora ara és el somriure i l'alegria de fer amb esquís una zona verge. El que veiem davant nostre promet, una pala uniforme amb pendent considerable ens espera que la pujem i la baixem. Som-hi!

La calor és intensa, la neu és primavera i afrontem la segona hora d'ascensió suats del primer tram. Per sort, l'aire a partir dels 2000 mts, es comença a notar una mica més fred.
El pendent ens obliga a practicar nombroses voltes Maria i la neu inconsistent ens obliga a estar atents de no lliscar cap avall.

Ens fa falta una hora justa amb esquís als peus per arribar al cim. Total, 2h i 10 min entre caminar, "cabrejar" i fer esquí de muntanya per arribar-hi... Més de 1000 mts de desnivell.

Gràcies al Pep menjem els dos, jo m'ho he deixat tot i li he gorrejat la meitat de lo seu. Ho sento!
Ara ens espera la baixada. Sincerament supera les expectatives, aquesta neu primavera es deixa esquiar d'allò més bé, mireu el vídeo, sembla que en sapiguem i tot!

El fort pendent ens fa esprémer al màxim i per això hem d'anar fent descansos... Se'ns acaba la neu, llàstima...
Ara torna a tocar caminar, però per no tornar pel mateix lloc, proposo de baixar per la ruta d'estiu del Comabona, la vaig fer fa uns mesos i està ressenyada en aquest mateix bloc. Si la vols veure clica aquí.
El camí baixa més còmode però també dóna molta més volta. Al final haurem estat més d'una hora de baixada.
Arribem al cotxe tips de caminar però satisfets per l'esquiadeta que hem fet. Tot i ser curta, és de les millors de l'hivern.
Diria que és una ruta d'esquí de muntanya "de col.leccionista", molt maca de fer però molt cara d'arribar-hi. Val la pena, un cop a dalt, allargar la ruta i baixar fins el refugi de Prat d'Aguiló per després remuntar, però per això cal tenir més temps i bona forma física.

...I per acabar, un dinar-berenar al Collet a les 6 de la tada, ...es posa d'allò més bé!

Esquí de muntanya: Pedraforca per la tartera de Saldes

2009-03-09T16:00:00.020+01:00

Insisteixo, aquest any em quedo al Prepirineu.
Rutes que es poden fer molt de tant en tant, aquest any estan esplèndides. Avui, 500 mts de desnivel en una sola pala amb fort pendent i uniforme han de ser per gaudir d'allò més.
Truco al Cinto i em diu que s'apunta. Som-hi, cap el Pedra!

Per guanyar temps i recorregut ja retallem per la tartera de Cabirols que finalitza a la carretera prop de l'aparcament del mirador de Gresolet, i que, pel fet d'haver-hi neu l'ascensió es fa dura però ràpida. De seguida guanyes alçada i trobes el camí que va del refu fins el peu de la tartera de Saldes.

Poc més de mitja hora de camí és la que necessitem per calçar-nos els esquís. Són les 9 i ja estem passant calor..., i la que ens espera!

Justament al davant tenim la tartera de Saldes. De baixada serà molt maca però mirant-la des de sota es veu molt dreta i molt gran.

De vegades has de saber posar el "pinyó fixe", de vestir-te d'autòmat i no pensar en res més que en la seguretat de la ruta... així ho hem fet i en una hora hem superat la tartera.

El pendent de la pala t'obliga a fer un curset intensiu de voltes maria.
Deixem els esquís a l'enforcadura i pujem a peu fins el cim, 15 minuts i ja sóm dalt. Ens plantejàvem de pujar els esquís per després baixar esquiant, però l'exposició de l'últim tram al sol de març no perdona a la neu.

Un dia clar i bo en un cim es gaudeix sempre, i encara més quan portes una setmana de fred, vent i mal temps. Quatre fotos, una mica de menjar i deixem les felicitacions per quan siguem baix, ara tot just som a mig camí.

Baixada breu fins on tenim els esquís i ara si, a esquiar... però la neu no és tant bona com esperàvem, bé, deu-ni-do, es deixa fer. Neu primavera-variable-a-molt-variable.

Aquesta neu ens fa esforçar sobre tot a la part més baixa, arribem a peu de tartera amb les cames bastant "madures".
Queda el retorn pel camí del refu fins la tartera de Cabirols que ens porta a la carretera i arribem al cotxe en poca estona.
Ara sí que ens felicitem!

Esquí de muntanya: volta a Ensija

2009-02-24T21:43:00.011+01:00

Tinc tres hores de temps i avui les aprofitaré fent una volteta per Ensija ...bé, al final això de "volteta" s'ha quedat una mica curt.
He pensat d'anar per la pista que arriba fins el Portet i allà intentar fer la carena que en surt, remuntar fins la Roca Blanca i acabar arribant a la gallina Pelada. El retorn el faré per la ruta clàssica.
La pista del Portet és llarga, 1 hora i quart, i puja molt suau, 200 mts. Sembla no acabar mai, imagino que per això aquesta serà sempre una ruta solitària. Ja m'agrada això.

El camí del Portet i els Prats del Portet

Un cop al Portet tot canvia, em desvio a l'esquerra per remuntar el pendent que cada cop és més gran. Té orientació sud i si no s'hi va en dies de neu t'has de treure els esquís força aviat. De totes maneres, una mica més amunt me'ls he de treure pel pendent que té.

La Roca Blanca des del Portet

Un cop a la carena es suavitza el relleu, em poso els esquís i segueixo alternant trossos de bosc i carena, que m'ofereix cada cop vistes més elevades i aèries.

Les dues vistes que m'acompanyen tota l'estona: amunt la Roca Blanca i avall el Portet

L'ambient aquí ja comença a ser més alpí, m'agrada trobar rutes així en el Pre-Pirineu.
Després d'un bon tram de carena més o menys suau i alternant vessant sud i nord, el terreny es torna a empinar fins al punt que m'he de tornar a treure els esquís. El bosc s'acaba i la poca neu que hi queda després de les ventades és força ferma i em permet avançar fàcilment. No em poso els grampons tot i que val la pena portar-los per si la neu aquí és massa dura.

El terreny és més vertical i aviat tocarà treure's els esquís

Després de fer l'ultim tram per una canaleta de 40º arribo a la Roca Blanca. Els últims 50 metres s'encaren al sud i llavors la neu és massa fonda, m'arriba fins els genolls... però s'acaba de seguida quan arribes als 2.290 mts de la Roca Blanca. Aquí ja trobo petjades humanes.

La rampa final que deu fer uns 40º, al fons, els prats del Portet

Ja només queda la carena força planera que et porta fins la Gallina Pelada.

Carena entre la roca blanca i la Gallina Pelada, l'últim és el cim més alt

El descens el faig per la ruta que habitualment hauria pujat. Cal tenir present el gran flanqueig que s'ha de fer per sobre l'alçada del refugi per així superar el clot on està ubicat. Segueixo amb un descens divertit i la part final sinuosa per la vora o dins el Torrent de la Font d'Ensija.

Els prats d'Ensija i descens amb el Pedra i el Cadí de fons.

Arribo a la Pleta cansat i molt satisfet.

Esquí de muntanya: Puigllançada

2009-02-24T18:59:00.008+01:00

El dia és ventós aquí dalt. A baix semblava tranquil però sovint canvia a l'arribar.
Bé, ja no torno enrere, ...però, osti! La barrera just al xalet! ...canvi de plans. Volia fer la Tossa d'Alp i el Puigllançada però això m'allarga molt la ruta i no tinc tant temps. Són les 3 de la tarda i només faré el Puigllançada.

Començo a fer esquí de muntanya a tocar la carretera neta de neu, faig quasi 2 km i igual, per què carai tenen la barrera??

El Puigllançada al fons

A l'alçada de la raconada del torrent ho veig, hi ha hagut una allau de placa prou perillosa degut a la gran acumulació de neu.

Bé, m'encaro cap el Puigllançada directe per la zona més evident. El vent hi ha fet estralls, la neu hi és discontínua i s'ha de mirar bé per on pujaré i baixaré. Cal asegurar també que no hi hagi més plaques pel recorregut.

Foto 1: La vall de Llobregat i, ampliant la foto Montserrat al fons.
Foto 2: tot el tram de carretera que he hagut de fer. Ampliant es veu el Xalet al fons. També el Pedraforca i el Cadí.

Un cop decidit, tiro amunt, cal anar per feina perqué com més pujes més fort és el vent. La ruta triada puja bastant directe des de ben bé el Coll de Pal.
La sensació de solitud i de feblesa en aquesta zona desértica i amb aquest vent és més forta que mai però les ganes de superar-la les tinc intactes, per tant, amunt!

Foto 1: Puigcerdà i el Pirineu francés al fons.
Foto 2: Amb bona neu seria una gran pala.

L'avantatge l'aquesta "brisa" és que deixa un cel nítid, per tant, al cim quatre fotos i avall que fa baixada. La neu és molt ventada i irregular, no es disfruta gaire. Hi ha dies millors però torno a casa satisfet.

Les meves traces de quan he pujat, tot tornant cap a la barrera.

Esquí de muntanya: Tuixén - Tossa - Campllong - Pedró

2009-02-15T21:14:00.005+01:00

Ruta clàssica de Tuixén fins la Tossa Pelada amb l'afegit de l' interessant descens pel petit Barranc de Sangonelles fins arribar a Pratllong per remuntar-lo de nou, arribar al Pedró i retornar a Tuixén.

Foto 1: Part final del Tallafocs de Tuixén.
Foto 2: Arribant a la part alta de Campllong, al fons la Tossa Pelada.

La part alta de la muntanya està ventada i la neu és dura però quan baixes una mica, allà on comencen els arbres, la neu és d'una excel.lent qualitat.

Foto 1: La carena final sol ser exposada al vent.
Foto 2: Vista del Port del Comte des del Pedró.

Avui he fet bona part d'aquesta ruta amb bona companyia: La Dolors, la Queralt, el Màrius, el Víctor i el Bernat. L'altra part l'he fet amb el Jonathan i el Jordi, que m'han fet suar la cansalada!

Esquí de Muntanya: De Corbera als Rasets

2009-02-10T18:58:00.011+01:00

Avui he volgut fer una ruta que no es pot fer pas gaire sovint. Els Rasos és la muntanya més propera i factible per a nosaltres en dies de temps dubtós, que aquest any són molts.
He seguit el massís per tot arreu excepte per aquest recorregut que no havia fet mai a l'hivern. Fàcil a l'estiu, és tota una aventura en aquest temps.

Santuari de Corbera, punt de partida de la ruta

Aprofitant la neu d'aquest any me'n vaig cap els Rasos començant des del Santuari de Corbera, rememorant una mica el que van fer els pioners de l'esquí ara fa just cent anys. De fet, segur que si ells haguéssin trobat la neu que hi ha aquests dies no haurien necessitat pujar més amunt i s'haurien quedat als Plans de Corbera mateix a iniciar-se en l'esqui.

Foto 1: Casa de Cal Deu.
Foto 2: El Santuari des de Cal Deu

L'ascens d'aquesta ruta és fàcil, gairebé sempre per camins de cotxe o corriols amb pendent com a màxim, moderat fins a la Font de Tagast. A partir d'allà canvia una mica.

Camí estret que cal remuntar. Baixar-lo serà una altra cosa!

Superada fa una estona la Font, just a sota del coll de Tagast em desvio a l'esquerra a buscar directament el Cap dels Rasets. Uns quans metres més de desnivell i el relleu es va fent cada cop més escarpat.
Acabo arribant al Cap dels Rasets per un petit canaló que deu fer 40º de pendent a peu i amb neu fins per sobre els genolls.

Foto 1: últim canaló abans d'arribar al Cap dels Rasets.
Foto 2: Des del Cap dels Rasets, La Baells i, ampliant la foto es pot veure Berga.

La baixada és una altra cosa, diriem que una mica delicada en molts trams, ...bé, a zones bastant delicada, ...bé, podem dir-ne guarrilla en general, sobre tot la part entre el coll de Tagast i la font del mateix nom.

Foto 1: Penyes Altes i Tossa d'Alp des del Cap dels Rasets.
Foto 2: El Santuari i els plans de Corbera.

Si hagués tingut temps de pujar fins el Pedró, al menys hauria tingut la primera part de la baixada "disfrutona", però allà on he girat no m'ha permés Gaudir-ne gaire. L'altra possibilitat és fer aquesta volta de "Tagast - Cap dels Rasets" des de l'estació, que potser és més aconsellable doncs els espais de baixada són més oberts i més esquiables.
També, al ser vessant sud, la qualitat de la neu no és gaire bona si fa dies que no ha nevat.

Cal puntualitzar que fins la Font de Tagast he passat pels corriols que es fan a peu, però la baixada l'he fet per la pista, que és una mica més ampla.
Imagino que amb tot això no convenceré gaire gent per repetir-la a l'hivern. Si més no, qui la faci ja està avisat!

Raquetes: Rasos de Dalt - Rasets - Rasos de Baix

2009-02-06T22:43:00.005+01:00

És una ruta ideal per fer-la amb raquetes doncs, sobre tot la primera part de la ruta, l'ascensió als Rasos de Dalt es fa entre bosc amb poc espai que permeti esquiar còmodament.

La segona part de la ruta és més oberta però igualment tampoc hi ha grans baixades com per fer-la amb esquís.

La intenció d'avui era la de variar una mica les rutes habituals dels Rasos i tirar fotos des d'una altra perspectiva, la dels Rasos de Dalt, que, tot i ser la part més alta del massís amb 2077 mts. és molt menys freqüentada que el Rasos de Baix o Pedró.

Rasos de Dalt

La quantitat de neu que hi torna a haver aquests dies és poc habitual per això avui valia la pena fer un bon reportatge fotogràfic.

Rasos de Baix o Pedró

Ja he pujat tard, pels volts de les 16 h. per aconseguir retratar una bona posta de sol, però nomès l'he vist una estona, després ha deixat pas a una espessa boira que amb prou feines veia el camí, o sigui que ni posta de sol ni res.

De totes maneres potser amb alguna de les fotos se li pot trobar la gràcia, la boira sol donar un ambient misteriós a la muntanya però també de calma i silenci.

Esquí de fons: Una volta per Guils-Fontanera

2009-02-02T16:06:00.002+01:00

Una volta pels camins perifèrics de l'estació de fons de Guils-Fontanera.

És sempre agradable fer fons en una estació tranquil.la i més quan a alta muntanya es preveu mal temps, que és quan entre el bosc les condicions encara no són tan dures.

Amb el temps tapat no tinc grans fotos de paisatges, però alguna de l'entorn si que s'hi pot penjar.

Randonée als Rasos de Peguera

2009-01-27T21:09:00.008+01:00

Podriem dir que aquesta és la volta més gran que es pot fer al massís dels Rasos de Peguera amb esquís. L'alçada del recorregut oscil.la entre 1.600 i 1.950 mts.
Cal aprofitar l'any de neu que estem tenint i fer aquesta volta a tota la muntanya doncs no sempre es pot fer.

Foto 1: El poble abandonat de Peguera protegit al nord pel "Roc de Peguera"
Foto 2: els plans de Peguera

Tot i que l'he fet amb esquís de muntanya, les eines ideals per fer la volta són, sens dubte, els esquís de randonée, ja que no té descensos importants i segueix gairebé tota l'estona camins amb lleugeres ondulacions. Només el descens inicial dels Rasos fins el poble de Peguera té una baixada amb una certa entitat.

Vistes de la fageda de la Baga de les Nou Comes

A part de la lleugeresa dels esmentats esquís, el recorregut ondulat fa que, en llocs on jo no em trec les pells per lo curt del tram de descens, amb uns esquís amb escames baixes molt més ràpid sense tantes friccions. El mateix passa en els nombrosos plans.
De totes maneres és recomanable amb qualsevol tipus d'esquís, inclós de fons si es té nivell amb baixada; i fins i tot amb raquetes.
El camí no fa cap dels cims del massís, és més, comença baixant fins el punt més baix, el poble abandonat de Peguera. Des d'allà, es va pujant i baixant suaument per terreny de fageda a la Baga de les Nou Comes fins acabar guanyant lentament el punt més alt, just a la zona del Pla de l'Orri.
Des d'allà fins el final només ens queda una suau baixada fins el pàrquig de l'estació.

L'ombra de l'autor.

Esquí de muntanya: passeig pels Rasos de Peguera

2009-01-19T16:58:00.013+01:00

No és una muntanya de les clàssiques per fer esquí de muntanya, però sí que és la muntanya més propera des de la Catalunya central i de Barcelona per fer una escapada entre setmana i, si hi ha un bon dia, gaudir d'una excursió excel.lent i amb bones vistes sobre el Pre-Pirineu i, al sud, gairebé fins el mar.

Foto 1: D'esquerra a dreta Tossa d'Alp, Puigllançada i Puigmal.
Foto 2: Vistes cap el sud amb Montserrat al fons.

No hi ha grans desnivells de pujada ni grans descensos, és per això que en podriem dir que és més una randonée o, en català, un passeig, sempre agradable entre boscos de pi negre i antigues pistes del que va ser l'estació, pionera, per cert de l'esquí a Catalunya.

Foto 1: Cadí al fons i Ensija a la dreta.
Foto 2: Port del Comte.

És bon lloc també per fer raquetes a l'hivern, de fet les traces d'aquestes "eines" són cada cop més abundants a la muntanya per lo assequible que és per a tothom.

Però jo prefereixo els esquís.

Propostes de fons d'escriptori:

Ruta: Les collades, Rasos de Baix, Els Rasets, La Torreta, Les Soques.

Esquí de muntanya: Trilogia a la Serra de Port del Comte

2009-01-11T21:14:00.013+01:00

3,2,1 i 1, també seria bo com a títol: 3 cims entre 2 estacions, 1 de fons i 1 d'alpí.
La Tossa Pelada, El Pedró i l'Estivella són els tres cims més alts de la Serra de Port del Comte. Avui els he fet en una matinal fàcil i bonica. I més en aquest any de neu, que està imponent, i les vistes en un dia clar són espectaculars.
El gairebé 1 metre de neu nova acumulada fins ahir dificultava enormement l'ascensió però l'esforç es veia recompensat amb uns paisatges dels que es veuen poques vegades.

Fins la Tossa Pelada és on es guanya més desnivell, passant per trams de l'estació de Tuixén i trams de bosc frondós. De fet, Fins la Tossa i el Pedró és una ruta escollida per molta gent que fa raquetes.

La Tossa Pelada des del Pla de l'Arp (Tuixén)

Després hi ha una suau baixada i una suau pujada fins el Pedró. En molt poc temps i molt poc desnivell es fan els dos cims, i valen la pena tots dos perqué les perspectives de les vistes són totalment diferents. Mentre la Tossa t'apropa a les vistes del vessant nord de la Serra i tot el Pirineu, el Pedró t'apropa a les vistes del sud. Entre d'altres, Montserrat i el Montseny. També la plana de Lleida i la depressió de l'Ebre, avui submergida en un mar de boira.

Foto 1: El Pedró des de la Tossa amb traces de "tennistes" que hi porten. Montserrat al fons, rere la boira.
Foto 2: El Pirineu des del Pedró.
Foto 3: L'Estivella tot baixant del Pedró, entre el Cadí i el Pedraforca.

El camí del Pedró fins l'Estivella és en suau descens i amb lleugeres ondulacions, per això no em treuré les pells. Creuo l'estació de Port del Comte i en poca estona sóc al cim, que em regala amb una visió en alçada sobre la Vall de l'Ord, a part de les vistes de tot el dia.

Foto 1: La Tossa Pelada (dreta) i el Pedró (esquerra) des de l'Estivella.
Foto 2: Em queda baixar per aquesta neu!

El descens avui val la pena fer-lo per un petit tub que baixa paral.lel a l'estació fins arribar al remuntador de "Carbassers". És difícil per lo dret i estret que és, sempre entre arbres. Hi ha l'opció una mica més fàcil de baixar per qualsevol de les pistes de l'estació, tot i tenir present que n'hi ha dues de negres. Una altra opció és baixar per la pista de l'esquerra del tot i enllaçar els dos waypoins del mapa directament. Així ens podem estalviar temps i una mica de desnivell.
Del peu de carbassers pujo per la rasa fins arribar al punt més proper entre les dues estacions, en pocs minuts surto del Port del Comte i arribo a Tuixén.
Des d'allà fins a peu d'estació cal seguir el track per tal de no fer cap "repetxó extra" per les ondulacions que fa la muntanya a la zona. Arribem pel "tallafocs" amb un descens agradable i ampli.

Esquí de Muntanya: Puigmal des d'Err

2008-12-15T22:25:00.007+01:00

Per fi!!
Per fi torno a l'activitat.
Després d'uns mesos de sequera excursionista a causa de la lesió que explico a l'article de sota, ens hem retrobat amb una colla d'amics per fer un "revival" d'esquí de muntanya al Puigmal.

Aquest any estem de sort amb la neu, no com els últims dos anys. Esperem aprofitar-la!!

Aquesta ruta del Puigmal és la ruta clàssica des de França, de fet és la més habitual i fàcil inclòs per la majoria dels que venim del sud, doncs s'arriba a peu de l'Estació d'Err Puigmal, es deixa el cotxe al pàrquing, i en poques hores et plantes al cim. Des de Núria la logística és més complicada tot i que també té el seu atractiu.
Cal remarcar que la part alta de la muntanya està molt exposada al vent i que sovint hi ha neu dura o glaçada, per tant cal tenir aquesta precaució abans d'inicar l'ascensió i portar el material adequat.
La baixada és molt agraïda doncs, exceptuant la part alta, la resta solen ser tot un seguit de pales amb bona pendent i bona neu.

Un bon dia i molt bona companyia per retornar a la muntanya!

Travessa Benàs-Llauset

2008-07-22T13:44:00.009+02:00

El títol de l'article havia de ser "Ultra Trail de l'Aneto", però un genoll va fer figa i per tant deixo el títol que hi ha a dalt. A Llauset ens va tocar retirada.

Per la gent que va acabar la prova va ser duríssima, 65 Kms. i més de 4.500 mts. de desnivell positiu acumulat. Enhorabona als valents que van aconseguir arribar a Benàs!
Nosaltres vàrem fer la primera part de la prova i ja en vam tenir prou, de fet ens van sortir gairebé 1.800 mts de desnivell positiu i 24 kms.
En una prova tant llarga et pots trobar amb moltes anècdotes. A nosaltres dos ens en va passar una que no ens havia passat mai: tant a l'Edu com a mi se'ns va rebentar el Camelback, a ell just abans de sortir i a mi quan encara no feia un km!!! Per sort haviem decidit portar un bidonet per anar omplint els "camels" fàcilment i no treure'ls de la motxlil.la. Va ser l'únic recipient que ens quedava entre els dos per poder beure, i per sort també, aquest any surt aigua per qualsevol lloc.

Ja ens donem per satisfets amb les més de quatre hores i mitja d'exercici i els nombrosos paissatges per on vam anar passant. Aquest any les muntanyes estan impressionants amb el munt de neu i aigua que hi ha arreu.

Edu i Lluís.

Tour de França el 16-07-08. Lanemezan-Foix

2008-07-17T18:34:00.008+02:00

No, no, ....no és que hi correm! Només l'hem anat a veure.
Tot un espectacle, tant la caravana publicitària que passa una hora abans com la velocitat a que pugen un port de 1a categoria aquests ciclistes. De fet, si no estàs atent ja t'han passat pel davant!

Jo no hi havia estat mai però el Pep m'ha fet d'amfitrió. Val la pena anar-hi amb algú que hi entengui i que et pugui explicar els més i els menys d'aquesta gran clàssica per etapes.
Però, és clar, una mica de bici haviem de fer. Per això hem deixat el cotxe prop del "Col de Port" i ens hem enfilat fins el "col de Peguera", prop de la població francessa de "Massat".
Ens hem trobat amb una pujada duríssima només de començar, quin escalfament! 475 mts. de desnivell en només 4 kms!!!
De fet ja ens avisava el rètol que hem trobat: 18%. No conec gaires rampes amb aquest pendent a casa nostra.

Els corredors, però, no passaven per aquestes rampes. La seva carretera i la nostra coincideixen gairebé dalt de tot del "Col de Portel" i allà és on ens hem quedat a mirar-los.
Després de que passessin hem prosseguit la ruta i hem acabat de fer algun kilometret més per algunes carreteretes que déu n'hi do. Al final han estat 30 Kms i 960 mts de desnivell.

Un dia complert. Pep i Lluís

XXV Travessa d'Encamp (Andorra)

2008-07-13T17:10:00.004+02:00

Aquest dissabte 12-07-08 es va disputar la 25a travessa d'Encamp, una travessa, com la majoria que es fan a Andorra amb molt desnivell.

Moments de la sortida

Se sortia del mateix poble, a 1.250 mts. i pujava fins la Carena del Pic dels Llops, a 2.750 mts., això fa que, juntament amb algunes rampes el desnivell acumulat sigui de més de 1.600 mts.
Per sort els organitzadors preveuen dues alternatives més per tal de que la cursa sigui més popular i tohom adapti la travessa al seu nivell.
Els Kms. totals de la travessa llarga són de més de 22.

Dures rampes abans de l'estany d'Engolasters

Un altre cop, el plantejament "de menys a més" s'ha tornat a quedar curt, i al final hem tornat anar tant "a menys" que sort que només quedava baixada....
Duríssima, tot i que la duresa ens la fem cada participant.
L'empresa Muntanya Activa i el Comú d'Encamp són els organitzadors d'aquesta cursa i per a més informació, fotografies i resultats aneu al web de Muntanya Activa.

Sant Maurici-Refugi Amitges-Cascada Ratera-Aparcament Parc Natural

2008-07-10T20:11:00.011+02:00

Avui fem el camí que s'endinsa al Parc Nacional d'aigües Tortes. Aquest és l'únic amb categoria de Parc Nacional que hi ha a Catalunya.

L'accés al Parc es fot fer des de diferents llocs, però hi anirem per la carretera que hi accedeix des d'Espot. És una carretereta molt estreta, però ben indicada on sovint s'hi troba trànsit de turistes, muntanyencs i taxis tot terreny. Els últims són els únics vehicles que poden entrar al Parc.
Deixem el cotxe a l'aparcament del Prat de Pierró que delimita l'inici de l'espai natural, i per facilitar l'excursió durant l'ascens agafarem un taxi que ens portarà fins ben bé a l'Estany de Sant Maurici.
Comença la caminada després de contemplar l'estany i Els Encantats, imatge emblemàtica del parc.

A punt d'iniciar la marxa cap el refugi des d'on ens deixen els taxis

Els Encantats

L'alçada a l'inici de l'excursió és de 1940 mts i des d'aquí s'agafa el camí en direcció al Refugi d'Amitges, primer objectiu del dia. És una antiga pista en molt mal estat que fa una pujada força uniforme fins que arriba a l'estany de Ratera, allà es suavitza una mica tot vorejant el llac i continua pujant suau fins que es supera el petit Estany de la Cabana. A partir d'aquest punt, el camí es torna altre cop pendent fins arribar al Refugi d'Amitges, situat a 2370 mts., amb un total de 430 mts de desnivell acumulat.

Estany de Ratera

Estany de La Cabana

Una marmota entre de les roques

L'última costa fins el refugi és dreta i pedregosa, una mica dura, però el premi un cop ets dalt s'ho mereix. A part del merescut descans al refugi, un petit passeig planer pels voltants ens porta ràpidament als estanys d'Amitges, dels Barbs i de la Munyidera, i aixecant el cap tenim allà mateix les Agulles d'amitges, el Pic d'Amitges i el Tuc de Saboredo. Tot un regal gairebé a tocar.
El refugi pot ser un objectiu per si sol, per contemplar els cims propers i l'ambient d'alta muntanya que t'envolta; o també pot ser una base per fer d'altres excursions per les muntanyes properes, algunes d'elles fregant els 2900 mts.

D'esquerra a dreta, refugi, Tuc de Saboredo, Agulles d'Amintges, i Pic d'Amitges

Cal dir que aquest refugi és un d'aquells llocs acollidors que et pots trobar al mig del no res, entre muntanyes, llacs i rius, on es respira calma i pots passar hores de contemplació. De totes maneres, si l'objectiu és pernoctar-hi cal trucar abans per fer reserva doncs a l'estiu sol estar molt ple.

Els Encantats des del refugi, al capvesre

De fet, aquest camí l'hem fet servir per anar a escalar a la zona d'amitges (més info a la pàgina dels Dalton), però val la pena l'excursió per arribar fins el refugi perquè si l'entorn de més avall del refugi és bonic, el de més amunt és espectacular.
La baixada la iniciarem pel mateix camí fins que, a pocs metres després d'haver passat l'estany de Ratera, hi ha un indicador que ens marca la ruta alternativa que passa per la Cascada de Ratera. És un sender en clara baixada que porta directe i just a sota d'aquesta cascada, que quan el riu de Ratera baixa ple ofereix tot un espectacle natural.

Continuant avall el camí perd pendent i ens porta a una zona planera tot vorejant l'Estany de Sant Maurici. En poca estona arribarem allà on haviem deixat el taxi, prop de la presa de l'estany.
Aquí tenim l'opció de tornar a agafar el taxi, però nosaltres optem per fer el camí de baixada fins el pàrquing caminant. Tot i que aquest camí passa sovint molt a prop de la carretera, ens obsequia amb racons de gran bellesa i frondositat, contrastant plenament amb la severitat i ambient només rocallós dels voltants del refugi d'Amitges.

Un dels avets gegants

L'horari oficial del parc: des de l'estany de Sant Maurici fins el refugi és de 1,45 h. i la baixada fins el pàrquing és de 2,30 h.

BTT: Ruta de les Colònies - Romànica - Berga Santpedor

2008-07-08T10:47:00.002+02:00

Un retall de ca d'una d'aquestes rutes dóna de resultat aquesta volta.

Palanques de Viladomiu Nou i de Cal Prat

La dificultat és alta per la quantitat de corriols estrets, recargolats i pendents que ens trobem, bons per fer a peu però més difícils en bici, si és que no t'obliguen a baixar-ne. A més, la poca velocitat emprada en els corriols i la llargada en Kms (61), fa que el temps invertit sigui molt alt, més de 5 hores.
Tots aquests condicionants no la fan una activitat recomanable per a poc iniciats.

Foto 1: Colònia Cal Vidal
Foto 2: Densa vegetació de Ribera

Aquesta durada ha fet que la part final del recorregut, des de Castelladral, l'hagués de fer per una combinació de carreteres secundàries i camins més bons.

Foto 1: Sant Cugat del Racó
Foto 2: Un dels nombrosos trams infranquebables amb bici

Foto 1: Castelladral
Foto 2: Sant Joan de Montdarn

De totes maneres és una ruta curiosa perquè es pot observar en la part inicial tot un seguit de contruccions que s'han fet al voltant del riu, ponts, recloses, colònies, canals, etc., i en la part final un conjunt de construccions religioses d'orígen romànic.

Desnivell total acumulat: 1.140 mts.

Collada de Tosses - Pas dels Lladres

2008-07-04T20:06:00.003+02:00

Ruta llarga i sempre per bon camí, tot i els mil metres de desnivell que surten. Apta per qui vulgui fer llargues estones per sobre els 2000 mts. de manera còmoda: gairebé sempre es camina sobre herba.

Foto 1: Puigmal

Foto 2: Els prats de la ruta amb els Pics Peric i Petit Peric al fons

Foto 3: Marques blanques de la Núria-Queralt

És una ruta que coincideix amb part de la Núria-Queralt, de fet, es van seguint sovint les marques blanques característiques d'aquesta travessa.
Amb paciència i més temps es pot arribar sense gaires dificultats fins el Puigmal.

BTT: Gironella-La Portella-La Quar-Merlés-La Guàrdia-Gironella

2008-07-03T18:21:00.010+02:00

Volta mixta per camins i carreteres secundàries que segueix un monestir, un santuari i una esglèsia força aïllats i perduts enmig d'un entorn natural, també passa per un pont d'origen gòtic.
El camí a partir de Fuïves és força dolent, pedregós i escurxat per l'aigua, a més travessa tres vegades la Riera de la Portella. En primer lloc, després d'uns quants quilòmetres i d'una sèrie de rampes no molt llargues però força dretes, trobem el monestir de Sant Pere de la Portella. . Més info si cliqueu aquí.

Cinc dels sis companys devant del monestir de Sant Pere de la Portella.

Pocs quilòmetres més endavant, però després d'un fort desnivell ens trobem el Santuari de la Mare de Déu de la Quar, amb unes vistes precioses de la zona.

Foto 1: La duresa d'algunes rampes ens obliga a baixar de la bici.
Foto 2: Vistes des del Santuari de la Quar.

A partir d'aquí ens esperen algunes baixades força dificultoses, pendents i amb molta pedra fins a trobar la carretera de la Riera de Merlés.

Merescut avituallament

Després d'un merescut esmorzar al Càmping Riera de Merlés, ens dirigim per carretera i camí més planer cap el pont de Sant Martí de Merlés, i finalment tornem a pujar direcció a l'església de Santa Maria de la Guàrdia, una altra talaia amb molt bones vistes del Baix Berguedà.

Foto 1: Pont de Sant Martí de Merlés.
Fotos 2 i 3: Santa Maria de la Guàrdia.

D'aquí a Gironella queden pocs quilòmetres majoritàriament de baixada.
Clicant la bandera verda del mapa es pot accedir al Wikiloc.

Dades de la ruta: 57 kms, 1140 mts de desnivell i gairebé 4 hores pedalant.
Si al tram final de la ruta ja se'n té prou, es pot estalviar el troç de la Guàrdia enllaçant per carretera els punts 1 i 2 marcats al mapa.
Els companys de la sortida: Jordi, Lluís, Juanjo, Xavi, Josep, Lluís

Quarta Maria: Serrat de Malla - La Bòfia

2008-06-19T17:41:00.003+02:00

Ruta on cal esmolar el GPS perquè, tot i començar seguint el GR, després s'ha de deixar i navegar per bosc fàcilment transitable però pendent, direcció al Serrat de Malla.

Foto1: Salt d'aigua abans de deixar el GR

Foto2: Cingle de Malla

Foto3: Serrat de St. Salvador des del Cingle de Malla

A la baixada del Serrat es dóna la mateixa situació, bosc fàcil i sense camí. Bé, aquí sí que hi ha una pista però per escurçar només la creuem.

Foto1: esplèncdid aspecte del pantà superior de l'Espunyola.

Foto 2: Igual aspecte de la Riera de Montclar a la part baixa de la ruta.

La zona del pantà de l'Espunyola i el Sender Local que ens porta fins a la Bòfia no comporta cap complicació.
Un cop hem passat per la Bòfia, el camí de retorn es va perdent fins que ja no és pràcticament visible. Aquí el camí és més dolent i hi ha un punt on és força dret, acabant amb una zona on hi ha nombroses branques tallades. De seguida, però, arribem a un camí millor que ens portarà a creuar la Riera de Montclar i d'aquí al final del recorregut només cal fer una petita remuntada.

Serra dels Lladres: Què demanaria per reis?

2008-06-18T19:29:00.007+02:00

Llàstima que no toqui perquè si ara em demanessin què vull per reis, la resposta seria aquesta: un camí per la carena de la Serra dels Lladres.
Tan a prop de Berga i tan poca gent que l'ha seguit! Tan maca i tan desconeguda!
Buscava un enllaç entre la Serra de Queralt i la Serra dels Tossals i, així com per l'obaga es pot fer còmodament per un seguit de camins preciosos, per la carena es converteix en tasca difícil, de senglars.
El fil de l'aresta dibuixa un perfil de dents de serra moderats. Si no fos per les de vegades infranquejables boixeres, la ruta seria un seguit de camins i grimpades fàcils i divertits per la roca que a estones aflora.

Foto 1: Serra dels Lladres vista des de la part final (oest).

Foto 2: Serrat de St. Salvador i Serrat de Malla des de la Serra dels Lladres.

La vista tant al nord com al sud és més maca que la de la Serra de Queralt pel fet de ser una mica més aïllada i una mica més alta. Tota l'estona frega els 1.600 mts.
A més, al mig de l'aresta hi he trobat una zona amb una gran quantitat i varietat de fòssils que donen un atractiu més a la ruta.

Foto 1: Fòssils trobats a mitja aresta.

Foto 2: Agradable camí pel vessant nord de la serra.

Em sap greu, la ressenyo però l'anada que he fet per la cresta no la puc recomanar perquè més d'un em maleïrà els óssos quan torni a casa amb les malles o els pantalons estripats. La ruta pel vessant nord sí que és recomanable.

La ruta l'he començat a la Carretera de Berga a St. Llorenç de Morunys (~km7), però també es podria començar a la zona de Campllong, direcció al portet.
L'extrem occidental es pot unir fàcilment amb els senders de la Serra dels Tossals.
Tot i que del punt de partida al punt més alt hi ha 600 mts de desnivell, el total acumulat és de més de 1.000 mts. degut a les nombroses ascensions i descensos fets per enllaçar els cims de la serra.
NOTA: avui somiaré amb boixeres infranquejables!

BTT: Gósol-Berga 2008

2008-06-15T22:15:00.009+02:00

Avui ha estat un dia dur.
La Gósol-Berga és una prova dura i molt maca, i els amics "Mussols del Pedra" s'encarreguen any rere any de fer-la possible.

Juntament amb el Ramon, company habitual de BTT, ens hem plantejat la prova "de menys a més", però la frase se'ns ha quedat curta perquè hi podria seguir "...i un altre cop a menys".
65 Kms per muntanya són molts i al final es paguen si no estàs molt en forma. Els profans d'aquesta pedalada diuen "però si de Gósol a Berga és tot baixada", JA!. Els "Mussols" s'encarreguen que no sigui així.
Els que abans els he dit amics, fan tots els punts per deixar de ser-ho! (és broma)
Ara de debó, moltes felicitats als organitzadors perquè entre vosaltres i el paisatge suïssenc d'aquest any, hem gaudit d'un bon diumenge.

Nota: fins ara tenia penjat un track que no era meu però sembla que hi havia algun error, per això, en data 11-07-08 penjo el track propi.

Serra Queralt: Vessant nord-Portet-Vessant sud

2008-06-12T22:58:00.005+02:00

Ruta amb zones amb fort desnivell i algunes escales. Ideal per fer amb bon temps: pujada amb molta ombra i retorn amb bones vistes del Berguedà i Bages. L'última pujada abans d'arribar al Portet és per camí poc evident: cal fer cas del GPS.

Escales al vessant nord o camí de l'aigua, per superar un dipòsit i un ressalt de roca.

Vista parcial de la Serra de Queralt durant el retorn pel vessant sud, amb el Santuari darrera el penyal i Berga al fons.

Volta St. Pere de Madrona-Queralt-Espinalbet-La Figuerassa

2008-06-12T22:38:00.004+02:00

Volta que aprofita part del camí dels bonshomes en la pujada, marcat com a GR, i part del PR de la Berga-Rasos-Berga en el retorn. És un recorregut menys solitari que els quins acostumo a fer, de fet, és molt proper a Berga i hi ha més gent que hi té tirada.

Santuari de Queralt.

També es caracteritza per passar per una bona quantitat de construccions: esglèsies, ermites, santuaris i castell. A més, passa per la Figuerassa, cim amb molt bones vistes, i per la característica cova de Can Maurí.
Des del Santuari de Queralt fins al coll de l'oreller, la ruta segueix el camí dels Bonshomes. A partir d'allà ja no s'han de deixar les marques de PR de la Berga-Rasos-Berga fins a l'alçada del Castell de Berga.

Tercera Maria: Volta Molinot - Torneula

2008-06-10T21:41:00.006+02:00

Volta curteta amb 8 kms. i uns 450 mts de desnivell. Agradable recorregut amb una pujada suau i la part més alta travessant els prats de Torneula.

La baixada es fa directe pel camí de la costa nord de Sant Salvador amb un fort pendent i amb una vegetació exhuberant a la primavera.

A la zona dels prats de Torneula cal seguir el GPS per retrobar el camí de baixada.
Si es vol es pot arribar fins el cim de Sant Salvador, ja ressenyat anteriorment, seguint el camí indicat aquí amb un waypoint.

Montserrat: Can Maçana - Coll de Porc - Montgròs

2008-06-05T22:22:00.006+02:00

Ruta pels senders i canals que porten del Coll de Can Maçana fins el Montgros amb dues variants d'anada i tornada.

La foradada, a l'inici del GR

L'anada l'he fet agafant el GR 172 que passa pel vessant nord del massís, prop de la roca característica que es diu la Foradada, i una mica més lluny es deixa el GR i s'agafa un camí que et porta fins el Coll de Porc. D'allà es va a buscar el Coll del Miracle, el Coll de les Comes i el Coll del Montgròs. Finalment s'arriba al Montgròs.

En les tres fotos tirades des del Montgròs i d'esquerra a dreta, la zona d'agulles i frares, els Ecos, i Sant Jeroni.

El Montgròs és un cim arrodonit i suau que s'eleva enmig del Massís, i té unes vistes molt bones de tots els sectors: Agulles, Els Frares, els Ecos, Sant Jeroni, El Serrat de les Lluernes, la Serra de les Barretines, etc.
Per la tornada, seguim el mateix camí fins el Coll de Porc, ens desviem allà mateix direcció sud per tal d'agafar el camí que porta al refugi Vicenç Barbé. És un camí que va superant diversos torrents i clots, alternats amb els respectius colls i passos de carenes més elevats. Del refugi a l'aparcament només cal remarcar el pas per la Portella, un pas estret i rocallós.

Clica la bandera verda per veure el track al wikiloc.

Segona Maria: Avià - El Molinot - Avià

2008-06-03T19:03:00.004+02:00

Volta curteta i amb molt bones vistes durant gairebé tot el tram de retorn a Avià. Tot i que el camí d'anada i tornada semblin molt propers en el mapa, el ambients són totalment diferents.

Verdor i molta aigua aquests dies a la zona del Molinot.

L'ascensió passa sobre tot per bosc d'alzinar i boixeres, i proper a la riera de clarà. En canvi el retorn es fa per sobre la cinglera de la costa de Serrapinyana amb molt bones vistes cap a la part més baixa del berguedà: L'Espunyola, Graugés, Casserres, Avià, ...

Serra de Picancel: Camins d'enllaç amb Pedret

2008-06-01T22:53:00.003+02:00

Camins que enllacen el pont de Pedret amb el sector occidental de la Serra de Picancel. L'excursió s'aprofita per arribar-nos fins el Serrat de Sant Isidre i després passa per l'antiga casa abandonada de La Covil.
Aquesta vegada l'ascensió l'he fet pel camí més dret i he retornat pel camí que dóna una mica més de volta però és més suau.

Clica la bandera verda per veure el track al Wikiloc.

Serra dels Tossals: vessant nord i carena

2008-05-29T18:35:00.005+02:00

Bonica volta gràcies als diferents ambients per on transcorre.
El vessant nord segueix una fresca i ombrívola fageda i quan tornes per la carena i vessant sud la vegetació es transforma en pineda i matolls més de secà, però amb molt bones vistes.

Serrat de Runners des del Santuari dels Tossals.

Si es veu massa llarga hi ha la possibilitat de retallar per un camí que hi ha entre les banderes del punt 1 al punt 3.

Tot i haver-la marcada com activitat curta cal tenir en compte la llargada, 13 kms., i el desnivell, prop de 500 mts.

Primera Maria: Volta Avià - El Grau - primera Maria

2008-05-27T19:22:00.005+02:00

Volta curteta, però amb força desnivell, per fer-la en poc temps.
Puja d'Avià fins el Grau, després va fins la primera Maria i llavors baixa directe i molt fort direcció a Avià. Prop de Sobrestrada es pot decidir de tornar per la carretera o bé seguir el track i vorejar primer una granja i després un parell de camps fins arribar a Can Cardona, d'aquí a Avià és un moment.

Serra de Picancel: sector occidental

2008-05-19T10:15:00.004+02:00

Una altra volta per la Serra de Picancel, aquesta vegada sortint des del Pont del Doro per tal d'anar cap a la part occidental de la Serra. Cal tenir present que quan el pantà és ple, el pont queda cobert per l'aigua.
Des d'aquesta ruta es pot fer fàcilment el Serrat de la Malesa, d'altres cims queden més allunyats.
Ja a la tornada cal tenir present d'agafar el camí poc evident a la zona del Collet de la Fusta. Si seguíssim recte pel camí més fresat aniriem a parar a Pedret.

Clica la bandera verda per accedir al Wikiloc.
Algunes fotos de la ruta començant al Pont del Doro:

Cadí: Del Coll de la Bauma al Comabona

2008-05-08T22:49:00.003+02:00

Ruta no massa llarga ni difícil des del vessant sud del Cadí, però amb un desnivell important. Surten uns 1000 mts. i pujen en no gaire troç. El camí està indicat sempre amb marques blanc-verd. El GPS pot ajudar en cas de poca visibilitat doncs les marques són força distants i en algunes zones el camí és poc evident.
Com que la ruta no és gaire llarga si queda temps es pot arribar fins el pas dels gosolans i fins i tot fins el refugi de Prat d'Aguiló, visible des del cim.

Foto1: Cim del Comabona encara amb neu al vessant nord.
Foto 2: Vessant nord del Cadí des del Comabona.
Foto 3: Prat d'Aguiló des del cim.

Gironella - Viver - La Garriga - Serrateix - Avià en BTT

2008-05-04T22:53:00.002+02:00

Ruta compartida amb el Ramon que si es fa en un dia et pot deixar les cames "maduretes". De totes maneres hi ha un troç de carretera d'anada i tornada que es pot retallar, quedaria llavors amb 57 Kms.

Caminada de Puig-Reig

2008-04-09T00:02:00.003+02:00

Amb el Carles, hem fet aquesta bonica ruta ben organitzada per la gent de Puig-Reig, que ens ha portat del poble mateix fins a Sant Sadurní de Fonollet, i després de passar pel Lledó torna al punt d'origen passant també per les ermites de Sant Marçal i Sant Joan Degollat.
660 persones avalen la solidesa d'aquesta caminada que cada any busca nous atractius per diferents rutes dels voltants de Puig-Reig.

El gros de la gent la feia entre tres i cinc hores, per això l'he classificat com activitat mitja.

Coll de Pal - La Tossa d'Alp en esquí de muntanya

2008-04-03T14:10:00.007+02:00

És el segon any que a la zona hi ha escassetat de neu, per tant l'ascensió i el descens s'han de fer obligats per un pasadis de neu que deixen unes tanques paravents properes a la carena de Comabella. En aquestes condicions el cotxe l'haurem de deixar, no al Coll, si no al final de la carretera asfaltada.

Foto 1. Des de la Tossa segons ens allunyem: Penyes altes, Cadí, Pedraforca i Port del Comte.
Foto 2. Refugi Niu d'Àliga
Foto 3. Carena del Serrat Gran amb el Puigllançada al fons.
Tot el que és el Serrat Gran, el quin es veu des del Berguedà está ventat i sense gota de neu. Quan hi ha neu, la pujada pel Serrat gran és recomanable per les vistes que hi ha. El descens és sempre millor per la carena de Comabella.
La intenció d'avui era fer La Tossa d'Alp i el Puigllançada, ruta clàssica a la zona, però el vent i la poca neu al Puigllançada m'han obligat a retirar-me només havent fet el primer dels dos cims.

Puigllançada des de la carena de Comabella.

Clica la bandera verda per veure el track al Wikiloc.

BTT: Volta Avià - St. Lleïr de Valldora - Campllong - Avià

2008-03-31T09:00:00.002+02:00

Volta clàssica amb BTT al Berguedà tot i que cada vegada hi hagi més trams asfaltats. 43 km i més de 1000 m. de desnivell fan que l'hagi classificat almenys de moderada.
Junt amb el Ramon, hem començat la volta a Avià fent els primers kms per carretera.
A l'entrar a la Vall d'Ora l'asfalt desapareix i seguim per pista forestal fins arribar a Sant Lleïr de la Vall d'Ora on seguirem direcció a St. Pere de Graudescales. A partir de l'alçada de St. Pere, el camí empitjora molt, és molt pedregós i irregular tot i ser ample i apte per vehicles tot terreny.

Sant Pere de Graudesdales des del Mirador dels Presidents.

Al cap d'una estona arribem a la carretera de Berga a St. Llorenç de Morunys, la seguim direcció Berga fins el trencall de St. Serni de Terrers. Agafem el camí de terra per uns kms. i que més endavant continuarà asfaltat ja fins a Camp Llong.
Arribem a la zona més alta del recorregut, prop del Pi de les tres branques i després d'1 km. agafem un trencant a la dreta per no haver de baixar per la carretera principal. A partir d'aquí es va unint diversos fragments de camí i carretera fins arribar de nou a Avià.

Clica la bandera verda per veure el track al Wikiloc.

Serra de Picancel: Serrat del Migdia, Pic de Perris i Cingle de la Por

2008-03-23T23:25:00.001+01:00

Volta per fer l'ascensió al Serrat del Migdia i, ja que es puja fins allà, proposo dos cims més molt propers: El Cingle de la Por i el Pic de Perris. Qualificada de difícil per la llargada, el desnivell i petites grimpades per fer els cims. Hi ha algun tram equipat amb cordes.
La ruta comença al Pont del Climent tot i que al ser circular també podria començar al Pont del Doro. Cal tenir en compte que aquest últim, amb el pantà ple, queda sota l'aigua.
A partir del Pont del Doro és on la ruta guanya desnivell per uns barrancs i canals molt macos. Seguint el camí fins el final et portaria fins la casa de Sant Miquel i més enllà, fins a Pedret.

Vilada ben bé al Nord del Serrat del Migdia

Nosaltres trenquem abans a l'esquerra si volem retallar camí, tot i que un cop es puja es pot fer una petita volta fins a Sant Miquel i a partir d'allà hi ha un camí direcció al Serrat del Migdia ben indicat. Total de la petita volta 40' aprox.Serrat del Migdia des del Pic de Perris. Al fons els Rasos i el Cim d'Estela

Un cop a dalt en poca estona es poden fer els tres cims, el més proper és el Cingle de la Por, després el Serrat del Migdia i finalment el Pic de Perris.

En aquest últim pic vaig trobar unes escales que desconeixia, les vaig baixar i no vaig saber trobar la continuació del camí. Agrairé qui me'n pugui fer cinc cèntims.

Clica la bandera verda per veure el track al Wikiloc

Serra de la Petita: Volta xica

2008-03-22T23:00:00.001+01:00

Un altre dels camins mig perduts de la Serra de la Petita. Convé un manteniment urgent.
Si l'altra volta que vaig descriure de la Serra de la Petita era per senglars, aquesta és per senglars aventurers.
Hi he afegit un waypoint on marca un altre camí que va a parar a la casa en ruïnes que no he descobert el nom.
Si algú vol colaborar en la neteja, o sap on trobar-ne de col.laboració pot enviar un missatge. De moment no posar-s'hi sense roba llarga i sense GPS.

A la foto la Torre de La Petita, al capdamunt de la serra.
Clica a la bandera verda per veure el track al Wikiloc.

Serra de Picancel: Serrat dels Teixons i Salga Aguda

2008-03-17T23:52:00.001+01:00

Una volta llarga i bonica a la Serra de Picancel. L'atractiu de la volta és poder fer la carena des del Coll de Salga fins al Coll del Tell. L'he classificat com a difícil per la llargada i el desnivell que té, a més d'alguna grimpadeta que s'ha de fer a la carena.
Hi he afegit un petit tram d'anada i tornada a la Carena dels Girasols.

A la foto superior es veu la carena oriental fins el Salga Aguda.

La segona foto mostra el descens per la carena occidental ben bé per la zona rocosa.
En el track i ha un tram marcat amb la primera bandera a la ruta que diu "Deixar les marques grogues". D'aquí fins a una pista forestal, 1 km. aprox., el camí és abandonat, per tant el pas és difícil o poc evident, convé seguir el GPS. Convindria també desbrossar-lo i que hi passi més gent. Si algú hi vol col.laborar em pot enviar un comentari.

Serra de la Petita: Volta gran

2008-03-13T20:31:00.002+01:00

Tot i ser propera a Berga, els camins d'aquesta volta estan en vies de desaparició. Ara són camins més aviat per senglars. La sequera i els últims temporals de vent han trencat nombroses branques i arbres que estan al mig del camí. A més, els matolls i bardisses hi creixen considerablement en algunes zones.
Seria una llàstima que acabessin desapareixent perquè és una volta molt maca i dóna múltiples visions d'aquesta serra i el seu entorn. Una visió de Berga a la falda sud, i un ambient menys "humanitzat" a la cara nord. És d'esperar que amb l'acció d'alguns i el pas de molts es puguin mantenir.

Berga des de la Serra de la Petita.

Important: De moment no posar-s'hi sense pantalons o malles llargues i samarreta de mànigues llargues. Quan es passa per la carena hi ha una zona rocosa d'uns 6 m. d'alt que s'ha de desgrimpar, o gimpar si es fa en l'altre sentit.

En el mapa la volta està feta començant des de Berga (Des del restaurant La Cabana) però també es pot començar a Pedret. A la foto, arribant a Pedret.
Si algú està disposat a col.laborar en el desbrossament pot deixar un comentari al peu de l'article.

Clica la bandera verda per veure el track al Wikiloc.

02/03/08 Pedalada de Gironella

2008-03-06T13:22:00.000+01:00

El dia 2 de març es va fer la pedalada de Gironella. Va ser Organitzada pel Centre Alpí Gironella i per Bicicletes Pep Ribera, i com a col.laboradors l'Esport Ciclista Gironella. L'excursió recorria els voltants de la vila i d'algun poble veí; arribava fins a Casserres i després s'apropava a Graugés.
Amb el Ramon de company, més de trenta quilòmetres per la volta llarga i dos avituallaments entremig, i l'esmorzar final vàrem acabar el matí del giumenge més que satisfets, amb una bona rialla i amb les cametes una mica trinxades.
El recorregut era, com és habitual al baix berguedà, un seguit de "puja i baixa", no hi ha grans pujades incabables però no pares de fer "muntanyes russes", fins que al final et surt un desnivell considerable.
Felicitats als organitzadors i col.laboradros!!

Clica la bandera verda per veure la ruta al Wikiloc.

Serra dels Tossals: Serrat de Runers

2008-03-02T14:41:00.001+01:00

Volta curteta però amb un bon desnivell. Agradable per la diversitat d'ambients naturals en poc recorregut, des de fageda a la part obaga, passant per pinedes, fins a vegetació més de secà a la part soleia. Tot l'entorn amb molt poca intervenció humana.
A la foto el Santuari dels Tossals en procés de restauració.
Compte amb el GPS a la zona de la fageda per què la vegetació no deixa gaire visió del cel, per tant, té poca "cobertura". Sí que és útil en començar la ruta, l'única zona potser poc evident, la resta es fa per camins ben senyalitzats.

Gironella - Serrat Lladres

2008-03-01T17:03:00.000+01:00

Ruta clàssica i curteta per fer en poques hores. Pocs quilòmetres (9,5) i amb un desnivell moderat (250 mts.).
Hi ha un tram durant la pujada on hi ha uns 300 mts. que es fan per camí poc evident per unir una pista forestal amb una altra superior. Aquest tram és força ple de vailets i no tenen porta, per tant s'hauran de superar per sobre o per sota.
Després de seguir una estona una pista, ens adreçarem a un camí molt pendent, l'anirem seguint fins arribar al cim. Si no es vol pujar tant directe es por anar per la pista que hi han fet, que planeja més.
El tram menys evident és el descens del Serrat, que s'ha de fer per la carena que baixa direcció sud-oest buscant trams mig perduts de camí. El GPS pot ajudar en aquesta part.
Una bona part de la ruta es fa per sender força agradable vorejant per un costat la Riera de les Febres en pujar i per l'altre costat en baixar.
Des del Serrat bona vista del Baix Berguedà i els primers contraforts del Pre-Pirineu.

Clica sobre la bandera verda per entrar al Wikiloc.

Tercera Maria: Volta curta a St. Salvador

2008-03-01T17:02:00.003+01:00

És la volta més curta que he trobat per fer el cim de St.Salvador. Ideal per als amants dels forts desnivells, tot i que, fent-la al revés es suavitza el pendent d'ascens. Tota la pujada està molt ben marcada amb "blanc i verd".

Volta St. Salvador

Un cop fet el cim, i ja encarats a la baixada és recomanable visitar "La Bòfia", una petita cova abans plena d'aigua però que ara es pot entrar fins el final. Només cal seguir els indicadors.
La baixada és en general poc marcada, amb fites escasses, i hi ha una zona curta encara menys evident; comença al punt que hi he posat "camí d'ovelles". És un camí bo per ovelles, pq les branques són tallades a la seva alçada, i no tant per humans, però és un tram curt. Ideal seguir el GPS o la intuïció. Es va a parar a un camí més bo, es remunta una mica i després ve una baixada forta pel costat d'un vailet que et porta a la pista ampla que dóna final a la ruta.
Entra al Wikiloc clicant la bandera verda del mapa.

Gironella - Solsona en BTT

2008-03-01T17:02:00.002+01:00

Dura ruta en BTT, no per l'alçada que s'aconsegueix si no pel desnivell acumulat, quasi 1200 mts., ...i el temps sobre la bici, 4h o més,...i la distància per camins 51,5 Kms.
A sobre no és que estigui massa en forma i se m'ha fet dura al final.
Els camins són el 99,9% ciclables, només hi ha petits trams que has de baixar de la bici, això si, el camí va empitjorant a mesura que t'apropes a Solsona, hi ha costes més dretes, més mals camins i alguna zona trialera, encara que poques perquè si no no s'arribaria mai. De totes maneres la primera meitat es fa per camins força còmodes, amb petites excepcions.
Clica la bandera verda per veure la ruta al Wikiloc. NOTA: Durant el primer dia va haver-hi penjat un track erroni.

És el camí més curt que he trobat per fer aquest recorregut, n'hi ha potser de més macos però són encara amb més desnivell i més quilòmetres. si mai estic més en forma ho provo!

Rasos: Volta Roures - Estany - Rasets - Tagast - Cal Deu

2008-03-01T17:01:00.002+01:00

Ruta amb força desnivell però molt maca. Delicada a l'hivern perquè sovint hi ha neu i glaç per sobre l'Estany fins arribar al coll de Tagast.
L'Ascens es fa passant pel Pla de Corbera i en poca estona per la casa de l'Estany. D'aquí abandonarem el camí pocs metres després de la casa i seguirem unes fites que et fan pujar directe enlloc planejar tot seguint la pista ampla. En ocasions l'ajuda del GPS pot ser bona. Després d'una forta pujada s'arriba al Coll de Tagast, continuem la ruta fins els Rasets.
La "T" al final del recorregut, a la zona dels Rasets, indica la possibilitat de continuar el camí cap als Rasos (dreta) o cap a la Torre dels Enginyers (esquerra).
Tornada per la Font de Tagast i Cal Deu.

Entra al Wikiloc clicant la bandera verda del mapa.

Ruta amb BTT fins la Quar

2008-03-01T16:59:00.005+01:00

Nova ruta amb BTT força clàssica a la zona. Puja de Gironella fins La Portella i La Quar per un camí a estones força dolent i amb nombrosos "tobogans" tot i que és 100% ciclable.

Foto1.:La Portella. Foto2:La Quar. Foto3:Vistes de Camp de Parets des de la Quar.

La segona pujada important que es fa és fins a Camp de Parets, tot seguit ve una baixada llarga i sense descans fins arribar a Olvan. D'Olvan fins a Gironella és un passeig.

Trobareu la ruta al wikiloc clicant aquí.

Rasos: Tres cims berguedans

2008-03-01T16:59:00.003+01:00

Penjada una nova ruta al güeb wikiloc . La ruta és molt maca però no està exempta de perills a l'hivern, sovint amb neu i glaç.
Passa pel Cim d'Estela, per la Torreta (o Torre dels Enginyers) i pel Roc d'Uró. A l'Estiu la grimpada a dos dels cims és menys exposada, el tercer, la Torreta és una costa fatigosa però més fàcil on no és necessari grimpar. Cal anar amb compte, però, a l'hora de baixar-ne, cal trobar el camí bo que segueix tot el llom fins enllaçar amb el Roc d'Uró.
És una excursió curta però amb fort desnivell ideal per qui vulgui iniciar la preparació a rutes més alpines i llargues.
Pots anar-hi des de l'enllaç de dalt o per la columna de l'esquerra on hi posa "rutes: Wikiloc". Allà hi ha més informació.
Important: si hi vas a l'hivern no t'oblidis de portar grampons.
Entra al Wikiloc clicant la bandera verda del mapa.