Esquí de muntanya: volta a Ensija

Tinc tres hores de temps i avui les aprofitaré fent una volteta per Ensija ...bé, al final això de "volteta" s'ha quedat una mica curt.
He pensat d'anar per la pista que arriba fins el Portet i allà intentar fer la carena que en surt, remuntar fins la Roca Blanca i acabar arribant a la gallina Pelada. El retorn el faré per la ruta clàssica.
La pista del Portet és llarga, 1 hora i quart, i puja molt suau, 200 mts. Sembla no acabar mai, imagino que per això aquesta serà sempre una ruta solitària. Ja m'agrada això.

El camí del Portet i els Prats del Portet

Un cop al Portet tot canvia, em desvio a l'esquerra per remuntar el pendent que cada cop és més gran. Té orientació sud i si no s'hi va en dies de neu t'has de treure els esquís força aviat. De totes maneres, una mica més amunt me'ls he de treure pel pendent que té.

La Roca Blanca des del Portet

Un cop a la carena es suavitza el relleu, em poso els esquís i segueixo alternant trossos de bosc i carena, que m'ofereix cada cop vistes més elevades i aèries.

Les dues vistes que m'acompanyen tota l'estona: amunt la Roca Blanca i avall el Portet

L'ambient aquí ja comença a ser més alpí, m'agrada trobar rutes així en el Pre-Pirineu.
Després d'un bon tram de carena més o menys suau i alternant vessant sud i nord, el terreny es torna a empinar fins al punt que m'he de tornar a treure els esquís. El bosc s'acaba i la poca neu que hi queda després de les ventades és força ferma i em permet avançar fàcilment. No em poso els grampons tot i que val la pena portar-los per si la neu aquí és massa dura.


El terreny és més vertical i aviat tocarà treure's els esquís

Després de fer l'ultim tram per una canaleta de 40º arribo a la Roca Blanca. Els últims 50 metres s'encaren al sud i llavors la neu és massa fonda, m'arriba fins els genolls... però s'acaba de seguida quan arribes als 2.290 mts de la Roca Blanca. Aquí ja trobo petjades humanes.


La rampa final que deu fer uns 40º, al fons, els prats del Portet

Ja només queda la carena força planera que et porta fins la Gallina Pelada.


Carena entre la roca blanca i la Gallina Pelada, l'últim és el cim més alt

El descens el faig per la ruta que habitualment hauria pujat. Cal tenir present el gran flanqueig que s'ha de fer per sobre l'alçada del refugi per així superar el clot on està ubicat. Segueixo amb un descens divertit i la part final sinuosa per la vora o dins el Torrent de la Font d'Ensija.


Els prats d'Ensija i descens amb el Pedra i el Cadí de fons.

Arribo a la Pleta cansat i molt satisfet.

Esquí de muntanya: Puigllançada

El dia és ventós aquí dalt. A baix semblava tranquil però sovint canvia a l'arribar.
Bé, ja no torno enrere, ...però, osti! La barrera just al xalet! ...canvi de plans. Volia fer la Tossa d'Alp i el Puigllançada però això m'allarga molt la ruta i no tinc tant temps. Són les 3 de la tarda i només faré el Puigllançada.

Començo a fer esquí de muntanya a tocar la carretera neta de neu, faig quasi 2 km i igual, per què carai tenen la barrera??

El Puigllançada al fons

A l'alçada de la raconada del torrent ho veig, hi ha hagut una allau de placa prou perillosa degut a la gran acumulació de neu.

Bé, m'encaro cap el Puigllançada directe per la zona més evident. El vent hi ha fet estralls, la neu hi és discontínua i s'ha de mirar bé per on pujaré i baixaré. Cal asegurar també que no hi hagi més plaques pel recorregut.

Foto 1: La vall de Llobregat i, ampliant la foto Montserrat al fons.
Foto 2: tot el tram de carretera que he hagut de fer. Ampliant es veu el Xalet al fons. També el Pedraforca i el Cadí.

Un cop decidit, tiro amunt, cal anar per feina perqué com més pujes més fort és el vent. La ruta triada puja bastant directe des de ben bé el Coll de Pal.
La sensació de solitud i de feblesa en aquesta zona desértica i amb aquest vent és més forta que mai però les ganes de superar-la les tinc intactes, per tant, amunt!

Foto 1: Puigcerdà i el Pirineu francés al fons.
Foto 2: Amb bona neu seria una gran pala.

L'avantatge l'aquesta "brisa" és que deixa un cel nítid, per tant, al cim quatre fotos i avall que fa baixada. La neu és molt ventada i irregular, no es disfruta gaire. Hi ha dies millors però torno a casa satisfet.

Les meves traces de quan he pujat, tot tornant cap a la barrera.

Esquí de muntanya: Tuixén - Tossa - Campllong - Pedró

Ruta clàssica de Tuixén fins la Tossa Pelada amb l'afegit de l' interessant descens pel petit Barranc de Sangonelles fins arribar a Pratllong per remuntar-lo de nou, arribar al Pedró i retornar a Tuixén.

Foto 1: Part final del Tallafocs de Tuixén.
Foto 2: Arribant a la part alta de Campllong, al fons la Tossa Pelada.

La part alta de la muntanya està ventada i la neu és dura però quan baixes una mica, allà on comencen els arbres, la neu és d'una excel.lent qualitat.

Foto 1: La carena final sol ser exposada al vent.
Foto 2: Vista del Port del Comte des del Pedró.

Avui he fet bona part d'aquesta ruta amb bona companyia: La Dolors, la Queralt, el Màrius, el Víctor i el Bernat. L'altra part l'he fet amb el Jonathan i el Jordi, que m'han fet suar la cansalada!

Esquí de Muntanya: De Corbera als Rasets

Avui he volgut fer una ruta que no es pot fer pas gaire sovint. Els Rasos és la muntanya més propera i factible per a nosaltres en dies de temps dubtós, que aquest any són molts.
He seguit el massís per tot arreu excepte per aquest recorregut que no havia fet mai a l'hivern. Fàcil a l'estiu, és tota una aventura en aquest temps.

Santuari de Corbera, punt de partida de la ruta

Aprofitant la neu d'aquest any me'n vaig cap els Rasos començant des del Santuari de Corbera, rememorant una mica el que van fer els pioners de l'esquí ara fa just cent anys. De fet, segur que si ells haguéssin trobat la neu que hi ha aquests dies no haurien necessitat pujar més amunt i s'haurien quedat als Plans de Corbera mateix a iniciar-se en l'esqui.

Foto 1: Casa de Cal Deu.
Foto 2: El Santuari des de Cal Deu

L'ascens d'aquesta ruta és fàcil, gairebé sempre per camins de cotxe o corriols amb pendent com a màxim, moderat fins a la Font de Tagast. A partir d'allà canvia una mica.

Camí estret que cal remuntar. Baixar-lo serà una altra cosa!

Superada fa una estona la Font, just a sota del coll de Tagast em desvio a l'esquerra a buscar directament el Cap dels Rasets. Uns quans metres més de desnivell i el relleu es va fent cada cop més escarpat.
Acabo arribant al Cap dels Rasets per un petit canaló que deu fer 40º de pendent a peu i amb neu fins per sobre els genolls.


Foto 1: últim canaló abans d'arribar al Cap dels Rasets.
Foto 2: Des del Cap dels Rasets, La Baells i, ampliant la foto es pot veure Berga.

La baixada és una altra cosa, diriem que una mica delicada en molts trams, ...bé, a zones bastant delicada, ...bé, podem dir-ne guarrilla en general, sobre tot la part entre el coll de Tagast i la font del mateix nom.

Foto 1: Penyes Altes i Tossa d'Alp des del Cap dels Rasets.
Foto 2: El Santuari i els plans de Corbera.

Si hagués tingut temps de pujar fins el Pedró, al menys hauria tingut la primera part de la baixada "disfrutona", però allà on he girat no m'ha permés Gaudir-ne gaire. L'altra possibilitat és fer aquesta volta de "Tagast - Cap dels Rasets" des de l'estació, que potser és més aconsellable doncs els espais de baixada són més oberts i més esquiables.
També, al ser vessant sud, la qualitat de la neu no és gaire bona si fa dies que no ha nevat.


Cal puntualitzar que fins la Font de Tagast he passat pels corriols que es fan a peu, però la baixada l'he fet per la pista, que és una mica més ampla.
Imagino que amb tot això no convenceré gaire gent per repetir-la a l'hivern. Si més no, qui la faci ja està avisat!

Raquetes: Rasos de Dalt - Rasets - Rasos de Baix

És una ruta ideal per fer-la amb raquetes doncs, sobre tot la primera part de la ruta, l'ascensió als Rasos de Dalt es fa entre bosc amb poc espai que permeti esquiar còmodament.

La segona part de la ruta és més oberta però igualment tampoc hi ha grans baixades com per fer-la amb esquís.

La intenció d'avui era la de variar una mica les rutes habituals dels Rasos i tirar fotos des d'una altra perspectiva, la dels Rasos de Dalt, que, tot i ser la part més alta del massís amb 2077 mts. és molt menys freqüentada que el Rasos de Baix o Pedró.

Rasos de Dalt

La quantitat de neu que hi torna a haver aquests dies és poc habitual per això avui valia la pena fer un bon reportatge fotogràfic.


Rasos de Baix o Pedró

Ja he pujat tard, pels volts de les 16 h. per aconseguir retratar una bona posta de sol, però nomès l'he vist una estona, després ha deixat pas a una espessa boira que amb prou feines veia el camí, o sigui que ni posta de sol ni res.

De totes maneres potser amb alguna de les fotos se li pot trobar la gràcia, la boira sol donar un ambient misteriós a la muntanya però també de calma i silenci.

Esquí de fons: Una volta per Guils-Fontanera

Una volta pels camins perifèrics de l'estació de fons de Guils-Fontanera.

És sempre agradable fer fons en una estació tranquil.la i més quan a alta muntanya es preveu mal temps, que és quan entre el bosc les condicions encara no són tan dures.

Amb el temps tapat no tinc grans fotos de paisatges, però alguna de l'entorn si que s'hi pot penjar.